Bon i aromàtic dia amadores dels
perfums, de les essències i de les fragàncies totes. És un gaudium i una
laetitia, una mescla de plaer i d’alegria i de joia poder presentar un perfum
nou damunt el Planeta fet artesanalement a Mallorca i amb les flors d’ametler
que són un dels nostres senyals d’identitat íntima. Recordaré que el nom del
perfum ve del llatí per i fumare, produir fum, i això feia
referència a la substàcia aromàtica que desprenia un fum fragant en ser cremada.
Aquesta mescla d’olis essencials aromàtics, alcohol i un fixador era emprada
des de la prehistòria per impregnar d’una olor agradable a diferents objectes
però, sobretot, al cos humà.

L’oli essencial de Desig de Flor d’Ametler
prové d’un treball artesanal delicat i fet a mà i a consciència. Primer de tot
cal collir una a una les flors d’ametler, seleccionar-les, macerar-les, destil·lar-les i
fixar-les. És una olor de Mallorca que queda dins el líquid del perfum, d’una
Mallorca blanca, jardí d’ametlers com la que gaudim cada febrer. Els fixadors
que aglutinen les diverses fragàncies inclouen bàlsams, ambre gris i secrecions
glandulars de genetes i cérvols mesquers. Aquesta origen animal de certes parts
de l’alquímia del perfum sempre m’ha impressionat.

L’art de l’elaboració dels
perfums  prové del bressol de la
nostra cultura occidental: Mesopotàmia. Entre les tauletes d’argila amb l’escriptura
cuneïforme dels sumeris gràcies a les quals coneixem avui la seva cultura, les
seves creences i costums, s’han trobat moltes receptes per elaborar ungüents i
perfums i a l’epopeia Gilgamesh, es troben moltes citacions que fan referència
a la perfumeria i a la cosmètica.

 A Egipte els perfums varen tenir una gran importància
religiosa i civil.  El viatge més conegut per obtenir matèries primeres tingué
lloc en temps de l’única dona que ostentà el títol de faraó: nomia Hashepsut i,
en aquesta expedició, entre una gran quantitat de riqueses, dugueren quaranta
arbres de mirra que la faraona va fer plantar en els jardins del seu palau de
Deir el Bahari. Les tècniques
dels perfum   van ser
desenvolupades pels fenicis —els primers distribuidors de perfums per la
Mediterrània—, pels cartaginesos, pels romans — De l’emperador Neró s’explica
que, en algun dels seus banquets, feia caure des del sostre pètals de flors
sobre els seus convidats o feia volar coloms amb les ales perfumades, perquè
escampassin per la sala les seves aromes. És sabut, que la seva dona Popea es
banyava amb llet de somera i, quan sortia de viatge, portava, entre el seu
seguici, una rècula de cinquanta d’aquests animals. De l’Aràbia
coneguda pels clàssics com “la terra dels perfums”, arribaven fins a
les costes mediterrànies les caravanes de camells que transportaven l’encens i
les essències als mercats d’Occident a través del desert. El perfum i es va
escampar per tot Europa durant el Renaixement i va ésser a França cap al segle
XIV on es van conrear flors per elaborar perfums i des de llavors ençà que
aquest país es va convertir en el centre europeu de disseny i comerç en
perfumeria.

I després d’aquesta breu història
perfumera vull fer dues vindicacions. La primera sobre la dona: crec que aquest
segle XXI serà el definitiu de l’alliberament de la dona i de la desaparició de
de la societat patriarcal i masclista. Vosaltres que sou valentes dones dins
les vostres vides i treballs sabeu que això demana una lluita sempreseguida
perquè les inèrcies seculars encara fan que aquest  mateix any tinguem  més de quaranta
dones assassinades per la violència masclista a l’estat espanyol a més a més
dels milions de dones que sofreixen mutilacions, esclavatges i mort a molts de
llocs del món.

Dins aquest manifest per a les dones vull esmentar l’estudi
OLFACAT que ha estat realitzat per l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital
Municipal de Badalona per analitzar les condicions olfactives i  la
importància de les alteracions que poden afectar en aquest sentit a la
població. L’enquesta incloïa quatre microcàpsules  amb quatre olors típiques, com un aroma floral de rosa, una
olor de perfum, una de plàtan i una altra de gas, que l’enquestat havia de
caracteritzar i identificar. Un resultat ben curiós: les dones tenen millor
sentit de l’olfacte que els homes i menor risc de perdre’l en el decurs del
temps. Segons el coordinador de l’informe, el doctor Joaquim Mullol, els
resultats obtinguts sobre una mostra de 10.783 persones poden extrapolar-se a
l’àmbit estatal i fins i tot europeu. La ciència, que també en la història
havia estat molt masclista, s’ha convertit en allò que hauria de ser:
objectiva.

I per acabar en aquests temps de
combats ferms i diversos per la defensa de la pau, dels drets humans, en
favors de les llengües, de les cultures i de les espècies amenaçades, contra
els racismes i les injustícies, a favor de l’encontre de nacions i per a una
major civilització contra la barbàrie, contra tots els terrorismes i per a la
protecció del Planeta voldria recordar a un arbre protagonista d’aquesta festa
d’avui: l’ametler. Si no hi posam remei ben prest els nostres ametlerars
despareixeran per la conjunció dels seus enemics: l’abandó per parts dels
conreadors perquè no donen doblers, l’encimentada i asfaltada de tant de camp illenc i la
cobdícia de tants constructors que converteixen il·legalment els ametlerars
ens dipòsit d’eines i materials de construcció. Avui mateix, quan venia cap aquí
he pogut veure quaterades d’ametlerars florits enterrats entre grues, casetones
de plàstic, pedres i graves.

L’escriptor torinès Primo Levi en el
seu recull de contes Històries naturals
té un relat, «Els mnemagogs», en el qual 
un vell metge a punt de jubilar-se 
mostra al seu successor uns flascons en els quals hi ha condensades
algunes olors que tenen significació essencial en la seva vida: “Aquesta és
l’olor del meu pare que era diabètic, aquesta de roques a l’estiu, aquesta és
l’olor d’una dona que vaig estimar, etc.” Una bella metàfora per dir-nos que
cada olor, cada perfum té la seva sintaxis, la seva gramàtica, el seu proipi
llenguatge que mou els mecanimes del record olfactiu per fer-nos reviure
persones, escenes, endrets i històries amb tota la intensitat i  la vivor del record fet present.

Dos poemes dedicats al desig clausuraran
els meus mots de presentació de Desig de Flor d’Ametler. El primer és de
Kavafis traduït per Carles Riba

DESIGS

Com
cossos bells de morts que no han envellit

I els
han tancats, amb llàgrimes dins una tomba esplèndida,

Amb roses
per capçal i llessamins als peus

Així
semblen talment els desigs que han passat

Sense que
els satisfessin; sense una sola nit

De goig
que els fos donada, o un sol matí lluent.

I de Miquel Martí I Pol

MIRALLS, SORPRESES…

Tot és
incert, però el desig perdura

des
del profund i en el profund se centra

i
esdevé goig, i sentiment, i força.

I
ARA UNA FESTA PELS COSSOS I PELS NASSOS AMB EL DESIG DE FLOR D’AMETLER,

UN
PERFUM KILLING, D’AQUELLS QUE DIUEN SEGUI’M CAP A LES BELLESES DEL DESIG.

MOLTES
DE GRÀCIES!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!