Si funciona… (Whatever Works / Si la cosa funciona / Basta che funzioni), de Woody Allen (..) el miop amb més vista de Manhattan torna al seu territori, a un cinema, personal i intransferible, que havia deixat una mica de costat en les seves incursions europees (Lluís Bonet Mojica, Time Out Barcelona) Nova York. Ja
A partir d’octubre, el calendari cinèfil se’m fa imprescindible. A final de primavera i tot l’estiu, encara vaig tirant amb les notes a la meva agenda personal; però quan la tardor madura, l’allau de cites cinèfiles és tan gros, que em resulta molt pràctic fer-me aquesta llista de convocatòries previstes. Com que enguany vaig una
Recull d’articles sobre qüestions cinematogràfiques publicats entre el 22 i el 28 d’octubre de 2009: Els articles sobre l’avantprojecte de Llei catalana de cinema, clicant aquí [Especial ‘Debat’: la Llei del Cinema] Antena 3 signa un acord amb Mediapro per coproduir la nova pel·lícula de Woody Allen. El Punt: “You will meet a tall dark stranger”
Recull d’articles publicats, entre el 22 i el 28 d’octubre de 2009, que informen sobre les estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica: 500 dies junts ( (500) Days of Summer / (500) días juntos / 500 jours ensemble / 500 giorni insieme), de Marc Webb: 500 días juntos (Jordi Camps i Linnell, El Punt). After (After), d’ Alberto Rodríguez:
Recull de crítiques i ressenyes publicades entre el 22 i el 28 d’octubre de 2009: 500 dies junts ( (500) Days of Summer / (500) días juntos / 500 jours ensemble / 500 giorni insieme), de Marc Webb: Quim Casas (El Periódico), Trevor Johnston (Time Out Barcelona). After (After), d’ Alberto Rodríguez: Nando Salvà (El Periódico), Carles Mir (Time Out Barcelona). Bullying (Bullying), de Josecho San Mateo: Quim Casas (El
Els límits del control (The Limits of Control / Los límites del control), de Jim Jarmusch (..) el film pren l’estructura d’un tema musical i explora amb petites variacions els motius del vers principal, mentre construeix un paisatge cinematogràfic que va agafant profunditat i ressona en l’espectador, sempre que aquest es deixi portar pel ritme i la cadència
El número 3118 de la revista francesa Télérama publica l’entrevista de Pierre Murat a Michael Haneke, ran de l’estrena de La cinta blanca a l’hexàgon: L’artcle, en francès, podem llegir-lo clicant aquí [Michael Haneke : “Les meves pel·lícules suggereixen un dubte sobre la realitat que mostren”] Com ja vaig explicar fa uns mesos, m’agradaria recollir
Com si fos un via crucis, l’elaboració de la Llei del Cinema va passant per totes les estacions. I a cada etapa s’ha d’explicar obvietats i se’ns va mentalitzant dels interessos creats que s’hi oposen. Primer fou l’anunci d’un document de bases, ara la fase “avantprojecte”… i encara ens queda tot el tràngol del tràmit
Tot repassant la programació de la Mostra de Valencia d’enguany, he vist que s’hi presenta Cos mortal, d’ Antoni Sendra i Carles Chiner, que pel que he llegit a La poesia es fa imatge en Cos Mortal, del blog La Caseta Virtual, s’ ambienta en la València contemporània i s’inspira en la poesia de Vicent Andrés
Del 16 al 24 d’octubre de 2009 té lloc a València la XXX Mostra de Cinema del Mediterrani. Al web oficial del certamen, com m’imagino que passa en tot o gairebé tot el que s’hi produeix, l’idioma del país hi és absent, llevat esclar de la denominació d’algunes seccions -per allò de “l’exotisme localista”-. D’entre
El calendari anual de festivals de cinema s’està acabant. Això, sí, amb traca final de tot de certamens més o menys petits arreu del món. Com sabeu, en aquest blog paro especial atenció als tres grans certamens: Berlín, Canes i Venècia. I faig una certa referència a certamens que tenen una notable influència, per raons
Un total de 65 pel·lícules de parla no anglesa són les que han quedat posades finalment a la consideració de l’Acadèmia de Hollywood perquè, d’entre elles, en triïn les cinc que el dia 2 de febrer de 2010 seran anunciades com a “nominades en la categoria de parla no anglesa” i que podran aspirar a
Màscares (Màscares), d’ Esteve Riambau i Elisabet Cabeza (..) més enllà de ser un simple testimoni sobre Pou i el món de l’escena, també s’endinsa en una complexa reflexió sobre la ficció, i sobretot com a visió d’un cert camí del cine d’avui cap a la ficció, paradoxalment iniciat des del documental (Carlos Losilla, Avui)
Dissabte, 17 d’octubre de 2009. Per atzar, faig un cop d’ull a la cartellera de cinema l’ Avui.cat i hi descobreixo que s’han estrenat 2 pel·lícules de les quals no tenia cap notícia: Llaços trencats, de Miquel Garcia Borda i Íntimos y extraños, de Ruben Alonso -que les fan a l’Alexandra-. Corrent, vaig a buscar l’
Àgora (Ágora / Agora), d’ Alejandro Amenábar Aménabar ha volgut fer un film comercial i alhora un film d’autor. Tot i que la pel·lícula se segueix amb interès, l’intent de combinar una cosa i l’altra (..) no acaba d’encaixar. En tot cas, és remarcable la seva vindicació d’Hepatia (Imma Merino, El Punt) (..) és una pel·lícula