Entremig del renou mediàtic, dels desastres, les corrupcions, els depredadors, els mafiosos i els assassins, els lluitadors per la veritat, els justs, els nobles i els malparits, etc., llegesc mestre Llull. «Preguntaren a l’amic si canviaria per altre el seu amat. Respongué, i digué:—¿I quin altre és millor i més noble que el bé sobirà,
Acab d’arribar de la festa de presentació dels coanegrers: ciutadans sensibles i compromesos amb el patrimoni natural i cultural d’un dels llocs més bell de Mallorca i també, tan bé, amenaçats: la Vall de Coanegra.S’ha fet a La Casa dels Mestres, un local municipal de Santa Maria del Camí, amb gent de Bunyola, Binissalem, Alaró
L’obra de Xesca Ensenyat llegida per escriptors.Lectura de textos a Pollença dia 29 d’octubre al Club Pollença , a les 19, 30h. Participen: Josep Lluís Aguiló, Alexandre Ballester, Miquel Bezares, Hilari de Cara, Miquel Àngel Lladó, Bernat Nadal, Maria Victòria Secall, Joana Serra de Gayeta, Àngel Terron, Antònia Vicens. Presenta: Elisenda Farré.
Taula rodona de dia 28 d’octubre: L’obra com a fonament a l’edifici de sa Riera a les 19,30h. a Palma Participen: Vicent Partal, J.M. Nadal Suau, Margalida Pons, Àngel Terron Modera: Sebastià Perelló.T’ESPERAM!
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
LLEGIR XESCA ENSENYAT ÉS UNA FESTA! HE MIRAT AQUELL ANTIQUÍSSIM POEMARI, CIUTAT DE L’HORABAIXA, QUE VA FER QUAN TENIA DISSET ANYS I M’HA FET REVIURE LLARGUES CONVERSES AL BAR BOSCH. He retrobat L’amagatall de guipur, un dels títols més bell de Xesca, amb una coberta de Pep-Maür Serra i una contracoberta meva, i he tornat
La persona i l’obra de Xesca Ensenyat, rebel i insubornable, crítica i contestatària, trescadora dels límits de la vida i dels llenguatges, no poden reposar en l’oblit dels llibres de segona mà, en els calaixos (o els ordinadors, tant se val!) inèdits o en qualsevol racó de la Xarxa. Cal que la música de la
Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot:el descens de la llum entre les branques dels nervis ferits de no trobar entrellat,els silencis llarguíssims de la nit ocularque no en sap res d’esperes, grafits i sutges,els gemecs invisibles dels cossos plegatsper cavorques ufanes de plers tendrorals,l’asfíxia d’uns noms que no poden ser escritssense que tot
TRANSCRIC LA CONTRACOBERRTA DEL LLIBRE Contes russsos de Francesc Serés «Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. No els puc llegir sense pensar que formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que
UN POETA ESLOVÈ I BO DEL QUAL ANTONI CLAPÉS ACABA DE PUBLICAR UN LLIBRE, BANALITATS (EUMO), TRADUÏT PER LA SÀVIA SIMONE SKABEC. Una joia verbal!ESTAU CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ!!!ESCOLTAU: Les nits són llargues i no em porten descans. Enla foscor escolto cada sorollet, les passes que s’acostenem posen nerviós per si els seguiria la remor
No temis la ressecor d’un temps etern [Del llibre inèdit Esmolar la garrova]
Pens en l’amic i escriptor Gabriel Galmés.Ell em va explicar la teoria que feia servir per construir el seu humor extraordinari.Crec que serà la descripció d’aquest dia en què em va ensenyar a «fer-me» riure a mi mateix (a riure’m de mi mateix! Avui m’han dit que semblava un senyor. Ah! Un senyor gran! HAHAHAHAHA!)
No sé com podré dir aquesta sensació harmoniosa, lleugera i torbadora d’una ànsia feliç que puc entreveure al fons de la penombra que m’envolta per totes parts com una brillantor finíssima i esmolada que creix al fons d’un clarobscur fondo que voreig si caic no caic. (…) Deu ser això que vol la doctora A.?
He trobat aquest text a una llibreta que algú havia llençat dins un fenollar sec. nuits blanches, semées d’étoiles, l’absence comme un pont jeté, et ma nuit qui palpite, pleine de toi, et je voudrais pouvoir le dire avec mes lèvres mes doigts courant sur ta peau traçant dessins de fièvre je suis allée vers
PAISATGE NO VIST Rectangle de finestra vasa per enfocar la claror que encén cada cosa: el ramat el sons de les esquelles cada arbre cada cos el capvespre que fuig els turons adormits la calma verderal una campana d’enfora els vestigis de l’amor en el ferro forjat l’alè que converteix el món en una