La temptació de posar el nom d’Ovidi Montllor damunt la taula només començar a parlar d’Hugo Mas és del tot irresistible —i, com deia Oscar Wilde, puc resistir qualsevol cosa menys la temptació.Tots els indicis semblen forçar la mateixa conclusió: és d’Alcoi; té una veu fosca i profunda; recita i canta poesia amb una dicció
DériaGalileo MC, 2009 La dissolució de L’Ham de Foc va ser un colp dur que encaixàrem amb una certa resignació, però també amb l’expectació de què ens depararien els dos components del tàndem en solitari. I convindrà aclarir de seguida que l’estrena de Mara Aranda acompanyada de Solatge —Eduard Navarro, Jota Martínez, Manolo López i
Semblava una anècdota que duraria ben poc quan el 25 de setembre del 2004, el programa aleshores anomenat La Gran Evasión, dirigit i presentat per Enric Lencina, obria una finestreta a la música en valencià i un servidor explicava les bondats del darrer disc de Miquel Gil.Tanmateix, des d’aleshores ençà, aquesta finestreta ha romàs oberta
Arthur Caravan, 2009, La Casa Calba La portada anònima, el seu pas més que discret pels sancta sanctorum mediàtics principatins, o la modèstia que exhibeix el seu cantant Pau Miquel Soler, no haurien d’encobrir la condició majúscula d’aquest grup i aquest treball que completa una tongada extraordinària pel que fa a la producció discogràfica valenciana