Slumdog Millionaire (Slumdog Millionaire / Slumdog Millionaire. ¿Quién quiere ser millonario? / The Millionaire) Director Danny Boyle i Loveleen Tandan. Guió Simon Beaufoy, basat en la novel·la de Vikas Swarup. Fotografia Anthony Dod Mantle . Música A.R. Rahman. Muntatge Chris Dickens. Producció Celador Films (Regne Unit), Film4 (Regne Unit), Pathé Pictures International (Regne Unit). Durada
Slumdog Millionaire (Slumdog Millionaire / Slumdog Millionaire. ¿Quién quiere ser millonario? / The Millionaire), de Danny Boyle Espectacle rutilant, vistós, i vibrant que tediosament va il·lustrant-nos com és possible que un marrec de les clavagueres de Bombai hagi anat encertant totes i cadascuna de les preguntes del concurs televisiu que l’ha fet milionari. Un pretext
Dubte (Doubt / La duda / Doute / Il dubbio), de John Patrick Shanley John Patrick Shanley s’ha encarregat de dur a la pantalla la seva pròpia i premiada peça teatral, amb una posada en escena al servei del text i les interpretacions. Certament, Philip Seymour Hoffman, en el rol d’un capellà amb el tarannà del
Al diari El Punt d’avui, Àngel Quintana publica l’article Una llengua poc comercial, la lectura del qual us recomano vivament. Entre altres coses, totes de notable interès, escriu: Ara, Manuel Gómez Pereira, a El juego del ahorcado, ens mostra una inventada Gerona, en la qual l’any 1989 pels seus carrers no hi havia cap mena
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d’ahir al Festival de Berlín ens parlen dels premis i de la pel·lícula de cloenda del certamen, Eden à l’Ouest, de Costa Gavras. Cròniques de la desena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans: Ós d’Or per a Llosa. Crònica de Bernat Salvà (Avui), centrada en
La teta asustada, de la peruana -resident a Barcelona- Claudia LLosa, ha guanyat l’Ós d’Or de Berlín 2009. El jurat presidit per Tilda Swinton -i del qual ha format part també Isabel Coixet- ha atorgat “ex-aequo” el seu Gran Premi, a Gigante, de l’argentí Adrián Biniez, i a Tots els altres, de l’alemanya Maren Ade. Com a millor
Amb motiu de l’estada que Carmen Castillo farà a Girona la setmana que ve, penjo aquests dos videos: un per a cadascuna de les pel·lícules que s’hi projectaran, Calle Santa Fe i La flaca Alejandra. Calle Santa Fe La flaca Alejandra
Carmen Castillo serà a Girona els dies 19 i 20 de febrer de 2009, on farà una conferència, assistirà a la projecció dels seus documentals La flaca Alejandra (1994) i Calle Santa Fe (2007), participant en el col·loqui amb els assistents. Actes que comptes amb el suport de Museu Memorial de l’Exili (MUME), Grau en Comunicació
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d’ahir al Festival de Berlín ens parlen de: Tatarak, d’Andrzej Wajda, que ha tancat la projecció dels títols que aspiren a l’Ós d’Or. I de dos films, fora de competició: La Pantera Rosa 2, de Harald Swart; Alemanya 09. 13 curts sobre l’estat de la nació,
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 12 i el 18 de febrer de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. I, anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem l’enllaç amb altres articles, d’Alba Laguna, Àngel Quintana, Esteve Riambau, Àlex Gutiérrez, Andreu Gomila, Jordi Bianciotto, Bernat Salvà, Sílvia Marimon, Nando Salvà.
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d’ahir al Festival de Berlín ens parlen de dos films acollits de manera ben diferent a la competició: La teta asustada, de Claudia Llosa i My one and only, de Richard Loncraine I de, fora de competició, La pols del temps, de Theo Angelopoulos; així com es comenta encara la projecció de
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d’ahir al Festival de Berlín ens parlen d’un dia més aviat grisot, amb -a la competició-: Happy Tears, de Mitchel Lichtenstein; Katalin Varga, de Peter Strickland, i Mei Lanfang, de Chen Kaige: Fins i tot, hi ha qui avança feina i parla de La teta asustada, de Claudia
En algun moment d’ahir, els articles d’aquest bloc van rebre la visita dues-centes mil. En termes de blocosfera, una xifra discreteta; però que, com a bloc especialitzat -en aquest cas, en cinema-, em sembla que no acaba pas d’estar malament. Moltes gràcies, amics i amigues lectores, per l’atenció que hi pareu. Com sabeu, no acostumo
Cada any, quan el Festival de Berlín encara la recta final, hi ha com una afició (sobretot de la premsa especialitzada nord-americana) a fer una primera llista de títols que podrien anar a Canes. Ho podeu constatar, fent un cop d’ull a aquest mateix bloc: [17 de febrer de 2008. Canes 2008: primer farcell de