D’agonia permanentment festiva qualifica Josep Porcar en l’epíleg d’aquest llibre l’edició de poesia. Es fa necessari fer una mica d’història de la seva trajectòria per entendre’l. L’autor comença ben aviat a publicar a través dels premis, però la seva primera fita important és el Senyoriu d’Ausiàs March, el 1995, amb Crònica de l’ocupant. Tres anys
El podríem definir com un llibre que parla sobre la mort, escrit per un poeta vell. Quedaríem curts. Podríem dir que és ple de comentaris de text, d’adéus i de distàncies. I també quedaríem curts. Podríem escriure que és un retorn insòlit a casa: no deixo de pensar en Ulisses, sol i vell, que havia
De fa temps que tinc el projecte d’obrir “El violinista celest” a altres veus que puguin compatir amb mi aquest espai que tan amablement visiteu amb una assiduïtat una mica aclaparadora. Com a primera novetat d’aquest any 2009 em complau anunciar-vos que a partir d’avui podrem gaudir al bloc dels articles crítics de l’escriptor lleidatà