Les telefonades de les companyies de telefonia s’han convertit en un divertiment personal. He passat de la fustració, perquè no hi ha manera d’aconseguir que et facen les propostes comercials que tu no demanes en la teua llengua de client català, a la perplexitat més absoluta, pel gir que han agafat les situacions que es creen,
Un mestre és una persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, i té el títol o el reconeixement per a fer-ho. Hi ha mestres de llengües, de matemàtiques, d’història, de música, de dibuix i pintura, d’educació física… També hi ha els mestres d’escola, que ensenyen una miqueta de tot això i moltes altres
M’agrada la revista de llibres Caràcters, perquè la veig i la puc comprar a les llibreries de Barcelona. Perquè un producte cultural fet en català des de València, de qualitat com aquest, si no es ven a Barcelona, doncs això, no existeix. És com fer o dir alguna cosa important i no eixir al Telenotícies…
Aquests dies ho he tornat a comprovar, anant en cotxe cap a la Safor i tornant cap a Barcelona. Aquest recorregut que faig habitualment és molt entretingut, sobretot quan vas i vens pendent de la sintonia de les diferents emissores de ràdio. De baixada, vaig acompanyat amb Catalunya Ràdio, que es pot escoltar amb nitidesa
Aquesta ja és una manera habitual d’acomiadar-se ente amics i amigues que han quedat després d’un temps per sopar, xerrar i compartir experiències, activitats habituals i molt recomanables en aquesta època de l’any. De la mateixa manera que ha passat amb el telèfon mòbil, qui no té un espai personal a internet està perdent-se alguna cosa