Waltz With Bashir pren el relleu a Persèpolis, de Marjan Satrapi i Vincent Paronnaud, present i triomfadora l’any passat en la Secció Oficial Competitiva; perquè aquest cinta de l’israelià Ari Folman és també d’animació i políticament compromesa. Afegim-hi encara un altre valor, curiós, si més no: es tracta d’un documental. Sí, un documental d’animació. Crític amb
Després d’haver fet cim amb Exotica i The Sweet Hereafters, la carrera d’ Atom Egoyan ha patit l’intent de fer avenir el seu estil personal amb el cinema genèric convencional (El viatge de Felícia, Where the truth lies). Ara Egoyan sembla que ha tornat al terreny en què millor es mou, amb la història d’un
Aquesta pot ésser l’última gran oportunitat de Clint Eastwood per guanyar una Palma d’Or. O si voleu, a l’inrevés, la darrera ocasió propícia de què disposa el Festival de Canes per poder lliurar el seu màxim guardó a Eastwood. No gosaré pas dir que la cosa estigui arreglada d’antuvi; però fóra pas gens estrany que Changeling
Arnaud Desplechin, interessant cinesta francès massa desconegut a part del nostre territori, autor d’una sèrie de pel·lícules estimables i intel·ligents que són autèntics assajos reflexius i preuats retrats de grup, porta enguany a Canes un esplet rutilant d’actors i actrius particularment atractius per al públic de l’hexàgon i gairebé idolatrats a la Croisette. Catherine Deneuve, es
Són belgues, però gasten precisió de rellotge suís a l’hora de presentar un llargmetratge cada tres anys. Imperturbables, no deixen de petja l’altra cara d’Europa, la de les bosses de pobresa i la marginalitat al si de l’opulent territori de l’euro. El seu és un cinema de ficció amb caire de documental que literalment s’aboca a l’existència i
Admiradors de Bergman i Tarkovski, el turc Nuri Bilge Ceylan té en el Festival de Canes una plataforma valuosíssima per anar mostrant el seu cinema de producció discreta, de gran força intimista i notable expressió visual. Com en tota la seva filmografia també el film que presenta enguany a competició, Les tres mones (Üç Maymun),
Laurent Cantet debuta en la competició del Festival de Canes amb Entre les murs (The Class), una nova ficció amb la vocació social i la textura documental característiques del seu cinema (Recursos humans, L’emploi du temps, Cap al sud). Un film sobre l’escola, que —en paraules del mateix Cantet— la vol mostrar com a caixa de ressonància, on
Cannes Classics és el programa amb què el Festival de Canes posa l’esplendor del certamen al servei del cinema retrobat, de les còpies restaurades i del rellançament en sales cinematogràfiques o en edicions en DVD de les obres claus de setè art al llarg de la seva història. Aquest 2008, Cannes Classics homenatja Manoel De
Aquests dies estic preparant el Festival de Canes i poc em puc dedicar a actualitzar el bloc en el ritme que habitualment ho faig. Al decurs d’aquest mes de maig, no podré fer els reculls de crítiques i articles (AV7D, AV) ni els apunts que dedico al Documental del mes o a Benzina, per exemple.
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 30 d’abril i el 7 de maig de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES PUBLICADES. Judith Vives: 3 días, de F. Javier Gutiérrez; Rendició (Rendition / El expediente Anwar