Ahir dimarts a L’oracle d’en
Graset (Catalunya Ràdio) es va parlar del llibre de Carod i es
van citar alguns fragments en què el vicepresident del Govern
considera la possibilitat d’una declaració unilateral
d’independència o afirma que un referèndum no és
imprescindible. Ambdues idees són lògiques i
previsibles dins el debat que tenim damunt la taula, i no haurien de
provocar respostes plenes d’ironia i sarcasme com les que vaig
sentir. Un dels convidats va fer un comentari que em sembla indignant
i que el retrata quan va preguntar retòricament si el llibre
aniria a la secció d’assaig o a la de ficció. Però
no va ser l’únic comentari fora de lloc. En el debat del dret
de decidir cal una mica més de seny i d’intel·ligència.
Si ens dediquem a desqualificar les propostes per partidisme o per
manies personals continurarem administrant una trista autonomia amb
permís de Madrid. És clar que potser alguns prefereixen
això.
Mentre el llibre de Carod o la llei de
consultes populars contribueixen a situar el debat del dret de
decidir a l’agenda política i mediàtica, hi ha diverses
remors de fons, força estentòries, que continuen. Una
d’aquestes remors durarà tot l’any i anirà donant
diversos titulars. Em refereixo als actes dels 100
anys d’estelada. La comissió hi treballa de valent. Han
penjat al web una secció de descàrregues
on es poden copiar els codis per posar bàners als blocs i
d’aquesta manera contribuir a fer difusió dels actes. Fent una
bona plantada de bàners també s’aconseguirà que
les cerques de la paraula estelada donin visibilitat al
Google. Tots plegats fem xarxa. I una bona mostra d’això és
el mapa que estatpropi.cat
ha fet per a la campanya Cent anys, cent cims.
Per divendres 16 de
maig hi ha prevista una jornada d’homenatge a l’Estelada a Alfés.
Paral·lelament
continuen les mostres de suport a Francesc Argemí combinades
amb manifestacions com la que hi ha prevista per dissabte
a les sis de la tarda o amb actes com l’encadenament
a la Sagrada Família. Un cop més, la XBS
és un bon lloc per seguir les incidències del cas a
través dels blocs (Bloc
del Rocker, Guillem
Salas, Juli
Cuéllar, etc., etc.). I també serà decisiva
l’acció dels blocs de la XBS per aconseguir que
estatpropi.cat, que ara mateix és al dinovè lloc de
l’Startup 2.0,
aconsegueixi ser entre els deu primers. Avui és el darrer dia
per votar bé a través de Facebook o bé a través
d’Alianzo. Si esteu llegint això i encara no heu votat, feu-ho
perquè demà ja no caldrà.
I
acabo amb una anècdota. Llegeixo que Ginés
Alarcón serà substituït per Carles Peyra a
T-Systems. La cosa no té cap importància, però
com que vaig dedicar un apunt
a aquest senyor, m’ha fet gràcia llegir-ho. Tot i que en
Marc Vidal pensava que aquest bloc estaria entre els més
influents del 2008, no crec que la cosa arribi a aquests extrems, si
em permeteu la broma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això vol dir que estem al cas i no n’hem de deixar passar una, per cert sóc el mateix que en Nil
has vist la notíca de l’Avui a on es diu:” Els mateixos recels que l’anunci del conseller republicà Jordi Ausàs d’incloure a la llei de consultes la possibilitat que amb 150.000 signatures es pugui demanar un referèndum. “Només s’ha demanat un estudi, haurà de ser constitucional i només sobre competències de la Generalitat. No es pot anar més enllà del que es pot anar”, va tenir interès a deixar clar la socialista Mar Serna, ahir portaveu del govern. “
Et creus que aquest estiu tindrem un llei?.
Jo crec que mentre governi el PSC-PSOE mai.
AHir vaig estar a punt de parlar del mateix, i no ho vaig fer perquè la indignació em va fer tancar la ràdio, i havia de tornar-me a baixar l’àudio de catradio per parlar amb propietat.
El problema és de base. Tenim uns taumatòlegs ilustres que s’arrosseguen des de fa 20 anys per les ràdios parlant de les seves teories fallides de com Catalunya rebria rèdits de la seva aportació excessiva i sense control al benestar de Castella. Castella ens ha sobrepassat i continuen quedant-se els nostres impostos i aquests pallassos continuen a les mateixes ràdios esgrimint els mateixos arguments i prediccions, tot i que ja s’han demostrat totalment errònies.
I s’atreveixen a tot. Qui és el president de CCOO o UGT (no sé quina de les dues) per desautoritzar d’aquesta manera la visió política del vice-president del nostre país? Aquesta desautorització pública que no respon a una defensa del seu argumentari social sinó a una voluntat política concreta d’aquest representant sindical, que no té dret a riure-se’n del vicepresident del govern perquè vulgui un país independent o pretengui sortir d’europa o de l’euro.
Sobretot en un moment en el que és molt pausible que CDC faci el pas al sobiranisme i per tant, aquesta opció sigui representada ja per un 45% del parlament.
Crec que el problema d’en Carod no es la proposta de declaració unilateral del Parlament sobre l’Independencia, que crec totalment legitima si uns partits la porten al programa electoral com un tema central si son escollits i estan al govern majoritariament, no cal fer un referèndum ja que el poble ja ha escollit als seus representants i les seves propostes. L’exemple mes recent seria Kosovo i fins hi tot si la perdua de sobirania es per la força militar, com es el cas català, donar una oportunitat als que ilegitimament ocupen el territori podria ser injust.
El problema real de Carod es que ha perdut la crediblilitat. Ahir per sortir del pas, mantenir el seu càrrec al govern i seguir fent de crossa socialista va ser el 2014 sense full de ruta, despres el referendum i ara declaració unilateral. La militancia i els votants ja no confien massa amb ell i això fa mal al mateix projecte.
Albert Cortés