Tancàvem l’anterior post al·ludint al fet que la manca de perspectiva històrica ens dificulta la valoració de la trajectòria d’Obrint Pas d’acord amb els seus mèrits —mèrits que, d’altra banda, ens semblen indiscutibles. Això, però, és el que han intentat fer Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan en el llibre Del Sud. El País Valencià al
La recepció de la música d’Obrint Pas en segons quins cercles ha seguit una trajectòria curiosa que algun dia caldrà analitzar amb una certa cura perquè ens procurarà una radiografia, trobe que molt eloqüent, de les vel·leïtats i les misèries del “nacionalisme cultural” nostrat. Un dels trets més significatius d’aquesta recepció és l’augment exponencial dels
Crònica precipitada de la festa dels quinze anys En un pensat i fet em plante en la festa que la revista Enderrock ha muntat a l’inhòspit Razzmatazz de Barcelona. Una reunió l’endemà a Manresa —amb la comissió artística de la Fira Mediterrània— em serveix d’excusa per avançar unes hores el viatge. M’abelleix participar-hi per celebrar
El passat mes de desembre, Picap publicava un disc d’homenatge a Lluís Llach que recollia algunes de les versions que artistes de tot el món —de Jean Michel Jarre a Adrià Puntí— feien de la seua obra. L’excel·lent tria de Quim Vilarnau quedava en segon terme quan, en obrir la carpeta, descobríem astorats que el
Recorde amb inquietant precisió la notícia, en forma d’esquela al diari Levante, de la mort de Guillem. Havíem tornat aquella vesprada de passar les vacances pasqüeres corrent amunt i avall pels Ports i el Matarranya. Havia sigut una Pasqua estranya: Estellés havia faltat unes setmanes abans i el llegia frenèticament, com si aquella lectura compulsiva