última ronda

Aforismes (1918-2008)
4. Moltes ombres dels difunts s’esmercen simplement en besar les ones del riu dels morts, perquè aquest riu ve de nosaltres i manté encara el sabor salat dels nostres mars. Llavors el riu s’estremeix de fàstic, pren la direcció oposada i llença els morts de nou a la vida. I ells són feliços, canten himnes d’agraïment i acaronen a l’indignat.   Franz Kafka (1918)
 
    4a En veritat són molts els que volen tornar a viure una altra vegada? No n’hi ha hagut prou? La farsa s’allarga inacabable, diríem que fins a ser quelcom indefinit i vague que irremisseblement ens fastigueja, a penes com la claror lletosa de massa matins.   Ricard Mirabete (2008)  

Aforismes (1918-2008)

3. Hi ha dos pecats humans principals dels quals se’n deriven tots els demés: la impaciència i la negligència. Per la impaciència els expulsaren del Paradís, per la negligència no hi tornen. 
                  Franz Kafka (1918)

3a No hi ha retorn possible; un cop travessada la línia factual no hi ha fet possible que permeti tornar al moment originari. Tota la resta és envoltar un terreny fressat amb malaptesa.
              Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

2. Tots els errors humans són fruit de la impaciència, de la interrupció prematura d’allò metòdic, d’un enquistament aparent de la cosa aparent.
     Franz Kafka (1918)

2a La perseverança ens acondueix a la consecució d’un resultat encara més i més desastrós; a l’hora de gestionar els nostres actes cal preguntar-nos si és realment urgent dur-ho a terme o si, al contrari, ens convé mirar-ho des d’un altre punt de vista i restar amb el propòsit de pensar-hi encara una mica més.
      Ricard Mirabete (2008)