N’hi ha que neixen amb la flor al cul i n’hi ha que s’ho han de currar. Qualsevol que hagi passat alguna estona entretinguda a Alella o pels voltants haurà trobat alguna vegada en Narcís Perich. Des de fa molts anys és present a tota mena de mogudes i projectes associatius, i és difícil formar
Que el món s’acaba es constata sobretot quan no tenim paraules per designar-lo. Si oblides les paraules que expliquen els teus moments de felicitat, els llocs que més t’estimes o els records que més et fan vibrar és que estàs perdent connexió amb el món de veritat, amb el teu món. Cada cop usem més
El metro és l’espai urbà que ens permet copsar millor els engranatges del nostre entorn social. És com si la subterraneïtat física acompanyés una mena de subterraneïtat moral que ens permet expressar amb menor timidesa les nostres passions quotidianes i que ens desperta, al mateix temps, una receptivitat i sensibilitats diferents. És com si al
Ensopit i fent cops de cap després de dinar, llegeixo a La Vanguardia que Miguel Sebastián, alcaldable de Madrid pel PSOE, considera que, entre d’altres moltes qüestions, l’ajuntament de la capital del regne faria be d’imitar la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Guaita, tu! L’home no entra en detalls i, per tant, no
No parlaré pas dels mèrits artístics de Lluís Llach, evidents i contrastats, i ni tan sols del seu compromís amb el país, i ni se m’acut afegir res a la seva coherència personal. Vull fer notar, només, que no conec altre home de cultura a casa nostra que es pugui permetre el luxe de reunir
És un home tranquil, educat, amable, intel·ligent i amb èxit en la seva dedicació professional. Però és que, a més, és capaç d’escriure el pròleg per a un llibre d’èxit i de defensar les seves idees amb una certa coherència. Guanya més vegades que no perd, però quan perd és elegant. Quan s’equivoca ho reconeix
Aquest vespre s’ha retut homenatge a Jordi Sarsanedas a l’Ateneu. Ni puc, (per absència de nivell suficient) ni vull afegir res a tot el que han dit sobre el poeta, però recordo de sobte que Xavier Bru de Sala va dir en una concorreguda tertúlia d’ara fa poc més d’un any al propi Ateneu que
Se n’ha de venir de mena. Tenir un cert accés al submón periodístic té la seva gràcia, sobretot perquè et permet comprovar el distanciament que, com a bons (o no) professionals, els cal tenir sobre el seu objecte de treball, és a dir, les informacions. Només a tall d’anècdota (que és bona perquè il·lustra, no
Aquest és el títol i aquesta és la portada del llibre que es va presentar dimarts a La Central, en el peculiar espai de la cripta (embruixada, segons l’autor). Ramon Alcoberro té ja guanyat des de fa temps el títol de filòsof oficial de la blocosfera catalana, per mèrits (indubtables) propis, però també per demèrits
Monsieur Brice, cònsul de la França a Barcelona, enlluernat per les parets centenàries de l’Ateneu, ha portat del bracet Lionel Jospin fins a la docta casa. L’exprimer ministre francès era de visita a Barcelona en qualitat de representant del Club Madrid, una agrupació de 46 líders polítics mundials que ja han abandonat els seus càrrecs oficials
Parlo en primera persona del plural i us he de dir que no sé ben bé a qui em refereixo amb aquest subjecte col·lectiu, perquè això del món dels blocaires és una cosa estranya i amb la qual prefereixo conservar un cert escepticisme. Dic que hem captat en Vigó perquè aquest home tremendo ha decidit