EL BLOC DE L'ADRIÀ

Entre pitus i flautes hem esgotat una legislatura i encara no tenim res del que ens havien promès com a punt de partida per a prendre partit cap un costat u altre. Quatre anys congelats, com algunes immobiliàries fan amb els pisos.
Així és. Ja fa quatre anys. Com passa el temps!!!!. El que semblava un període ple de novetats s’ha esgotat en un no res. No tenim Fòrum Jove, ni pisos per a la gent jove, ni residència de dia, ni la Chupa Chups s’ha establert en la seva nova ubicació, ni s’han arreglat els problemes de les voreres del nostre poble. Res de res. Tot son projectes. Molt lluir el plec d’inversions previstes al principi d’any i a finals tot queda igual. Seguim amb uns vestidors a la Pista Francesc Castellet deplorables i sanitariament denunciables. El Camp de Futbol fa pena i segueix sense gespa, sense graderies, amb quatre vestidors i sense un espai on amargar-se els pares durant els entrenaments de l’hivern. El pavelló s’ha quedat petit i s’han de fer partits i entrenaments en una pista coberta bruta i digne de patir lesions importants. En finalitzar el període ens diran que hem guanyat un munt de milions, però l’únic que creix en aquest poble son les re-qualificacions parcials fora d’un Pla modern i les plantilles de treballadors municipals. Tot el demes paralitzat. Tres anys de congelador i un de aixopluc. El que deia, entre pitus i flautes quatre anys més. I jo faré cinquanta.

Ibèria descarta els vols transoceànics al Prat, però manté l’interès en l’adjudicació de la terminal sud……..
És inversemblant la manera en que ens tracten i encara anem a les reunions. Ens sentem, escoltem i alguns signen els tractats de submissió. Quina presa de pel i quina manera de donar pel sac. Com volem arribar a ser un país com cal. No ha quedat clar que mai arribarem a tenir un nivell que es pugui comparar amb el de qualsevol altre capital europea. Per a Espanya som una provincia i com a molt, l’aeroport del Prat pot ser un aeroport provincià.