VIATGES DINS UNA TERANYINA (III)Je decouvris que l’être humain était mon seul gibier, le seul qui m’interssât, le seul que je n’arriverais jamais à rattraper, mais que je croirais frôler, pêut-être, parfois, dans un de ces grands moments de bonheur que donne la faculté d’écrire. Françoise Sagan Resum del publicat: Nia, actriu mallorquina que viu
PAS PENA Vostè no té de Kant ni el blanc dels ulls. Ll. Villalonga Ni nenúfars. Ni records. Ni la conversa. Ni les pastilles. Ni els somnis. Ni la lletra. Ni aquest exercici de respiració assistida. Res pot aturar-ho: pas pena.
VELLES OLORS, BELLS TRESORS El sementer, el sementer com un remei amat, a mà, que oblido.G. M. He somiat amb Aràlia com si fos morta. M’he despert regirat, angoixat, amb la cara que regalimava aigua. Ahir vespre, a la vetlada amb Charles, amb el cop blau encara invisible que ens havia pegat la partida de
BERTA PIÑÁNCOMPANYIA Copii uns versos de Berta Piñán que m’ha enviat un amic que em coneix prou.M’han enlairat.M’han donat vida.El poder ver i benèfic de la literatura.I la verdor d’aquest cel ple de pluges d’esteles de sant Llorenç amb Ramon Llull al fons. Venetia, com Aràlia, són dues lectores enfollides de Llull.Què en pensaria ell?Era
VIATGES DINS UNA TERANYINA (II) Posam la paraula allà on comença la nostra ignorància, on no podem veure-hi més enllà, per exemple: la paraula «jo», la paraula «fer», la paraula «sofrir», aquestes són, potser, les línies de l’horitzó del nostre coneixement, però no «veritats»F. Nietzsche Resum del publicat: Nia, jove actriu mallorquina que viu a
GRAN MONDO: CIVILTÀ DE LA CONVERSAZIONEEls vampirs, els vampirs, això raona tan estranyament… Venetia m’ha contat que Aràlia, des que va deixar Lechevalier, quasi no surt el vespre. Amb la seva forma d’interrogar tan subtil, Venetia li va treure unes frases peremtòries: «Preferisco conversare. Una buona conversazione è cosa rara e preziosa e lo sta
ON DORMEN ELS SOMNIS? REPETIES AIXÒ COM UN TOCAT DINS EL SAFAREIG MENTRE EL CEL S’ENFOSQUIA DE CADA VEGADA MÉS I ENSUMAVES LA PLUJA D’AHIR. Qu’est -ce qu’un roman, sinon du chagrin développé par la grammaire?Le roman c’est une dépression nerveuse dominée par la syntaxe.Angelo Rinaldi Escriure com a repòs.Escriure com a consolació.Escriure com esgrima.Escriure
VIATGES DINS UNA TERANYINA (I) Le jadis ne cesse de muerP. Q. Nomies Maria Joana Carbonell Feliu, emperò ja de petita tothom et deia Nia. Et miraves al mirall del saló de teu apartament barceloní, dominant el safareig quadrat damunt la biblioteca de la Pompeu Fabra, entre els barrots de claror i ombra que les
DOS ANYS DE PLAGUETA DE BORD ÉS MA TRADICIÓ …la marque secrète de sa propre main…Ador escriure amb la mà oberta dins aquest territori elèctric i engrescador entre l’oralitat i el text, dins aquest filar quasi d’eima, sense bastir amb fonaments, sense corregir amb cura, sense «fer obra», escriure com si parlàs dins una logorrea
CAL PREPARAR LES CELEBRACIONS Fer dos anys de «Plagueta de bord» és una de les alegries difícils en un temps com aquests quan arreu veig analfabetisme, guerra,i tota casta de misèries humanals (un mateix també es troba en una fase forta de crítica personal, de posar-se a si mateix en crisi perquè la casa en