Blog d'en Xavier Mir

Ara que fa vuit anys de l’arribada de Barak Obama a la presidència dels Estats Units, i del qual recordem precisament l’ús de les xarxes socials com un element decisiu a l’hora de muscular l’electorat i el país i d’obtenir la victòria, la República de Moldàvia planteja un nou cas d’interès en aquest sentit. Com ja he explicat en apunts anteriors, diumenge 13 de novembre, mentre a Barcelona ens estarem manifestant per defensar les institucions del país davant de l’aposta per la judicialització per part de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de la República de Moldàvia triaran president o presidenta en segona volta.

Els dos candidats, Maia Sandu i Igor Dodon, van protagonitzar un primer debat dijous a ProTV. A la primera volta, Dodon havia preferit enviar algú altre que el representés al darrer moment. Aquest cop, però, s’hi va presentar ell. Esperem que també ho faci en propers debats com el de dilluns a TV7 amb Natalia Morari.

Arran del debat de dijous, aquest matí Sandu ha publicat un missatge a Facebook a les 8.57 (hora catalana) en romanès i en rus. Quan encara no havia passat mitja hora, el text ja havia superat el miler de “m’agrada”. És un bon indici de l’aposta per Facebook (Twitter no té tanta implantació allà). De fet, la diferència entre les pàgines dels dos candidats és considerable: mentre que Sandu té prop de 84.000 fans, Dodon es queda en poc més de 35.000. Casualment, Dodon també ha publicat un missatge a Facebook aquest matí, deu minuts abans que Sandu, però al cap d’una hora i mitja tenia només 65 “m’agrada”.

Tots sabem que les eleccions no es guanyen a les xarxes socials, que hi ha moltes persones que viuen al marge d’Internet, que no es connecten ni s’informen i que quan ho fan a vegades és a través de canals de televisió que manipulen de manera descarada, però el cas d’aquestes presidencials de diumenge és singular perquè la clau és la mobilització del milió de moldaus que hi ha escampats per arreu del món i dels quals a la primera volta va votar una ínfima part. Havent-hi, a més, el precedent de les presidencials romaneses de fa dos anys, l’ús de les xarxes socials es converteix en un examen per saber si les noves elits polítiques del país (les emergents, les que s’hi estan convertint ara mateix potser sense ser-ne encara del tot conscients) seran capaces de connectar amb aquesta massa social que, més enllà del vot de diumenge, pot esdevenir la clau del futur dels propers anys si pren consciència del seu poder (allò de l’apoderament, tornant a Obama).

Val a dir, també, que he tingut ocasió de comprovar certa reacció per part de l’equip de Dodon, però que ha estat i és encara del tot errònia. He rebut diverses propostes d’amistat de perfils suposadament moldaus, tots amb unes característiques molt semblants i amb una amistat en comú, un tal Alexandr Vasilii Bişir, partidari de Dodon. També he estat etiquetat en postals electorals penjades a Facebook, invasives i indiscriminades, perquè s’adrecen a persones que ja han declarat el seu suport decidit a Maia Sandu. Les bones pràctiques de l’equip de Sandu, doncs, contrasten amb el poc abast i les males pràctiques de l’equip de Dodon.

El missatge que ha publicat Sandu aquest matí, per cert, deia això:

“Benvolguts amics,

Us agraeixo de tot cor tots els missatges de suport que m’envieu cada dia. En sou tants, d’arreu de Moldàvia i de fora del país, que no els podria respondre tots personalment. Estic d’acord amb vosaltres que el meu contrincant ha optat per una estratègia de campanya bruta i vergonyosa [Dodon, per exemple, va vincular Sandu com a exministra d’Educació amb els suïcidis escolars que hi va haver mentre ho era]. El debat de dijous no va ser un debat presidencial sinó un galliner. El meu adversari té un únic objectiu: minar la meva credibilitat i dignitat amb atacs ad hominem i recorrent a falsedats i a estratègies de desinformació a l’estil del KGB.

Us asseguro que la meva capacitat de resistència és il·limitada. Cap atac, cap mentida ni cap insult no farà que renunciï a la tasca que m’he proposat i que compartim tots nosaltres: fer neteja al sistema polític d’aquest país i posar els fonaments d’una nova vida a Moldàvia d’acord amb regles democràtiques i amb una justícia independent i una economia pròspera.

Espero que el proper debat televisiu ens doni l’oportunitat de formular les preguntes adients i de respondre les preocupacions reals dels nostre ciutadans.  Crec que tothom comprèn que el meu adversari representa un veritable perill per al nostre país i per al nostre futur.

Encara tenim vuit dies per fer arribar el nostre missatge a la gent. Necessito el vostre suport, el de tothom. Moldàvia us necessita. Estic del tot convençuda que podem obtenir aquesta victòria.

Junts guanyarem!”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!