Blog d'en Xavier Mir

Demà diumenge tornarà a ser un dia intens a Chișinău, la capital moldava. Les concentracions i manifestacions han anat cada cop a més des que van començar ara fa un any. Al setembre van arribar les acampades i amb el fred, lluny d’apaivagar-se els ànims, els esdeveniments de la setmana passada els han encès encara més. Tot fa pensar que demà es batran rècords d’assistència perquè tothom sap què s’hi juga.

Tanmateix, la del carrer no és l’única batalla. Aquestes darreres hores s’estan publicant diversos apunts a premsa, blogs i xarxes socials que lamenten la credibilitat que es dóna a cert relat dels fets. El que sap més greu a molts moldaus és el paper que està tenint bona part de la premsa i de les institucions romaneses, que compren la tesi que les protestes estan dirigides per la mà de Moscou. A grans trets, els dos relats confrontats es resumeixen en dues idees: estabilitat o eleccions anticipades. No cal que ens expliquin a nosaltres que l’estabilitat sempre és un valor i que els canvis provoquen reticències en els qui ens consideren, per dir-ho amb les paraules del conseller Romeva, “una carpeta incòmoda”, però quan aquesta estabilitat no és sinó la disfressa que fa servir l’oligarca Plahotniuc per continuar guanyant espais de control, la cosa canvia. Quan algú com ell compra majories parlamentàries i mitjans de comunicació, quan convoca els plens d’investidura tres hores abans i sense que tots els diputats estiguin avisats, quan el jurament davant del president es fa a mitjanit i d’amagat, entre tantes i tantes  altres coses, aquesta estabilitat queda més que qüestionada i la temptació de pensar que és un govern tan legítim com qualsevol altre passa a ser una temeritat i, sobretot, una injustícia.

En aquest estat de coses, el nou primer ministre viatjarà dimarts a Bucarest per buscar les complicitats que li calen i la premsa romanesa haurà de decidir, en els casos en què pugui fer-ho, com es posiciona. Per això, conscients que la manifestació de demà serà sonada i que cal evitar que s’imposi cert relat tant a Romania com a la UE, estan apareixent apunts com aquest d’Angela Arama, que la periodista adreça als seus col·legues romanesos, o aquest d’Octavian Racu, que se sent traït per la veïna Romania, o articles com aquest de Sabina Fati a Europa Libera, entre molts d’altres.

En definitiva, tots els esforços de les persones que estan protagonitzant protestes com la de demà (que tindrà una pota a les 12 del migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona, per cert) es dirigeixen a salvar la democràcia moldava, a aturar amb les urnes un procés de captura o segrest de tot un estat amb tot els seus ressorts de poder, que pot acabar plenament en mans de l’oligarca Plahotniuc, del qual, per desgràcia, ben poca cosa escriuen també els mitjans catalans. Curiosament, tenim un article de l’11 de juny de 2013 publicat per Valentí Popescu a Catalunya Oberta que ens situa als orígens de la lluita de poder entre els dos Vlads (Filat i Plahotniuc) que ara està culminant en favor del segon, que espera que Romania i la UE donin carta de naturalesa al seu primer ministre Pavel Filip. A banda d’això, però, un gran silenci que sap molt de greu, però que encara seria pitjor si el trenquéssim per comprar el relat de certes agències que justament és el que el poble moldau intenta evitar que s’imposi.

No voldria tancar l’apunt sense fer una referència a un article de la periodista Natalia Morari que està tenint molt bona acollida i que comença donant irònicament les gràcies a Vladimir Plahotniuc per haver aconseguit allò que mai ningú no havia aconseguit abans: unir sectors de la societat moldava que fins fa quatre dies havien estat a mata-degolla. I és que la lluita contra Plahotniuc i l’exigència d’eleccions anticipades ha unit els prorussos Usatîi i Dodon amb els europeistes i liberals decebuts amb la coalició que ha governat el país des del 2009 i que s’han articulat a l’entorn de la Plataforma Dignitat i Veritat. Aquesta és la lluita. La transversalitat és un valor que nosaltres coneixem bé i sense el qual no hauríem fet ni Vies Catalanes, ni V a la Diagonal i la Gran Via, ni mosaics a l’avinguda Meridiana ni res de res. I la transversalitat moldava uneix tothom en la lluita per evitar la legitimació del nou govern i per exigir eleccions anticipades i amb garanties democràtiques plenes.

Si avui no actuem, demà ens trobarem una situació molt més difícil encara: el poble moldau no vol que els seus interlocutors amb el món siguin les persones que han deixat el país al límit de la fallida. Estan fent un esforç de mobilització tan gran com el que hem fet nosaltres amb ANC, Òmnium i partits per arribar a una majoria social que doni als nostres diputats el mandat parlamentari per fer la República Catalana. Sabem com n’és de difícil i sabem fins a quin punt han desitjat alguns la nostra desmobilització. Si feu l’esforç d’informar-vos-en i d’informar-ne, us ho agrairan. I jo també.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!