Blog d'en Xavier Mir

Si ara es fessin eleccions a la República de Moldàvia, la majoria de suports anirien a parar a dos partits que avui ni tan sols tenen representació al parlament.

Un nou baròmetre de l’Institut de Polítiques Públiques moldau dirigit per Arcadie Barbăroșie afegeix la República Moldava a la llista de països on unes eleccions podrien canviar radicalment la composició del parlament. Si aquí hem vist que Ciutadans passava a ser segona força, que Unió quedava fora del parlament, que Catalunya Sí Que Es Pot entrava amb 10 de cop o que la CUP passava de 3 a 10 i ho hem atribuït a la polarització del procés d’independència, allà la sacsejada és més radical encara.

Segons aquest sondeig, el partit més votat seria El Nostre Partit, de Renato Usatîi, que rebria un 24% dels suports, un augment considerable si el comparem amb el 6% que rebia a l’abril passat. Usatïi és un polític força controvertit, russòfil declarat, conegut per diversos vídeos que ha anat penjant a les xarxes socials, per la seva habilitat de cridar l’atenció constantment i per la seva manera de fer, sense concessions. L’octubre passat, per exemple, tal com explica Unimedia, va marxar de l’entrevista que li feia en directe Natalia Morari aprofitant la primera de les dues pauses publicitàries del programa. I ho va fer per la incomoditat de les preguntes referides a Plahotniuc que li adreçaven. Una mena d'”Això no toca!”, per entendre’ns. A les darreres eleccions parlamentàries, de novembre de 2014, Usatîi va presentar candidatura, però la Junta Electoral la hi va retirar argumentant que rebia finançament de l’estranger.

La segona opció amb més suport seria la Plataforma DA (Demnitate și Adevăr), que de fet encara no està constituïda com a partit, però per la qual aposten fins a un 18% dels electors. D’aquesta plataforma ja n’he parlat en altres apunts i avui la notícia destacada és l’augment de suport en relació amb el baròmetre anterior, fet a l’abril, quan era del 12%. Creix, doncs, fins al punt de ser segona força, tot i no ser encara un partit constituït i malgrat que no se sap encara ni tan sols qui en seria el o la cap de llista. Però és clar que creix molt més Usatîi i per això cal mirar l’evolució de les expectatives de vot de la resta de partits.

En aquest sentit, el tercer i el quart en intenció de vot són també partits russòfils: el Partit dels Socialistes d’Igor Dodon rebria el 15% dels suports, mentre que els comunistes de Voronin rebrien l’11%. Si sumem els suports d’aquestes tres formacions russòfiles veiem que se situen a tocar de la majoria absoluta. Per tant, la suma de les opcions europeistes podria no ser suficient per assegurar la continuïtat d’aquesta orientació geopolítica. A més, però, tampoc no seria l’opció més adequada per a una Plataforma DA que va néixer justament de la decepció provocada per aquests partits, al capdavant dels quals hi havia el PLDM de Filat, que ara no arribaria ni a entrar al parlament.

Si es confirmessin aquests resultats que preveu el sondeig, la República de Moldàvia tornaria molt probablement a l’òrbita russa, però aquesta anàlisi en dos blocs (l’europeista i el russòfil) no és l’única possible. En altres apunts ja he comentat el pes que hi té la corrupció i el paper que hi desenvolupa Vladimir Plahotniuc com a presumpte titellaire que mou tots els fils del país.

Vista la situació, totes les esperances europeistes i regeneradores estan posades en la Plataforma DA. De la seva capacitat d’articular-se i de mobilitzar els possibles votants en depèn el futur del país. I amb el referent del miracle romanès que ara fa poc més d’un any va permetre capgirar els pronòstics i fer Klaus Iohannis president del país en detriment de Victor Ponta, sembla que la diàspora moldava podria prendre consciència, al llarg dels propers mesos, de l’oportunitat històrica que se li presenta.

I com una qüestió latent que pot esclatar en qualsevol moment, l’unionisme continua sent una opció per a bona part dels moldaus i dels romanesos. Tal com apuntava fa una estona l’analista Iulian Chifu al seu Facebook, el 21% es declaren partidaris de la unió, però no hi ha cap partit específicament unionista que els representi. Un dels interrogants més interessants per a mi és si el factor unionista frenarà l’articulació de la Plataforma Da per inhibició i, per tant, afavorirà les forces russòfiles, o si, per contra, trobaran la manera de fer que tot sumi en una sola candidatura. D’una banda, presentar-se com a opció de govern amb un programa que defensés cedir la sobirania nacional a Romania regalaria un argument bastant fort a l’adversari. De l’altra, però, també és força evident que una reorientació del país cap a l’est allunyaria encara més el país de tota possible unió amb Romania i de tota aproximació a la UE.

Per tant, si la Plataforma DA vol que el miracle es faci realitat, crec que haurà de fer una proposta concreta i fàcil de comunicar en aquest sentit: primer, salvar el país (netejar-lo de corrupció, salvar-ne l’economia i garantir la continuïtat del tractat d’associació amb la UE) i després, plantejar la unió amb Romania a través d’un referèndum en què tothom es pugui pronunciar. Si les tensions i les decepcions mútues entre la Plataforma DA i la plataforma unionista Acció 2012 continuen, no crec que es pugui articular una opció majoritària capaç de guanyar Usatîi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!