Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

20 de desembre de 2014
0 comentaris

El fonament democràtic de fer Mas president

Imatge extreta de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_per_la_Llibertat#mediaviewer/File:El_President_Mas_acompanyat_d%27Oriol_Junqueras_aquest_mat%C3%AD_al_Parlament.jpg

Aquesta setmana l’acabem amb dos gestos importants d’Esquerra Republicana. El primer, amb els pressupostos, que com que ja en fa més dies i ja s’ha explicat prou, ara no m’hi estendré. I el segon, el que avui ha fet públic Oriol Junqueras preguntat per Vicent Sanchis al Suplement de Catalunya Ràdio. Us en deixo l’enllaç a l’àudio sencer i aquí el tall de vídeo que ha fet servir TV3 per explicar la notícia, perquè els qui no ho heu fet encara pugueu començar mirant com ha anat la cosa exactament. Perquè Junqueras ha dit literalment, “sí, jo li he dit que aquesta és una opció“. Començo aclarint això perquè tothom pugui valorar quins titulars i quines peces recullen millor el fet. Jo, que no sóc periodista, potser hauria dit alguna cosa com “ERC està disposada, si cal, a garantir la continuïtat de Mas” i tot seguit explicaria una mica més el context que ajuda a entendre-ho, perquè si no potser serien normals i tot reaccions d’estupefacció com la de Germà Bel. I és que, certament, en unes eleccions normals no tindria cap fonament democràtic fer president algú que ha estat explícitament rebutjat a les urnes.

Potser que comencem per aquí. És una qüestió sobre la qual diria que ja hi ha consens entre els qui volem la independència que les properes eleccions no serien “normals” sinó que haurien de fer la funció del referèndum, haurien de ser constituents segons ERC i plebiscitàries segons CiU, per agafar els dos grans plantejaments esposats fins ara. Aquest caràcter excepcional de la contesa no explica res per si sol, però ho dic per contextualitzar-ho, perquè si ho contextualitzem bé segur que l’estupefacció baixa una mica. El fonament democràtic que demana Germà Bel vindria, simplement, de l’acord polític que estem esperant i en el marc del qual cal entendre aquest nou gest de Junqueras. És el mateix que va passar amb el 9N original, que no generava un mandat democràtic en si mateix, sinó en la mesura que totes les forces que havien presentat la data i la pregunta es comprometien a acceptar-ne el resultat i a actuar en conseqüència amb el mandat que en sortís. Doncs bé, si Junqueras acorda aquest punt amb Mas i amb altres agents del pacte i forma part de l’acord final, ja tenim el fonament democràtic. I per què ho hauria d’acordar? També és fàcil d’explicar. Al cap i a la fi, quan Mas va dir que el referèndum definitiu serien unes eleccions que ell convocaria com a normals i que l’acord entre els partits convertiria en plebisctitàries, no estava pas dient res gaire diferent. És aquest acord que estem esperant, allò que ens donarà el fonament democràtic i el mandat per exercir la independència.

En ple debat sobre la fórmula que ens permeti obtenir més suports per exercir la independència un cop fetes les conferències de Mas i de Junqueras, diverses persones van argumentar (i és precisament dels arguments, que hem de fer cas!) que potser no seria bo per al país que a mig camí del procés  canviéssim qui fins ara ha estat l’interlocutor amb la comunitat internacional. Personalment crec, i així ho vaig expressar en aquest apunt del 15 de novembre, que si haguéssim fet el que pensàvem que calia fer ara fa dos anys, ara aquest problema no se’l plantejaria ningú, però en tot cas les coses han anat com han anat i no com ERC hauria volgut que anessin, perquè les eleccions les va guanyar CiU ben legítimament i, per tant, al Parlament i al Govern el lideratge l’ha tingut CiU (i al carrer, la gent, el poble, l’ANC). I al marge de la meva opinió personal, que no té cap mena d’importància, Oriol Junqueras s’ha mostrat disposat a fer que aquest no sigui un entrebanc.

Com que això, efectivament, no va de cadires ni d’ambicions personals de voler ser president de la Generalitat o de la República, sinó de ser independents, podria passar que la victòria electoral d’una candidatura que no fos l’encapçalada per Artur Mas guanyés aquestes eleccions amb funció de referèndum. Perquè potser cal aclarir que, per molt que tinguin vocació de constituents o de plebiscitàries, formalment seran unes eleccions autonòmiques que serviran per constituir un Parlament amb 135 diputats que haurà de triar un president de la Generalitat i un Govern. I si algunes persones creuen que aquesta formalitat ineludible pot ser un entrebanc per al procés, Oriol Junqueras proposa que l’acord incorpori una solució a aquest eventual problema. Tan senzill com això. I alhora, des del meu humil punt de vista, extremament generós. O tan generós com el gest d’Artur Mas quan va dir que, amb la seva proposta, ell podia anar al davant de tot o al darrere de tot. Si l’un va ser generós, l’altre també ho és. Si l’un és electoralista, partidista, egoista i no sé quants istes més, l’altre, és clar, també devia ser-ho. Siguem positius, però, i fem un esforç per veure tant en l’un com en l’altre gestos de bona voluntat. Una mica de confiança en tots dos potser ajudarà i tot.

 

Imatge extreta de la Viquipèdia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!