Passada la sacsejada que va representar la sortida que Mas va trobar dilluns als esculls que tenia, estic convençut que tot s’anirà posant a lloc i sobretot estic molt tranquil perquè la força de l’amplíssima majoria continua, efectivament, intacta i creixent i tot. Dit això, el camí cap a la independència potser encara ens donarà algun ensurt més, alguna sacsejada més, algun debat apassionat més, i segur que estareu d’acord amb mi que és bo, a banda de participar massivament en aquest procés participatiu convertit en enèsima mobilització pro-referèndum que ens proposa el president Mas, aclarir tot allò que puguem, explicar tot allò que calgui. Suposo que algú agrairà que s’aclareixin com més coses millor i en tots els sentits, per poder recuperar al més aviat possible el clima de confiança que havíem anat construint amb penes i treballs des del desembre de 2013 i fins dilluns. És important per a tots, pel procés i pel país, em sembla.
En aquest sentit, ara faig una modesta contribució després de molts mesos sense dir res (i així, de passada, estreno també la nova plataforma). Segons recull Vilaweb, “Rull ha dit que CDC havia estat la primera a parlar de plebiscitàries, i que trobava ‘interessant’ que ara altres, en referència a ERC, s’incorporessin a aquesta idea.”
Segur que tothom recorda i comparteix el que ERC deia: que si teníem una aposta ferma i consensuada pel 9N, per dur la consulta fins al final, per forçar que fos el govern espanyol qui vingués a arrabassar-nos les urnes per poder-ho explicar al món i per interpretar com a vinculant políticament una consulta que l’Estat espanyol no ens havia deixat fer com a jurídicament vinculant, si teníem això, valia la pena apostar-hi de totes totes i no desvirtuar-ho parlant d’escenaris alternatius com havia començat a fer Mas mateix, un dia, a Catalunya Ràdio. Per això no volíem parlar de plebiscitàries. Ara el president Mas ha deixat el procés en una altra situació. Descartat definitivament el 9N del Decret que va fer que veiéssim aquells ulls magníficament emocionats de l’Anna Simó, el President mateix ha dit que el procés participatiu que el substitueix no l’ha pensat perquè sigui el referèndum d’independència que el govern espanyol no ens deixa fer i que aquest paper el tindran les properes eleccions.
De fet, el mandat i el compromís d’aquesta legislatura era aquest: que els catalans poguéssim decidir el futur del país a les urnes. Si les eines d’una administració autonòmica no han permès al president Mas dur a terme aquest mandat, la cosa més normal seria procurar-se l’eina que sí que li ho permeti. I si creu que no hi està legitimat perquè no és el mandat a què s’havia compromès (igual que en el mandat anterior no volia fer un referèndum d’independència perquè s’havia compromès a demanar el pacte fiscal / concert econòmic i els vots així ho van decidir), el més lògic és això: convocar unes noves eleccions en què aquest pugui ser el mandat.
Per tant, ara sí que volem unes eleccions que tinguin el valor d’un referèndum d’independència, perquè amb la decisió presa dilluns, al marge de tota altra valoració, i com se sol dir, hem passat pantalla. Aquesta ha estat la decisió d’Artur Mas, no pas d’ERC, que havia demanat entrar a governar per blindar la consulta i Mas havia dit que ja estava blindada. Però ara, hi insisteixo, això ja és història. Sempre és bo saber i recordar coses d’història, però ara el debat ja són les plebiscitàries i m’ha semblat que valia la pena aclarir aquest punt. Espero que us hagi estat útil i ja sabeu que a través dels comentaris podeu dir-hi la vostra o fins demanar-me algun aclariment més que, si puc, miraré de fer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!