La cigala és un insecte, el sexe masculí o un crustaci excel.lent. Els tres, segons el país, el moment o les cirscumstàncies, es mengen.
CIGALA: ESTRANY MARISC
Aquest excel.lent crustaci té un nom traïdor, per culpa de la intromissió de l’ espanyol. En efecte, molta gent- i sovint ho veiem a les cartes dels restaurants, i fins als llibres- anomena "cigales" , de forma inadmissible, els escamarlans. Però cigala és un nom legítimament català per indicar un marisc parent de la llagosta i del llamàntol (Scyllarus arctus). La cigala, en efecte, és com un llamàntol o llobregant sense pinces. Té la mateixa coloració vermellosa, i presenta unes bandes transversals d’ un vermell encara més brillant. Les seves antenes s´ han convertit en una mena de pales, ben curioses. Ara és escassa a les costes catalanes, llevat de Menorca. Pot fer de 8 a 15 cm, però hi ha una espècie similar més grossa (Scylllarides latus) que pot arribar als 45 cm. Es diu que alguns dels seus noms (català, occità) obeeix al fet del soroll com de picament de dits que fa a l´ aigua. Tal com ho fan els grills o les cigales de terra. La cigala (nom oficial, dita també pels pescadors de Llançà) rep també els noms de bugia (Cadaqués, l´Escala) llagosta lluïsa (Blanes), xúia (Arenys de Mar), castanyola (Vilanova i la Geltrús) etc. En espanyol se’n diu cigarra de mar, si se bé se sol preferir el nom gallec de santiaguiño. En francès hom fa servir el nom catalano-occità de cigale, o l’occità de macieta. El nom d’ aquest marisc, en la nostra llengua, té un doble sentit; curiosament, en serbi i croata, el seu nom és kuka, nom que en català també té el doble sentit a què al.ludíem. A Itàlia és magnosa, cicala, etc. A Portugal és cigarra de mar o lagosta da pedra. A Alemanya és Barenkrebs i a Anglaterra flat lobster o slipper lobster. A Grècia en diuen lyra i a Tunísia ziz el bahr.N’ hi ha diverses espècies, que fan de 14 a 40 cm, algunes de les quals només es troben a els costes americanes on, no obstant, no són consumides.Els pescadors en treien molt de partit: la feia simplement a la brasa, aprofitant el magnífic receptacle de la seva closca, amb arròs, amb suquet,etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He tingut el plaer de porvar-la a Tunissia a la brasa: extraordinária. Si bé estic segur que s’en treuría més partit en un arrós caldós.
Jaume, els anglosaxons en diuen "Norwigien lobster" (llagosta noruega) a l’escamarlá: a què és degut ?. De fet el seu hábitat és Noruega, peró també Escócia, el mar d’Irlanda, el Cantábric i el Mediterrá.