Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Dos dies, una nit (Deux jours, une nuit | Two Days, One Night | Dos días, una noche | Due giorni, una notte),  dels germans Dardenne.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) Les seves pel·lícules no són mai el resultat d’un model de cinema polític de tesi realista, ni tampoc podem dir que hi ha una posició que l’acosti cap a certs tòpics de l’esquerra (..) Fruit d’una sàvia utilització de la paràbola, que algunes vegades fins i tot pot ser un conte (..) La faula els ajuda a parlar de les pors d’una Europa que posa en crisi els valors que han marcat la democràcia. El pes de la faula dimensiona allò polític mitjançant la depuració (..) [A “Dos dies, una nit”] per damunt de tot, els interessa parlar de la moral del món del treball i de les estratègies capitalistes per tal de posar en crisi la confiança en l’altre, de la destrucció de l’ètica del treball i de la convivència (..) Des de la simplicitat absoluta, els Dardenne fan una pel·lícula on es reivindica la importància del vot com a factor fonamental de la democràcia i de la participació política. En un moment de descrèdit de la política, els Dardenne reivindiquen el valor fonamental que tenen les preses de decisions personals per aprofundir i millorar el destí d’allò col·lectiu (Àngel Quintana, El dret a decidir, diari El Punt Avui, 24.10.2014)

(..)  continuen fidels al seu estil seriós, cru, hiperrealista i sense ensarronades sentimentals (..) Potser la transparència i l’aparent senzillesa de la posada en escena pot fer que no ens adonem que “Dos días, una noche” és un mecanisme de precisió espatarrant (..) A partir d’un conflicte mínim, els Dardenne construeixen un drama màxim sobre la dignitat, l’empatia i la lluita per la supervivència en aquesta era en què les persones només són considerades material fungible (Joan Pons, Dos días, una noche, diari Ara, 24.10.2014)

Els Dardenne són dels que amb el temps van estovant el caràcter (..) Enemics del virtuosisme narratiu i visual (..) Aquí no hi ha pauses dramàtiques, ni clímax, ni estrips. Marion Cotillard pronuncia exactament les mateixes línies a cada stop en el camí (..) Però tot acaba sent un xic massa delicat (..) Sobra cotó fluix. Tot i això, és molt maca (Josep Lambies, Dos días, una noche, Time Out Barcelona, 24.10.2014)

(..) és l’obra més política dels germans Dardenne i, potser per això, aquella de missatge més obvi i explícit (..) Segueixen posant-nos en situacions morals complexes, i segueixen rebutjant el didactisme, les lliçons ètiques, el sentimentalisme i les respostes fàcils a preguntes difícils (Nando Salvà, Models a seguir, diari El Periódico, 24.10.2014)

Recordem que, ran de la presentació del film al Festival de Canes, en vaig publicar aquesta Revista de Premsa i aquest recull de Primeres reaccions.

Crèdits fotogràfics: © Christine Plenus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!