Comentari a El món a Rac1:

Esperanza Aguirre Gil de Biedma no veu de codi penal mentir sobre els comptes públics ni ser la responsable política de la gran pedra a la sabata de l’economia hispana, però sí imitar Curro Savoy.

Cortina de fum? Potser. Però, sobretot, oposició al PP dins del PP. La lideressa assumeix sense manies el mateix discurs que la Fundación para la Defensa de la Nación Española. Denaes. L’entitat que va portar als tribunals Pepe Rubianes. Denaes. Una entitat amb Vidal-Quadras i Amando de Miguel de patrons que vol “articular una ofensiva contra los que han decidido socavar los cimientos de España”. Una fundació subvencionada per la Comunitat i  presidida pel fatxa Santiago Abascal, foragitat amb Maria San Gil del PP basc i que l’Espe va recol·locar com a director de l’Agència de Protecció de Dades de Madrid. Que no és un mal lloc per tenir les dades dels qui volen “socavar los cimientos de España”.

El Mundo, EsRadio, Denaes, Espe i la prima de risc. Vet aquí l’autèntica pinça que li vol posar a Rajoy cara de Papandreu. Catalunya és instrumental, com sempre, encara que amb la seva còlera Aguirre posi benzina a un partit d’alt risc on només hi falta la Falange desfilant al ritme que marca la justícia.

Però per molta tàctica del calamar, amb el desastre que ha muntat, ara Aguirre sabrà, com va saber l’oncle Jaime, que la vida va seriosament, però no ho comences a entendre fins més tard.

Publicat a La Torre del Nació Digital:

Els parcs de bombers voluntaris han decidit que no tindran personal de guàrdia durant la campanya d’estiu, com si que han fet diàriament des de fa molts anys. És a dir, que els bombers voluntaris no pensen obrir els parcs i bona part dels seus integrants estaran, per tant, desmobilitzats. La qual cosa, deu estar pensant vostè ara mateix, no sembla la millor opció, com ja s’està veient amb l’incendi de Rasquera. O, dit amb altres paraules, que els boscos estaran aquest estiu menys protegits dels incendis. Pot ser. Tot i que no tinc cap dubte que els voluntaris es mobilitaran de cop si hi ha una emergència que ningú més pot atendre, perquè senten una passió per aquesta feina que superar qualsevol prova d’estrès.

Però, perquè pensen tenir els parcs tamcats? Doncs perquè els bombers voluntaris se senten agreujats per l’administració des de fa temps. No conec prou aquesta realitat com per valorar amb detall les seves reivindicacions i queixes. Queixes com ara que es valori tant poc els mèrits adquirits com a bombers voluntaris a l’hora de ser bomber professional (o funcionari, com diuen ells) o per optar a una plaça d’auxiliar forestal. Queixes per la falta d’una assegurança equiparable a la dels professionals. O per la falta de formació permanent.

No conec prou aquesta realitat... però em semblen reivindicacions molt lògiques que no són ateses. I costa d’entendre que sigui així, entre d’altres coses perquè en un moment en que les administracions miren on destinen fins a l’últim euro perquè no van sobrades, el govern de la Generalitat se n’hauria d’adonar que sense els bombers voluntaris, hauria de doblar els parcs de funcionaris i això seria més car que atendre les demandes que fan els 2.500 voluntaris, que ja hi posen les hores que calguin per amor... a la manguera.

Comentari a El món a Rac1:

Som la nostra biografia. Artur Mas era passats els 40 anys un Madelman que hauria pogut aparèixer a les enciclopèdies com un conseller en cap efímer. Però vet aquí que als seus 56 anys, Lord Farquard, el príncep guapo de Shrek, ha patit una metamorfosi, prèvia travessa del desert i desengany estatutari, que l’ha convertit en un Hèrcules, en un Hèracles, si volen, ara que estem tots tan grecs, afrontant els seus particulars dos treballs.

Dues proves hercúlies. Hèracles Mas ha de matar al lleó de Nemea, aquest dèficit i aquesta crisi que amenacen amb la fallida de l’autogovern i de l’estat del benestar. I, sobretot, ha d’aconseguir les pomes del jardí de les Hespèrides.

Mas proclama la seva solitud, però hàbilment i a la pujoliana manera lliga la seva sort a la de Catalunya perquè el país el segueixi en un terreny desconegut. Mai fins ara el partit catalanista majoritari ha tingut tan clar que cal anar a un pols definitiu amb Espanya. I, com que el president descarta fer el ridícul, només té dues opcions. Ser màrtir i morir en l’intent. O ser heroi. Que vol dir recollir el fruit daurat del jardí de les Hespèrides que li donaria la immortalitat.

Comentari a El món a Rac1:

Estic tan en contra de la tercera tisorada d’Artur Mas com el mateix Artur Mas, que hi està tan en contra que en realitat no ha retallat gran cosa. A veure, si no, si algú em sap dir d’on surten els 1.500 milions anunciats ahir pel president, si resulta que cap dels anuncis està quantificat.

La rebaixa dels sous dels funcionaris ja estava anunciada, la disminució de transferències a les empreses públiques i els acomiadaments no tenen xifres, no sabem quina és la retallada en les subvencions, ni en què consisteix l’alentiment de l’obra pública, ni es pot saber si es podran vendre edificis i a quin preu, la privatització d’autopistes ja estava anunciada i ja es veurà si es pot fer, i el mateix portaveu Homs va dir que les mesures que obliga el govern central en educació i sanitat no estalvien més de 150 milions. Per tant, pensen retallar 1.500 milions fent pagar una matrícula als nanos que facin FP?

No. Més aviat em temo que Mas ha pensat que si el govern espanyol fa el triler amb un dèficit que no complirà de conya, ell també té dret a amagar la boleta. I al desembre… uuuui al desembre! Al desembre pot ser que s’hagi acabat el món, segons els maies.