12 de juliol de 2019
0 comentaris

Rosalía

Publicat a El Nacional:

Rosalía, la Rosalía, té 25 anys, és oficialment cantaora flamenca, estrella pop i artista total: canta, balla, compon, produeix i ja té premis Grammy. Com és sabut, Rosalia Vila Tobella és de Sant Esteve Sesrovires, el poblet de 7.000 habitants del Baix Llobregat, a peu de Montserrat, al terme del qual hi ha la Chupa Chups (o la Seat), però també vinyes de la DO Penedès o les presons de Brians. Però, sobretot, sobretot, sobretot, el poble s’ha fet cèlebre per l’alter ego, bilocació o univers paral·lel de Sant Esteve de les Roures, originat per un error en un informe de la Guàrdia Civil, arran de la visita poc desitjada de l’1 d’octubre. A partir d’aleshores, Twitter, on hi ha vida intel·ligent si es busca molt, va començar a crear un món virtual, amb el seu propi Ajuntament, la seva tele, els seus partits polítics, el seu bisbat, equip de futbol, hospital, universitat i 3.000 organitzacions més, inclosos estibadors i portuaris i fans de Bruce Springsteen.

Rosalía, que amb l’homenatge al reggaeton Con altura ha arribat a 500 milions de reproduccions a Youtube, podria ser un personatge del món paral·lel de De les Roures. Que una catalana sigui una estrella pop internacional a l’altura de Lady Gaga no és el que es podria esperar del món real. Clar que tampoc seria esperable que dos germans de Sant Boi siguin els únics de la història a tenir un anell de l’NBA amb equips diferents. Però, no. Rosalía és de Sesrovires. És real. Segur que difon el nom de Catalunya al món i que Milionària, que ja arriba a 7 milions de reproduccions, servirà perquè algú a l’altra punta del món vulgui aprendre el català i un dia rebi la visita de Halldór Már. Segur, però això és menor.

En un món en que els millenials s’hauran d’enfrontar a la creixent robotització, la de la creativitat és la millor lliçó que poden (podem) rebre

Ara fa una setmana, Rosalia Vila Tobella va estrenar el single Fucking Money Man, amb la citada cançó en català, Milionària (pronunciat millonària), i una altra en castellà, Dios nos libre del dinero. És sabut i gastat que, en lloc de felicitar-se per la difusió, normalització, apropament de la llengua de Pompeu Fabra, alguns talibans es van esverar perquè la cantant hi diu “cumpleanys”, enlloc d’aniversari, en una llicència artística que ningú va criticar quan Sau va decidir dir “reflexada” enlloc de reflectida (la teva llum). I no fa tant, algú amb el criteri i la profunditat de pensament de l’advocada gitana i activista pels drets humans Pastora Filigrana va criticar el videoclip de Malamente per l’apropiació d’allò gitano-andalús com a símbols espanyols amb finalitats mercantilistes, amb l’argument que sense context històric, econòmic i social es dona una imatge grotesca i, en el fons, de subdesenvolupament cultural. Està bé discutir-ho tot. Senyal, també, de la infuència de l’artista catalana.

Justament, tenint en compte que Forbes ha situat Rosalía entre els menors de 30 anys més influents del món, és pertinent una pregunta: Rosalía és una bona influència o una mala influència per als millenials (i no tant millenials), vistes aquestes polèmiques? Doncs sense cap mena de dubte, és molt bona. Però no per la difusió del català ni per ser la reina de la música en espanyol, segons el New York Times. No. Rosalía és una excel·lent notícia per la seva creativitat. Rosalía ha triomfat perquè barreja, per exemple, flamenc, rumba catalana, trap o música electrònica, trencant límits entre gèneres i sumant-hi el videoclip pop amb elements visuals propis. Per tant, innova. Fomenta la creativitat dels seus seguidors. Ha parit l’estètica Rosalía. Es qüestiona per què fins ara s’han fet les coses d’una manera i per què no es poden fer d’una altra. Observa. I fa practicar sexe a idees diferents. En això, Rosalía és com Ferran Adrià. O com Pep Guardiola. I en un món en que els millenialss’hauran d’enfrontar a la creixent robotització, la de la creativitat és la millor lliçó que poden (podem) rebre. Com Josep Bernat, aquell senyor que va ajuntar un pal i un caramel i va crear Chupa-Chups, la fàbrica que des del 1967 és al seu poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!