BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

13 d'agost de 2018
0 comentaris

És la nostra responsabilitat ineludible: fer de Catalunya un estat independent.

No hi ha marxa enrere perquè és la nostra responsabilitat:

La plena llibertat de Catalunya, la independència, ja que sense ella Catalunya no sobreviurà; no seria pas ni el primer ni el darrer Poble que soterra la Història.

Completar la DUI catalana del 27 d’octubre i fer de Catalunya un estat independent en forma de República, é
s la nostra responsabilitat que emana directament del Referèndum, naturalment vinculant, del 1r d’octubre del 2017.

Ens trobem, doncs, en la segona fase, obligada pels esdevenimets del 27O, del nostre Procés de Recuperació de la set vegades secular Independència de Catalunya i dels catalans.

Aprenguem de com el FLNKS de Nova Caledònia cerca i utilitza el suport i la supervisió de l’ONU i d’altres països amics i sensibilitzats per la causa de l’Autodeterminació dels Pobles, el dret humà núm. 15 de la Declaració de l’ONU del 1948.

És la nostra responsabilitat ineludible: fer de Catalunya un estat independent. Que esdevingui de nou l’expressió política del nostre Poble, que protegeixi la nostra llengua, els nostres territoris i els nostres Drets i Constitucions del 1707 degudament d’actualitzats.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC de Jordi Fornas -Alcalde Honorífic de Venècia-, s/ANC, s/ÒMNIUM.

  

Mickael Forrest: ‘La nostra responsabilitat és fer de Nova Caledònia un estat independent’

Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS ha participat a Còrsega en la trobada internacionalista de Corti, en companyia de diverses delegacions de diversos països. A partir d’una conversa amb Jordi Miró, membre de l’Associació Catalunya-Corsica, VilaWeb n’ha extret aquesta entrevista.

-Nova Caledònia és a punt de fer un referèndum d’autodeterminació, acordat amb França. Com hi han arribat?   –Recordo que Kanaky-Nova Caledònia va ser objecte de possessió unilateral per part de l’Estat francès el 24 de setembre de 1853, i no va ser fins a un segle més tard, el 1953, que els Kanaks vàrem adquirir el dret al vot, per tant a participar en la vida política i institucional del propi país. Aquest referèndum serà un pas en el llarg camí d’un procés de descolonització i emancipació nascut en la postguerra, iniciada per les potències colonials europees, revitalitzat pels nostres majors als anys setanta i a través dels acords el 1988 a Matignon-Oudinot i el 1998 a Nouméa.

-Abans, però, hi ha hagut dos referèndum importants…   -Sí. Aquesta consulta és també la continuació del referèndum del 28 de setembre de 1958 sobre el projecte de Constitució de la Cinquena República i la creació de la Comunitat Francesa. A la pregunta: “Aprova la Constitució que li proposa el Govern de la República? La majoria de la població canac va triar quedar-se a França. I a continuació, per un vot de la majoria dels electes de la Unió Caledoniana a l’assemblea territorial, el 17 de desembre de 1958, Nova Caledònia es va convertir en territori d’ultramar, i no en part de la Comunitat. Per tant. per només un vot de l’Assemblea es va descartar la via que ens hauria portat a la independència com va passar amb les altres colonies.

-I després va haver-hi el referèndum sobre les negociacions de Matignon.  -Sí, el referèndum nacional del 6 de novembre de 1988, sol·licitat pel president del Front d’Alliberament Kanak Socialista, Jean Marie Tjibaou, per ratificar els acords de Matignon. El resultat a nivell francès va ser d’un 80% a favor i un 20% en contra i a Nova Caledònia, un 57% a favor i un 43% en contra. Amb tot això es va fonamentar el dret a l’autodeterminació del poble kanak.

-De qui és aquest dret?   -Aquest dret pertany principalment als pobles indígenes que en un moment de la seva història van ser colonitzats pels pobles europeus. No es pretén aplicar a comunitats no indígenes, instruments de la política d’assentament de les potències colonials. Però els nostres majors al 1983, en un gest d’hospitalitat i l’intercanvi van voler compartir aquest dret amb les comunitats van arribar a aquesta terra per viure i prosperar.

D’una altra banda però, per evitar ser aclaparats pel flux extern de la població que podria frustrar el dret a la lliure determinació del poble canac i fer impossible la consecució de la plena sobirania, i també per fer per emergir entre la població afectada una consciència de pertinença a un poble es van establir els criteris vinculants de votació per la llei, en 1988 i 1999 i al mateix temps, a causa de la reinscripció de Nova Caledònia en la  llista de països a descolonitzar, es va demanar a les Nacions Unides que vetllin per la correcta aplicació dels acords. Aquest referèndum de consulta de novembre és, doncs, part d’aquesta llarga lluita iniciada pels nostres avis.

-Hi ha un problema amb les llistes, amb qui pot votar?   -Des del començament de l’Acord de Nouméa, hem denunciat el doble joc dels partits estatals respecte al cens. I ens hem hagut de mobilitzar una vegada més per fer complir els termes de l’acord polític: l’electorat queda congelat com es va negociar durant la reunió de 1998. No es pot canviar el cens d’aleshores. Tot i això hem trobat  inscripcions noves  falses que el FLNKS ha denunciat en el Comitè Especial de descolonització de l’ONU. En qualsevol cas la llista d’electors per al referèndum es farà oficial el 31 d’agost, de manera que en poques setmanes sabrem què passarà…

-Com d’important és la presència de l’ONU en el procés d’autodeterminació canac?-Gràcies a la tasca del FLNKS, l’ONU ha desplegat entre març de 2014 i fins agost de 2018, tres missions d’observació electoral del Departament d’Assumptes Polítics i dues missions del Comitè Especial de Descolonització. Els informes són públics i estan disponibles al lloc web de l’ONU, però entre altres coses denuncien que no hi ha un principi d’igualtat. dels votants, assenyalen la persistència de la discriminació racial o la preocupació sobre la baixa representació dels canacs en les estructures de govern…

-Quina és l’estratègia de l’independentisme canac per intentar guanyar el referèndum?  -A nivell nacional, vam adoptar el març de 2017 el nostre projecte polític on s’expliquen els fonaments de la futura Nació, així com els pilars de la nostra visió política. Després d’un referèndum en el qual es va presentar el projecte als grups públics i diversos d’interès (esglésies, sindicats, ONG, …), hem actualitzat el nostre projecte a l’abril de 2018 i des de llavors, hem viatjar pel país per informar, persuadir i adherir la població afectada per la viabilitat del nostre objectiu polític, és a dir, l’adhesió de Nova Caledònia a un estatus de sobirania internacional. La campanya s’intensificarà fins al referèndum.

-Compteu amb un important suport regional…     –Sí. A nivell regional, el FLNKS és membre de ple dret del GFLM, una organització subregional que també inclou els estats independents de Vanuatu, les Illes Salomó, Fiji i Papua Nova Guinea. El GFLM va ser creat oficialment el 14 de març de 1988 per donar suport a la lluita política dels canacs. Al febrer de 2018, a la XXI Cimera dels líders, el GFLM va reafirmar la lluita de FLNKS com a prioritat per al grup. Amb aquesta finalitat, els líders van adoptar un pla d’acció específic per acompanyar els canacs en el procés del referèndum.

Això vol dir que podem treballar amb els bancs centrals o amb els ministeris de Justícia i Afers Exteriors dels països melanesis i això ens dona una altra idea que la desenvolupada pels experts francesos. A més és molt important la vigilància diplomàtica al nivell de les Nacions Unides que fan a favor nostre aquests països germans.

-Què passarà a Nova Caledònia, segons quin sigui el resultat del referèndum?   -Si guanya el sí s’obrirà d’un període transitori de dos anys sota els auspicis de l’ONU per definir les modalitats de la transferència de drets de sobirania (la moneda, la justícia, l’ordre públic, militar i assumptes exteriors) i es procedirà a redactar mentrestant la constitució del nou estat. I si guanya el no, tal i com queda clar en els acords de Nouméa hi haurà dos referèndums més el 2020 i el 2022. Seguirem lluitant per assumir la nostra responsabilitat política en aquest context.

Què ens pot ensenyar als catalans el seu procés d’autodeterminació?   -En la nostra regió des de la independència de Timor Leste el 2001 la lluita contra el colonialisme ha estat una constant. Ara la nostra responsabilitat és portar Kanaky a la situació de ser un estat independent i pensem que això és una oportunitat per a tots els pobles de la terra, també pels catalans. Per aquest motiu també us demanem el vostre suport cara al referèndum del quatre de novembre.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mickael-forrest-la-nostra-responsabilitat-es-fer-de-nova-caledonia-un-estat-independent/

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!