L’Estat ha posat tota la maquinària neta i bruta a treballar contra el procés independentista i el referèndum que el farà determinant.

Doncs què? Ja ens ho podíem pensar. Hem de denunciar les maniobres, ens han d’indignar i fer veure que ens sorprenen, però en la intimitat de la llar hem de dir-nos que ja hi comptàvem. I els que no hi comptaven és que s’havien fet il·lusions etèries.

He dit l’Estat, no Rajoy ni el seu govern. Si governessin uns altres el comportament seria si fa no fa igual. Una mica més de diàleg o de talante, però amb resultat equiparable.

“No es tracta d’independència sinó de democràcia”, proclamen ara els nostres dirigents. Ho diuen <no sé perquè ho diuen, suposem massa, a hores d’ara s’ha de ser molt clar de forma ben explicita per evitar equívocs> per posar en un compromís el govern de Madrid, per veure si discutint-li el caràcter democràtic s’ofèn i afluixa. Per una orella li entra i per l’altra li surt.

“En un altre país…”El govern d’un altre país faria el mateix. Cap no vol que un territori se li’n vagi, i tots fan el possible i impossible per retenir-lo. Anar-se’n, pagant o a la francesa, no és d’aplicació ni a França, o a França menys que enlloc. “Però al Regne Unit…” Al Regne Unit les lleis van d’una altra manera. Més democràtiques? Admetem-ho. Però els anglesos fan totes les martingales que poden i més per conservar els territoris del regne units.

El primer referèndum escocès es va fer i el posem d’exemple, però es va perdre, entre altres coses per les maniobres angleses, amb promeses que no van complir. El segon ja és més difícil que sigui permès, amb democràcia o sense.

“No es tracta d’independència sinó de democràcia”. Home, d’independència també. Si no, no parlaríem del referèndum que ha de posar a prova el valor democràtic que ara titllem de suprem.

“Els països bàltics…” Hi va intervenir un altre context i una altra geopolítica. “Alguns països s’han vist independents de la nit al dia…” Sí, però la majoria han hagut d’acumular anys de paciència i insistència.

De vegades l’alliberament s’ha precipitat per un fet fortuït amb què ningú no comptava. Les últimes novetats sobre Gibraltar i el possible intercanvi de la Roca per Catalunya, fruit del Brexit imprevist, ha permès fantasies en aquest sentit.

Haurem d’esperar ocasions més consistents. Sigui el referèndum, el diàleg, una DUI o l’atzar, que ens agafin en tensió.

Resistir el temps que calgui i viure amb les incomoditats que les agressions comporten sense claudicar ni fer-se enrere.

El president Puigdemont ha parlat de “venjança” en cas que el referèndum digui no. És qüestió d’independència, doncs. O d’una transacció satisfactòria, provisional o no. Si ara que som forts la màquina estatal atropella d’aquesta manera, quedarem estampats contra la pols dels camins, si afluixem.

Manuel Cuyàs (Diari El Punt-Avui+)