BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
La Victòria: LA DUI i no recular ! – L’Actitud: “fermesa i urgència”.
Primer la Independència sobirana d’un Poble, i immediatament després la democràcia.
El primer pecat actual del processisme català:
——————– Si tota la nostra lluita per a la Recuperació de la nostra Independència amb excuses estratègiques i tàctiques la reduïm a una defensa de la democràcia com s’està fent ara mateix, i dins de les institucions espanyoles, no estem fent la Independència sinó tornant a caure en l’error d’arreglar Espanya, el mateix error de Lluís Companys que el va portar a ser executat, un President d’un país Europeu executat pel que ell intentava reformar enlloc de dedicar-se totalment a independitzar Catalunya.
El mateix estant fent els imputats del govern català. I així els va i ens va.
Segons el DIP declarat pel Parlament de Catalunya el TC i els espanyols no estant per sobre del nostre Parlament, els hauríem d’engegar a fer punyetes i enlloc de fer-ho els pidolem clemència.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM
Comentaris sobre l’article:
ACTITUD I VICTÒRIA
(de JORDI TURULL – President del Grup Parlamentari de JxsÍ)
——————– (Comentaris)
Turull: “Les possibilitats d’encaminar la recta final d’aquest procés per la via de l’acord semblen escasses i cal que seguim dibuixant amb extrema responsabilitat i prudència l’estratègia a mitjà, curt i llarg termini.”
——————– “Tsunami Democràtic “Guanyador”:
————- PRIMER LA DUI,
————- perquè el Referèndum és de resultat incert
————- (Volem guanyar o volem perdre)
——————– perquè parlant de Victòria es tracta de guanyar la Independència, veritat?
——————– L’actitud ha de ser democràtica i de fermesa, si volem guanyar … veritat?
——————– El gran autoengany és pensar-se que una Independència és primer un acte democràtic quan la Independència és prèvia a la democràcia, no vull pas dir que la Independència hagi de trepitjar la democràcia sinó garantir-la.
——————– Si tota la nostra lluita per a la Recuperació de la nostra Independència amb excuses estratègiques i tàctiques la reduïm a una defensa de la democràcia com s’està fent ara mateix, i dins de les institucions espanyoles, no estem fent la Independència sinó tornant a caure en l’error d’arreglar Espanya, el mateix error de Lluís Companys que el va portar a ser executat, un President d’un país Europeu executat pel que ell intentava reformar enlloc de dedicar-se totalment a independitzar Catalunya.
——————– El segon gran engany provocat és pensar-se que la DUI no és democràtica -amb majoria d’escons al Parlament- o que no és legítima, o que no és legal, o filant més prim pensar-se que la DUI no és prou democràtica -amb majoria d’escons al Parlament- o que no és prou legítima, o que no és prou legal, quan el Tribunal de Dret Internacional de la Haia va sentenciar que la DUI en el cas Kosovo -feta amb majoria de diputats- no era contrària a la legislació internacional, assentant així jurisprudència internacional legitimament aplicable a una DUI feta a Catalunya amb 72 diputats.
Turull “Aquest tsunami ciutadà i institucional els desbordarà i guanyarem. I això serà possible i serà definitiu per l’actitud. No ho serà nomes per les qüestions logístiques ni operatives del referèndum –que estaran del tot a punt–, ni tampoc ho serà només per les lleis que aprovarem al Parlament de Catalunya –que també estaran a punt i seran exquisidament rigoroses–, sinó que la gran onada democràtica serà possible principalment per l’actitud de tots plegats”
——————– “mantenir-nos ferms, … no recular com hem estat fent fins ara”
Turull: I per això és determinant l’actitud: l’actitud fins al dia del referèndum
i també la que mantinguem durant els dies posteriors.”
Detallo a continuació les tres ròtules sobre les quals, a criteri meu,
cal fer orbitar l’estat anímic del procés a partir d’ara.
1 – Sentit de transcendència i d’autoexigència
El que volem fer és gros, molt gros. Tenint tots els elements que abans he descrit a favor nostre, aquesta vegada ningú jutjarà qui ha estat el més heroic o el més brillant. L’únic judici possible davant de l’actual circumstància serà si ho hem fet bé i, per tant, si ho hem fet possible. I això requereix molta autoexigència i molt sentit de transcendència.
És per això que no podem mirar amb desconfiança cap company de viatge
Avui cal mirar endavant i preocupar-nos només de fer el màxim de coses i fer-les tan bé com ens sigui possible. No va d’electoralismes ni d’agendes pròpies.
2 – Actitud guanyadora, concentrant-nos en encomanar la il·lusió i l’esperança
Ja no cal insistir més en allò del “no tenim por”. Aquest país la por de l’Estat la va perdre el 9 de novembre del 2014 i aquests dies ho hem rememorat. No repetim insistentment que no tenim por perquè, al final, a algú n’hi farem agafar. Tenint al davant un Estat que només ofereix resignació i amenaces; ens queda el camp lliure per encomanar el discurs de la il·lusió i l’esperança.
Tenim tants i tants motius pel sí a la independència que avui cal que ens concentrem a encomanar-ho a tots aquells que encara estan dubtosos.
Ningú amb un mínim de criteri escollirà la resignació i l’amenaça quan, en canvi, pot triar la il·lusió i l’expectativa de viure millor.
3 – Mentalitat de conflicte en positiu
L’expressió pot semblar dura, però cap altra que precisa millor el que a parer meu serà l’actitud determinant. De la mateixa manera que hi ha molta gent a Catalunya disposada a fer molta feina perquè això surti bé, a l’Estat espanyol hi ha molta gent disposada a fer el que calgui perquè surti malament. Però hi ha una diferència no gens menor: molta d’aquesta gent de l’Estat espanyol té un gran poder mediàtic, policial, econòmic i també judicial. Tots sabem a què em refereixo. Fins ara hem vist un tast de fins on són capaços d’arribar amb l’objectiu de desprestigiar, desorientar, desanimar i enfrontar l’independentisme a Catalunya. I ara en vindrà més. És en aquest sentit que cal que ens blindem perquè no infonguin dubtes entre nosaltres.
En el cas que ho aconsegueixin, serà senyal que ens han pres la mida i, sense massa temps de reacció, ens poden fer mal, molt de mal.
Nosaltres, a la nostra i a l’una! Aquesta és la mentalitat de conflicte a la qual em refereixo davant les moltes coses que encara han d’arribar.
——————– “Nosaltres, a la nostra i a l’una! … i a la “dues” preparar i fer la DUI urgentment que així ens farà de vacuna i treien-nos dels afers interns espanyols ens catapultarà a l’escena internacional”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!