Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
"Quan vaig començar a escriure aquest bloc, des del juliol del 2004 pràcticament cada dia, em vaig proposar fer-ho en clau periodística. És a dir, no en primera persona com a protagonista de res sinó a través de la primera persona per explicar allò que m’envolta, allò que visc i m’inquieta. Bàsicament a nivell professional, contribuint a la blocosfera, donant pistes a alguns que les agraïen, etcètera. Volia evitar que jo, com a periodista, esdevingués protagonista de res, si bé és cert que algun apunt meu ha trencat aquesta lògica. El dia que m’operaven d’apendicitis aguda d’urgència, per exemple. Al marge d’alguna excepció —suposo que el blocaire té un punt de vanitat intrínsec— he intentat fer un ús del bloc com a eina periodística, i per entrar en contacte amb gent que he conegut gràcies a la xarxa i que mai no hauria conegut sense ella. Ara acabo d’entrar en això del Twitter, i tinc aquest espai. Fa pocs dies que hi sóc, allà ficat. Ja tinc una vintena de seguidors, i jo en segueixo una desena més.
Ara afegeixo:
Ja he entès, per a què serveix i quines són les seves potencialitats. És una eina nova, divertida, curiosa per a blocaires o pseudoblocaires compulsius. Gent que és capaç d’escriure, en només 140 caràcters, pensaments, flaixos, recomanacions, vivències, situacions… a cop d’sms, des de la pda, el mòbil o amb el teclat sobre la taula. És ideal per a aquells que no s’acaben de decidir a obrir un bloc i assumir el compromís d’escriure un apunt elaborat i ben redactat amb una certa periodicitat. És ideal —si m’ho permeteu— per a adolescents amb les hormones de l’sms i la telefonia disparades o per a polítics, molt acostumats a fer anar pda’s, mòbils i enviar i rebre sms a dojo. Un polític que ha sabut trobat el to i s’hi ha enganxat és el nacionalista olotí Jordi Xuclà, senador que fa campanya a través d’aquest espai al Twitter, on hi té 19 seguidors subscrits. Animeu-vos a entrar-hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Twitter té molts usos, que ja anirás descobrint. A l’ACN podrieu donar-li usos importants que us permetrien donar a conèixer amb més facilitat els vostres titulars. Com fa Le Monde. Us permetria també interactuar amb posibles usuaris per saber si cobriu informacions, per parlar amb les vostres fonts… Sóc un ferm partidari que això es generalitzi. Aquest 2008 també serà l’any del Twitter en català.
Una cosa és twitter en obert, que si que pot semblar això que tu expliques, i una altra cosa és twitter en tancat. En tancat, es poden tenir intercanvis d’idees ràpids, converses asíncrones i amb diferents persones alhora, només d’aquella gent que t’interessa; estan en tancat, a més, tens la confiança d’un cercle reduit de persones, totes conegudes (tu mateix els has de deixar entrar a veure els teus "tweets"). En aquest cas estem davant d’un sistema que pot sumar els avantatges del correu electrònic, posts breus i la missatgeria instantània, tot sobre i desde diferents plataformes.
Des d’aquest punt de vista, doncs, la utilitat la dones tu en funció de la gent que tinguis al teu cercle.
Ep, i estem d’acord que el lloc on desenvolupar una conversa llarga i unes idees ben estructurades és el bloc, no hi ha dubte.