Exemple il·lustratiu

El conseller d’Interior no pot convocar 500 places de Mossos, perquè l’Estat no vol. La Junta de Seguretat de Catalunya no es pot convocar perquè l’Estat no vol.

Els Mossos no poden estar connectats directament amb altres autoritats policials europees perquè l’Estat no vol. L’Erzaitna, sí que pot.

Els bascos són bons i els catalans no ho són, que la majoria parlamentària i el Govern volen que els catalans decideixin i no són submisos.

L’exemple més clar de la vella tàctica del barró i la pastanaga. Pastanagues pels amics i pels que es porten bé. Barró per a tots els altres.

La seguretat pública, competència de la Generalitat atribuïda al Cos de Mossos, amb la resta de policies de Catalunya, ha de deixar-se de banda en les trifulgues polítiques entre governs dins d’un mateix Estat.

Qui resultat penalitzat, una vegada més, per la miopia de l’Estat no és el conseller d’Interior sinó el conjunt de la ciutadania que té dret a ser protegida, fins on és humanament possible.

Són els drets i llibertats de tots els que es veuen compromesos per la mala manera de fer de l’Estat, que no es guanya gens ni mica, ans al contrari, que els catalans el considerin propi.

Per això tants i tants catalans en volen un altre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*