Una força política que no va obtenir representació parlamentària el passat 27S apostava pel seny. Em sembla que el seny és fonamental per dur endavant el procés cap a la plena sobirania.
Un dia o altre, més d’hora que tard, i si pot ser de comú acord amb el govern espanyol (i si no, també), caldrà fer un referèndum per saber si els catalans volen o no la independència.
Aquell dia, caldrà que els sobiranistes el guanyin. I per a fer-ho, la majoria social avui existent en favor del dret a decidir s’haurà d’haver transmutat en majoria social per la independència de Catalunya.
Les eleccions del 27S apunten que la majoria social pot ser-hi ja avui. Molt probablement és així. En qualsevol cas, no és segur que hi sigui i, si hi és, no és aclaparadora.
Per tant, el que cal fer des d’ara mateix és no fer volar coloms ni adoptar decisions polítiques que pugui allunyar ciutadans de l’opció sobiranista. Ans al contrari, el que cal fer és apropar-ne de nous.
I per aconseguir-ho, la seguretat jurídica, el poc a poc i bona lletra, el convenciment en assolir l’objectiu i en la seva possibilitat, el compromís, la responsabilitat, el coneixement i acceptació de la realitat (l’única manera de poder-la transformar) son imprescindibles. També l’astúcia i la poca fatxenderia. Recordem com es va fer el 9N.
El procés ha de ser dut pels qui aporten confiança i donen seguretat, pels qui apleguen més voluntats, tot tenint en compte la diversitat de parers i sensibilitats d’una societat. Els costos de transició han de ser mínims i acceptables. I cal reconèixer que per a molts i molts catalans, Mas és garantia de fer les coses bé per fer-ho possible.
Resumint-ho en un sol mot: seny. Amb el punt de rauxa imprescindible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!