Coca de recapte

Amb molta lleugeresa, val a dir, els polítics són menystinguts sovintejadament. Alguns, amb raó. Altres, sense cap raó. Aquests són la infinita majoria. N’hi ha d’excel·lents. En conec més d’un i de dos.

Ahir diumenge en La Nació Digital vaig poder llegir una entrevista amb un gran polític. Àlvar Llobet va tenir una llarga conversa amb Joan Ramon Zaballos, independent, cap de l’oposició de CiU a l’ajuntament de Lleida.

Els animo a llegir-la. Zaballos fa balanç de quatre anys de feina molt intensa a la Paeria de Lleida, institució massa nomenada darrerament per causes poc nobles, malauradament.

Per sobre de tot, destaca la vocació de servei públic en benefici de la ciutat i els qui hi viuen d’un gran home de la política lleidatana, l’estatura del qual no ha parat de créixer des que es va incorporar a la cosa pública. Primer el bé comú, seria la seva presentació.

Un home de principis, enamorat de la ciutat que el va acollir fa gairebé trenta anys. Un home culte, entenimentat, viatjat i sensible. Un luxe per a la política i per a la ciutat. Un home reconegut, respectat i estimat.

Plega de la Paeria i deixa pas, en una transferència modèlica, a Toni Postius, l’alternativa cridada a renovar i vivificar la Paeria.

Postius no hauria estat possible sense Zaballos, que té ja un lloc reservat a la història de la política lleidatana, la qual cosa no vol dir que la deixi o que la deixi per sempre. Tots som zoon politikon. Zaballos ho és amb majúscules.

Tots t’estem agraïts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!