Coca de recapte

No penso pas en una persona que s’absté de tot plaer sexual considerat il•lícit. No. Penso en aquella classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, professió, etc., té un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat.

La primera accepció està vull desapareguda de l’imaginari col•lectiu o gairebé. El plaer sexual mai no és il•lícit per a la mentalitat de més d’un i de dos. És allò al qual hom té dret. Per sort, més d’un i de dos consideren que també hi ha límits que no han de ser ultrapassats, il•lícits.

La segona accepció ha guanyat la partida mediàtica. A cop d’insistir-hi i aprofitant-se de què les coses, en les anàlisis no complexes, són o blanques o negres. La complexitat no concorda bé amb els temps post-post-moderns. Cent-quaranta caràcters és el límit de la intel•ligència?

I els que se n’aprofiten de la simplificació, amb interessos ben particulars, privats, d’uns quants, no saben que també en seran víctimes.

Podria ser ben bé que ho sabessin i que en el seu interior pensessin que, un cop esdevinguts casta instal•lada, ja faran per tornar, amb tot el poder a les mans, tot el possible, canviar la forma de pensar dels que voldrien permanentment simplificats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!