Coca de recapte

De la sorpresa inicial, que deixà desarmat i en la confusió al govern i als agitadors habituals contra tot el que suposi reconeixement de la sobirania de Catalunya i del dret a decidir dels ciutadans, s’ha passat a l’atac furibund altre cop contra el procés participatiu que impulsa i organitza el govern català.

El context ja ho feia previsible. Els últims esdeveniments d’aflorament de presumptes delictes de corrupció en l’àmbit de les administracions espanyoles que afecten de manera dràstica al PP, ha precipitat l’anunci d’inici del procés d’impugnació davant del Constitucional del procés català, amb la més que previsible petició de suspensió que el tribunal, en acceptar a tràmit el recurs, declararà.

L’Estat no podia acceptar el que des del seu punt de vista és vist com una continuació de la consulta suspesa per altres mitjans, la qual cosa prova la validesa política del nou 9N. Quan semblava una consulta de pa sucat amb oli, no preocupava. N’hi havia prou amb desqualificar-la i ridiculitzar-la. L’embranzida del nou 9N era insuportable per l’Estat. No se n’adonen que els catalans volen decidir i ho faran.

Imagino que les advocats de l’Estat, posats a treballar en formació de brigada Aranzadi, i els documentalistes de la Moncloa i la resta de persones actives dedicades al cas català, conegudes i desconegudes, s’han dedicat aquests dies a aplegar evidències que el govern català està entestat en preguntar—greu delicte—els ciutadans que es pronunciïn sobre el seu futur polític.

Ja imagino que el recurs contindrà centenars de retalls de premsa, correus electrònics, declaracions en format electrònic, fotografies…tot el que sigui útil per demostrar que els catalans es volen passar pel clatell la sagrada prohibició de parlar emanada de les altes instàncies de l’Estat. Reclamaran al Constitucional que declari que no es pot fer res de res que faci olor a consulta, participació, pregunta, 9N, dret a decidir, voluntat de ser…i així fins a l’esperpent.

I ara què? Doncs ben senzill, continuar amb el que estàvem fent. Els anuncis no tenen efectes jurídics, encara que sí i ben evidents polítics. El 9N està a la cantonada i no es pot deixar de treballar perquè anem justos de temps.

I esperar que les forces polítiques i socials catalanes en el si del Pacte Nacional pel Dret a Decidir actuïn amb una sola veu i determinació, si volen polifònicament però harmònica, amb matisos possibles, però sense dissonàncies eixordadores i colpidores que esberlen els rengles dels que han d’anar junts; i sense escandalitzar la bona gent convençuda que Catalunya es mereix exercir la sobirania.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!