L’Estat va per feina. Ha posat en marxa tots els seus mecanismes per aturar la consulta no referendària a Catalunya.
El Consell d’Estat ha dictaminat la Llei de Consultes no referendàries del Parlament i se l’ha carregada, juntament amb el Decret de convocatòria, perquè el que fa la Generalitat és un referèndum encobert.
El Consell d’Estat, l’Estat, el Govern de l’Estat, i qui sap si el Constitucional, decideixen sobre la legalitat de la norma a partir de la seva intencionalitat suposada i no pas del seu contingut.
En el fons, resolen un problema polític de primera magnitud políticament amb aparença, però, jurírica segurament ben construïda.
La idea és que Catalunya posa contra les cordes la sobirania nacional espanyola i que no li correspon de fer-ho. Assumeixen que a la Constitució hi ha apartats que no són susceptibles de reforma, com ara que Espanya és una nació, i només una, i que és indivisible i pàtria comuna de tots els espanyols.
No hi fa res que la realitat ho negui de ple. Milions de catalans, també espanyols, afirmen que Catalunya és una nació i no els fa ni fred ni calor la retòrica del passat congelada a la Constitució.
Els problemes polítics s’han de resoldre políticament, escoltant la gent i a cop de democràcia no només de llei i més llei, informes i més informes, sentències i més sentències.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!