Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Moviments a Madrid
La qüestió catalana anima a grups de prohoms espanyols a posicionar-se davant del repte que suposa el moviment dels catalans en favor de l’exercici del dret a decidir que pot dur a la independència de Catalunya. En tenen prou amb què algú gosi plantejar-s’ho.
El moviment “Lliures i Iguals” compta entre el seus rengles a Vargas Llosa, Suárez, Boadella, Leguina i altres prohoms.
Lliures no pas per decidir, per marxar d’Espanya o per quedar-s’hi. Poca llibertat. Iguals no pas per rebre per habitant a Catalunya el mateix que rep qualsevol altra, per a ells, regió. Poc lliures i gens iguals.
Cal restablir, segons ells, la cordialitat, l’entramat d’afectes entre els catalans i els catalans i els espanyols, que el separatisme ha malmès. Guaita què fan ara.
El 75% dels catalans, diuen, no volen la independència. Fàcil, així doncs. Posem les urnes i els de la llibertat i la igualtat podran constatar que tenen raó. Cap por no els ha de fer que guanyin els separadors excloents i reaccionaris que plantegen marxar d’Espanya i la barrabassada de privar-nos, als catalans, del dret de ser espanyols.
No és aquest l’únic moviment. N’hi ha un altre que propugna l’Espanya federal dins l’Europa federal. Aquests són més moderats. Aquests propugnen tornar a reconèixer la identitat dels pobles de Espanya.
Sí, de Espanya. I pobles sense drets reconeguts. I sense possibilitat de plantejar-se si volen altres formes d’Estat o ser un Estat. Sense capacitat de decidir. Federals, no pas lliures.
Encara és hora que surti a Espanya qui faci el discurs del primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Si sortís, seria un gran pas. Especialment, si fos el primer ministre d’Espanya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Iguales amb una llengua única per a tothom, la seva, clar!
Ells prefereixen la unitat, nosaltres la suma. Dos pobles ben diferents.