El discurs del PSOE ja no ha de ser ni pot ser el de l’Espanya plural. L’entesa amb el PP a Euskadi que dóna el govern a Patxi López li ho impedeix del tot. Ja no el tenia a l’agenda, però ara no li pot tornar a posar de cap manera.
El discurs que li queda no és altre que el de l’Espanya de sempre, la que té una incapacitat manifesta per definir-se plurinacional, la que s’apressa a esborrar la distinció constitucional entre nacionalitats (ja no varen poder escriure nacions) i regions, fent tota asimetria impossible.
El PSOE es queda sense trets distintius que ajudin a diferenciar-lo del PP, llevat dels clàssics, i obsolets en bona part, que constitueixen l’eix dreta esquerra. I aquest és el terreny preferit pel PP que no pot ser acusat de temptacions federalistes. El PSOE entra en el quadre conceptual del PP, que és qui s’emporta els rèdits més clars de l’operació Ajuria Enea.
Hi entra quan la situació econòmica a Espanya és desoladora i quan menys credibilitat li queda per consumir al govern del PSOE i al seu President. Plana sobre la península la certesa que Rodríguez Zapatero no se’n surt. Que no sap gestionar una crisi que ni tan sols ha estat capaç d’assumir, fins que no ha tingut altre remei.
No ha sabut ni donar l’aparença impossible de fermesa i direcció política en la darrera crisi de govern esclatada quan voltava pel Gran Basar buscant l’aliança de civilitzacions.
El PSOE s’ha quedat sense discurs i sense aliats, perquè els qui podrien ser-ho saben dels seus incompliments i perquè no té capacitat de fer-ne un altre. En l’ADN del PSOE no hi cap l’Espanya plurinacional. I l’Espanya socialista i d’esquerres l’arracona en posicions no centrals de la política.
A més, ha quedat en la memòria un PSOE que era fenomenal gastant la riquesa fictícia o real atresorada en els anys de bonança transmutat en patètic gestionant crisis. Està ja emmanillat.
Per tant, el futur sembla del PP, malauradament.
Ho és en el discurs de la política territorial i en la unitat d’Espanya. No li cal emprar l’eufemisme de l’Espanya vertebrada.
Ho és en el terreny de l’economia. Ho serà, si no ho és ja, en el terreny de la política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!