Coca de recapte

El President Obama ha decidit ampliar la missió de les forces armades americanes en 17.000 efectius, que se sumen als 36.000 ja presents sobre el terreny. En opinió del nou President, Afganistan no ha tingut l’atenció estratègica que el país requereix. Els insurgents han guanyat protagonisme en els darrers tres anys i controlen una important part del país. El ministre italià d’afers exteriors ha anunciat que enviarà 500 efectius més a finals d’abril fins a assolir una xifra de 2.800 militars. Què farà Espanya?

El context a Afganistan no és gens favorable. Pakistan segueix essent un santuari pels talibans. Hi troben refugi i suport. El govern del país no controla prou l’àrea i fins i tot és dubtós que la pugui i vulgui controlar per no enemistar-se amb els qui simpatitzen amb els talibans o són contraris a les potències occidentals. La mort de civils per efectes col·laterals de l’estat de guerra ha crescut un 40% en un any, fins a assolir un rècord de 2.118 persones mortes l’any passat, de les quals 829 ho varen ser en accions de les tropes afganes, americanes i de l’OTAN.

Des de finals de gener de 2002, Espanya té militars integrats en la ISAF (International Security Assistance Force). A hores d’ara els efectius s’acosten a 750 persones, amb el corresponent material. El desplegament de les forces està emparada per resolucions de les Nacions Unides. Les forces parlamentàries majoritàries donen suport al desplegament dels militars espanyols, que fan un bon paper en activitats humanitàries i de reconstrucció.

És força probable, tanmateix, que en el decurs dels temps a venir, les accions de guerra sovintegin amb una probabilitat creixent de baixes entre les tropes desplegades, que ja n’han patit prous. La quasi unanimitat en l’opinió pública espanyola pot començar a esquerdar-se quan això passi, si acaba passant. En temps de crisi, es posarà en dubte la conveniència de destinar recursos a Afganistan.

Els americans acabaran demanant als països de l’OTAN una més alta contribució, petició que arribarà a Espanya tard o d’hora, si no ha arribat ja. Ara que sembla que el Gobierno Zapatero vol ser amic dels americans per fer-se pagar errors passats, pot acabar passant que el contingent espanyol s’ampliï, quan és evident que l’acció militar és insuficient, com reconeix el President Obama, i que l’estratègia occidental no és pas un èxit. Convindria separar les accions militars americanes en el context de l’operació Llibertat Duradora de la missió ISAF, malgrat que sigui difícil fer-ho i impossible a ulls dels talibans.

La pregunta cabdal acabarà essent què hi fan les tropes espanyoles a milers de quilòmetres de Madrid. A quins interessos serveixen i quins beneficis se n’obtenen, en termes de seguretat de l’Estat i altres. La resposta retòrica que s’hi està defensant genèricament, la nostra seguretat, no resistirà els embats de la crítica, si s’expressa i té ressò als mitjans, si no s’acompanya d’una demostració del que es predica. I començaria a ser oportú explicar-ho amb claredat a l’opinió pública ara que res greu no passa, aparentment.

No en tinc cap esperança, perquè no crec que a Madrid hi hagi un govern competent amb capacitat de lideratge i d’anticipació. I perquè sé que si no hi ha problema, per quin motiu s’ha de crear? Qui dia passa, any empeny. Així ens va!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!