Per Tutatis!

“Què és això, una altra paròdia d’Star Wars?”, direu. Doncs sí i no. D’una banda, sí, és això mateix i en un sentit fins i tot molt estricte. És a dir, com més coneixement tingueu de les pel·lícules, dels seus diàlegs, les seves escenes i els personatges que n’apareixen, més riureu. I quan dic riure vull dir riure, i no somriure. Sembla que malgrat tot, encara hi ha moltes bones bromes a fer sobre el tema.

Però, l’encert d’aquest còmic, i la base del seu humor, és que sap traslladar-ho tot al gènere de l’humor gràfic i la tira còmica sobre relacions entre pares i fills. Què hagués passat si Darth Vader hagués criat ell mateix el seu fill Luke? Vet aquí la pregunta que serveix de premissa. La resposta és un cúmul vinyetes farcides de referències a la saga galàctica i relligades amb anècdotes sobre l’experiència de ser pare. I bé, aquesta vessant més casolana és segurament el millor que pot haver aportat un autor tan inesperat com Jeffrey Brown. Potser el recordeu d’algun còmic autobiogràfic, de relacions amoroses o de gatets però, és igual.

Fos com fos, el resultat és tot un encert. Terriblement graciós i “culturalment dispers” però, alhora tendre i ingenu com un d’aquells còmics independents de que parlava. Només m’he de queixar d’alguns detalls de traducció que han enterbolit algun acudit. A banda d’això, em sembla una lectura ben recomanable, i no cal dir que un regal infal·lible.