Duran Lleida ha plegat. Ell mateix ha ofert les millors pistes per a entendre l’ocàs d’Unió en l’últim discurs. És lògic que mostri convicció en les seves idees, però també deixa traslluir que són els altres els equivocats, que ha perdut per no regalar l’oïda dels votants, per no cedir en els plantejaments. Aquest estil aristocràtic, sobrat, de fer política llangueix a Catalunya: la gent vol ara dirigents més pròxims, més flexibles, més permeables. I qualsevol altre que no ho entengui seguirà el mateix camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!