Fa poques setmanes, TVE estrenava un nou programa de varietats per a cobrir els vespres del dissabte. El títol era horrible (Alfombra Roja Palace) i el contingut, també. Al cap d’un mes, ja l’ha cancel·lat. El motiu argüit són els baixos índexs d’audiència. La concepció del programa no era original; repetia una fórmula coneguda, oferta per la televisió amb notable èxit en el passat. Crec que aquesta és justament la clau del seu fracàs.
Allò que funcionava abans –quan hi havia poca oferta, quan teníem menys experiència televisiva, quan dominaven uns certs valors culturals superats…– no ho fa ara. Les condicions s’han modificat dràsticament i, per això, la reproducció d’aquells esquemes només satisfà els nostàlgics del passat. Per a tots els altres, són tronats i, en conseqüència, prescindibles.
L’arena política actual calca aquest fenomen a una escala gens anecdòtica: els gustos del públic han canviat. I, en política, els gustos del públic –és a dir, les expectatives de l’electorat– també són determinants. Les múltiples crisis que s’han combinat aquests últims temps (la crisi econòmica i laboral, la crisi institucional, la crisi de confiança en els polítics, la crisi de l’ètica en diversos fronts, més enllà dels polítics…) conformen un estat d’ànim de la societat que estimula un rebuig de les ofertes polítiques convencionals, tant des del punt de vista dels seus continguts propositius com dels seus estils comunicatius. La fórmula convencional del programa del dissabte al vespre ja no funciona i l’audiència apaga el televisor o opta per un altre canal.
I què han de fer els partits de sempre per a trencar aquesta tendència negativa? Almenys quatre coses:
No sé si aquesta és una fórmula guanyadora. El que sé és que, sense això, qualsevol fórmula té poc futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!