I li hem d’estar agraïts per ser tan clar, tan sincer, tan contundent. No hi ha res que faci més mal que la comèdia, que la simulació, que el camaleonisme. N’estic convençut, a més, que Josep Montilla hi creu de valent en l'esmentada associació de conceptes que proclama. Pel que es veu, la “pedagogia” (sic!) realitzada per ERC no hi ha servit per res, almenys en el cas de la primera autoritat del país. Concloent: l’estratègia de Montilla és, a més d’intel·ligent, mortífera (...)

Hem viscut mesos agitats, no té dubte. I de gran dinamisme. De confusió. On l'esperadíssima clatellada estatutària i la gran força de la gran manifestació va incentivar el tombant camaleònic de les diverses formacions. El cas és que la proximitat electoral han facilitat que cadascú torni allà on hi era abans dels sotracs (...)

És inevitable pensar en un final d’etapa, en la descomposició d’un sistema, d’un règim, en veure la fermesa i extrema coherència d’uns jutges –valentia i coherència que no tenim i no n’hem tingut mai, els catalans-, i del PSOEPP que li dóna, amb mitja rialleta al rostre, cobertura, i no pas per impotència, sinó pensant i reconeixent que la magistratura constitucional i constitucionalista els hi està fent la feina que volien i no es veien en cor de perpetrar (...)

L’enquesta de LA VANGUARDIA ha estat, sens dubte, per més d’un i per més de dos, un cop de maça. Malgrat l’espectacular augment de consens electoral de Convergència que registra la mostra, hi ha dues incògnites, de volada diversa, que poden introduir correccions de gruix en el mapa polític resultant (...)

“La diplomacia catalana debe ser, esencialmente, estar a buenas con Madrid, y utilizar la estructura del Estado para hacer diplomacia fundamentalmente económica. Ir por ahí  plantando banderas es algo que no puedo compartir. Y no hay nada que los diplomáticos aborrezcan más que el sentimiento del ridículo. Abrir oficina en Londres sólo tiene sentido para relacionarse con el establishment británico. Puedes abrir una oficina cultural en Nueva York, pero lo importante es abrirla en Washington, que es donde tienes que trabajar, junto a la administración” (...)

Vull fer una afirmació taxativa, rotunda: després dels referèndums per la independència, tenim també una altra ocasió de fer història, d’empènyer canvis importants, radicals, potser, aconseguint més de mig milió de signatures i que la televisió en català hi pugui arribar, amb normalitat arreu de la nació. I això, malgrat el nostre recalcitrant i miserable regionalisme, la nostra visió exclusivament local i localista, l’oblit rabiós de la perifèria nacional. Hi tenim un repte, però, ben al nostra abast; és qüestió de voluntat i de patriotisme (...)

Este domingo 28 de febrero de 2010, igual que hace tres meses, unas docenas de municipios de tu país y 300.000 ciudadanas y ciudadanos catalanes, están convocados a pronunciarse, con un sí, un no, o votando en blanco, sobre la independencia de Catalunya en el marco de unos referéndums estrictamente consultivos, sin valor jurídico ni político alguno, puesto que la Constitución vigente prohíbe este tipo de actos. A raíz de este evento me gustaría compartir contigo algunas breves reflexiones no sin antes decirte que, cuando la ciudad de Barcelona sea llamada a pronunciarse, votaré, con la cabeza y con el corazón, por la independencia de mi país (...)

Sempre miro de tocar de peus a terra, i des d’aquesta perspectiva tinc el convenciment que som dins d’un temps nou ple d’incertesa, de dubtes, que no som capaços d’albirar en tota la seva potencialitat. La demostració que esquerra i dreta són gairebé iguals en això d’Espanya, que l’estatut és una llei de segona, que els catalans som un zero a l’esquerra... està tenint efectes devastadors sobre el grau d’adhesió i d’identificació en relació al marc juridicopolític vigent sustentat en el binomi Constitució-Estatut (...)

Qualsevol persona que tingui dos dits de front sap que unes pèrdues anyals de 4 milions d'euros demanen idees clares i actuacions fermes. Altrament, i en el cas del diari nacional per excel·lència, el que aniria de mal borràs no fora només l'AVUI sinó que arrossegaria el grup Hermes de Comunicació sencer. És per això que totes les mesures adoptades fins ara i les anunciades crec que hi van pel camí i la direcció correctes (...)

Amb aquests mots li dedicava, l’octubre de 1997, el meu primer llibre –“Josep Pallach (1920-1977). Història d’un líder”, a en Joan. En Joan Blanch. Amic meu. Ens vam conèixer l’octubre de 1976, quan el congrés constituent del Partit Socialista de Catalunya, formació en la que vaig ingressar-hi com a independent en un dels cercles de Badalona, la meva ciutat, cercle o agrupament format per sis membres, un d’ells un home alt, de gest sorrut, un xic malcarat, ulleres fosques i de força graduació, que venia de Convergència Socialista de Catalunya. La meva col.laboració política amb ell hi va durar 9 anys (...)

Aquesta afirmació és de Doctor Subtil. El nostre oracle. Un gran visionari.  Proper i fidel servidor del poder polític que avui aclaparadorament ens domina. Les seves fondes reflexions, que tot seguit em plaurà de servir-vos, us hi aportaran llum i enteniment i un alliçonament cabal i exemplaríssim (...)

Josep Montilla ha adreçat una solemne crida, en el discurs de cap d’any, al contingent sociològic i socioelectoral més nombrós del país: Ell o el passat convergent; Ell o el sobiranisme; ras i curt: Ell o el diluvi. I dient això ha tornat a confirmar el seu fi olfacte, la seva gran capacitat per sobreposar-se a situacions límits tot sabent analitzar, amb lucidesa, les relacions de força per tal de conformar-les segons el propi interès polític (...)

Sí, és cert, a Osona ho han fet millor, això dels referèndums (millor organitzats, més neutrals, amb més idees clares, més ben estructurats...) I això es deu, en bona mesura, a Alfons López Tena, lliberal, militant de CDC, i notari nascut a Sagunt, Camp de Morvedre; un home seriós, que sap el que vol, que té un bon magí i la valentia i la prudència precises. Fet i fet, m’agrada el notari (...)

Les consultes han anat bé, amb un resultats importants, engrescadors. El principal problema, però, som els catalans. Grans i refotuts especialistes en passar de l’eufòria a la depressió o a l’inrevés; i esgarriacries que no saben unir-se, sumar, concertar, i aconseguir complementarietats. Un botó de mostra? La picabaralla entre gent de la Coordinadora i el notari López Tena; francament lamentable (...)

Hoy domingo 13 de diciembre de 2.009, 170 municipios, y 700.000 ciudadanas y ciudadanos catalanes, están convocados a pronunciarse con un sí, un no, o votando en blanco, sobre la independencia de Catalunya en el marco de unos referéndums estrictamente consultivos, sin valor jurídico ni político alguno, puesto que la Constitución vigente prohíbe este tipo de consultas. A raíz de este evento me gustaría compartir contigo algunas breves reflexiones no sin antes decirte que, cuando la ciudad de Barcelona sea llamada a pronunciarse, votaré, con la cabeza y con el corazón, por la independencia de mi país (...)

Trobo que és un error plantejar monotemàticament –llengua, cultura, identitat-, la proposta de llibertat per Catalunya. És clar que cal fer-ho així, també, però, ara i aquí, el que convé és subratllar el cost de pertànyer a Espanya, el cost de no ser lliures –en minva de benestar, de qualitat de vida, sous i pensions més baixes, pitjors infraestructures, escanyament econòmicament i societari (...)

Reconec que sento certa nostàlgia en llegir el manifest de dotze diaris catalans en favor de la Constitució Espanyola i l’Estatut. Membrances de quan era jovenet i creia, fermament, en l’Espanya plural, i que tots podríem seguir plegats, els dos països, contents i alegrets, i tot seria bonic i feliç, i el cel blau i els prats verds i flonjos  (...)

A la meva època, quan no s’havia popularitzat el nom de kale borroka –lluita al carrer, em penso que vol dir- això que fan algunes organitzacions tenia un nom molt més gràfic: guerrilla urbana. Francament, i ho diré clar i català, promoure aquesta mena d’accions, ara i aquí, és situar-se fora del temps, i constitueix una estratègia demencial (...)