La gent no creu que es pugui criticar l’esquerra des de l’esquerra, moltes persones opinen tenint en compte només l’origen ideològic de la noticia no segons allò que ens explica. A mi em sembla que aquest és un aspecte de falta de criteri o d’adotzenament.
Jo recordo que fa uns quants anys, bastants, vaig assistir a unes jornades que organitzava la revista “El Viejo Topo” i que a mi, que era bastant més jove que ara i que patia aquesta malaltia de l’acriticisme que he explicat més amunt, em van ben descol·locar. En aquestes jornades on hi participava gent d’arreu d’Europa, la majoria de ponències van consistir en una crítica ben fonamentada de les polítiques seguides pels principals partits comunistes i socialistes europeus des de l’esquerra d’aquests partits . Jo em vaig sorprendre però encara va ser més gran la sorpresa de l’Alfonso Guerra que va venir al darrer dia amb una ponència ben preparada des de Madrid la qual ens va voler fer empassar sense haver escoltat res del que els altres havien dit abans. La xiulada va ser antològica.
Ara necessitaríem un espai com aquell, on el diàleg i el raonament fossin protagonistes. Trobo a faltar aquesta crítica. La nova esquerra es comporta exactament igual que la “vella” i em sembla fonamental que les persones que de veritat volen que hi hagi un canvi a la societat siguin conseqüents i ho denunciïn sense por. No podem basar les nostres opinions en allò que prediquen unes persones que l’únic raonament que fan per tal de recolzar les seves idees és el fet ser d’esquerres o de dretes i amb aquest criteris anatemitzen opinions i persones, sense aportar cap mena de raonament o repetint de manera acrítica allò que han sentit a dir a altres.
Segurament ha estat el procés cap a la independència de Catalunya el que ho provocat aquest esclat de demagògia que ens envolta. Alguns han passat, en pocs anys, de defensar el dret a l’autodeterminació a posar banderes espanyoles gegantines al mítings i a negar als altres el dret a decidir. Amb això ja està tot dit. Davant aquests fets tan escandalosos no hi pot haver diàleg constructiu sinó justificacions estranyes, autoritàries i basades en uns apriorismes del tot acrítics.
Ens en sortirem d’aquesta situació? Tenim en contra els principals mitjans de comunicació del país que, amb la televisió al davant, potencien polítiques populistes. Tampoc ens afavoreix la manca d’intel·lectuals que, actuant com a tals, denunciïn aquesta situació.
Tenim només a favor el nostre voluntarisme i la nostra dedicació. És la lluita de David contra Goliat però, no ens desanimem. Recordeu qui va guanyar
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!