Biotechnology and Biomedicine in Catalunya, a window on the world by Manel Balcells
The birth of a cluster from a biomedical alliance
The embryo of the BioRegion of Catalunya was the ‘Barcelona Biomedical Alliance’, an agreement signed on the 3rd of September 2003 by three of the main participants in the biomedical scene in Catalunya: two leading science parks and a research institute. Subsequently two Catalan universities have joined the initiative. This first step towards a common, successful future of excellence in life sciences was sponsored by the ‘Generalitat de Catalunya’ (the Government of Catalunya) and the Barcelona City Council. The purpose of the initiative was to organize public biomedical research in Catalunya and build up its competitiveness, according to the European policy of promoting environments of scientific and technological excellence. The Government identified an area of future growth with enough potentail to compete at a global level. On the 14th of February 2006, Biocat was formally constituted as the organization that promotes the biotechnology and biomedicine in Catalunya. Now, the BioRegion of Catalunya (the biocluster) is fully consolidated. At the beginning of 2007, Dr. Montserrat Vendrell (as director) and myself (as president of the Executive Committee) took the lead of Biocat, with the goals of facilitating networking among the different stakeholders, fostering biotechnology and biomedicine as key economic motors for the country, promoting Catalunya on the world stage, and contributing to a better understanding and perception of life sciences in society. This commitment to competitiveness involves defining the right instruments, and the initiatives to be undertaken. This is the responsibility of Biocat.
The Catalan Government and the Barcelona City Council are not only continuing to explicitly support this platform, they also are providing impetus, through the regional Ministries involved (Health, Economy, Universities, Innovation and Industry, andthe Vice-presidency). The president and vice-president of the Catalan Government are also president and vice-president of the Biocat board. The position of executive president of Biocat, which I currently hold, is designated by the government.
The Catalan reality: excellence in research and innovation:
Catalunya stands out in the field of clinical research and human health, with a network of 60 hospitals, six of which count among Spain’s most prolific hospitals in terms of scientific production. Twelve universities and twelve science parks, six of them specifically dedicated to biomedical and agro-food research and development activities, host a network of services (technology platforms) in different areas (genomics, proteomics, crystallography, nanotechnology, fine chemistry and so on).
Modern biotechnology is applied to medicine and health care in therapeutics, mainly for the discovery and production of new drugs
Barcelona hosts the ITER (‘Fusion for Energy’) headquarters, and will also be home to Alba, a new European Synchrotron (an electron accelerator that produces X-Rays used for research purposes).
Research in Catalunya
The network of 150 research centres of excellence include; the IBM-UPC Barcelona Supercomputing Centre, with Mare Nostrum (the most powerful supercomputer in Europe) the Centre for Genomic Regulation (CRG), with outstand-ing researchers such as Miguel Beato; the Barcelona Regenerative Medicine Centre (CMRB, whose director, Juan Carlos Izpisúa, is also professor of the Gene Expression Laboratory at the Salk Institute); the August Pi i Sunyer Biomedical Research Institute (IDIBAPS); the research institute of Hospital Clinic in Barcelona, which, in terms of scientific production, is the most prolific hospital in Catalunya (and the Spanish state); and the Biomedical Research Institute (IRB), whosepresident, the leading Catalan expert on cancer metastasis, Joan Massagué, is also director of the Cancer Biology and Genetics Program at the Memorial Sloan-Kettering Cancer Centre (Massagué has been one of the 50 most cited authors in all fields of science in the last twenty years). These and other excellence centres linked to universities, the Spanish Research Council (CSIC) and science parks, host more than 400 research groups in life sciences generating excellence projects that feed the biotechnology start-up companies and big pharmaceutical partners.
The three existing biomedical science parks in Greater Barcelona are; the Barcelona Science Park (PCB), home to the first bioincubator in Catalunya; the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB); and the UABSciencePark (Autonomous University of Barcelona), the latter being home to a group of centres created to respond to specific needs in research fields of great interest. The PRBB is one of the largest biomedical re-search parks in Southern Europe, home to several excellent research institutes, and forms a knowledge core for one of the main innovation assets of the city, 22@Barcelona, a technology district that integrates the different agents in the field of innovation.
Catalan Biotech companies
About 250 companies are linked to the bio-technology sector (60 biotechnological, 60 pharmaceutical and around 120 using biotech or providing services to the biotech industry). About 800 people work in the Biotech sector, and 20,000 in the pharmaceutical.
Biotechnology is the application of science and technology to living organisms, or to parts, products and models of them, for the production of knowledge, goods and services. Modern biotechnology is applied in medicine and health care in therapeutics, mainly for the discovery and production of new drugs, in preventives for the development of vaccines, and in diagnostic kits. Most of the biotechnology companies in Catalunya focus on drug development and diagnosis.
Catalunya also boasts four large domestic pharmaceutical companies that have evolved into multinationals: Almirall, Esteve, Ferrer and Uri-ach. Also subsidiaries of some of the main multinational companies in the sector have chosen Catalunya as a venue. Some examples are Bayer, Boehringer Ingelheim, Novartis, Pfizer and Sanofi Aventis. Together they account for about sixty percent of Spanish pharmaceutical production. The current trend in the Catalan biotech sec-tor is to create new businesses at a rate of more than 10 companies per year. In 2006 and 2007 Catalunya was the most dynamic Autonomous Community in the Spanish state in terms of the creation of new biotech companies.
The international stage
To attract international interest, Catalunya counts on some inherent assets, such as a strategic location and good quality of life, but also with unique assets, such as excellence in research and an entrepreneurial spirit. We must profit from the fact that Barcelona is considered a dynamic and innovative location, with the highest quality of life in Europe (according to Cushman & Wakefield’s 2006 European Cities Monitor Research), and the fourth best city in Europe for businesses.
Throughout 2007 Biocat coordinated the candidacy of Barcelona as European headquarters for the Innovative Medicines Initiative (IMI). Despite the fact that the European Commission took the decision to establish the headquarters in Brussels, we are now obtaining the benefits of this previous work, in terms of Catalunya’s raised profile and the possibility of participating in European consortia. We are also facilitating the ac-cess of local institutions and companies to other European funding programs. We have also set the basis for the participation of Catalunya in the Eurobioregion project, beginning to work with our French counterparts in the design of the Southern Europe Biocluster.
All the structures in the bio sector need a brand in order to act collectively with enough critical mass to compete at all levels and to accede to global resources
Exploring further afield, Biocat has signed a memorandum of understanding with the All India Biotech Association to favour the partnership between Catalan and Indian companies. While thinking globally but acting more locally, we are working with local institutions to identify and ad-dress internationalisation needs, such as the identification of geographic areas of interest, grants for missions, delegations and conferences, and so on. We coordinate the participation of the sector in international events, such as the BIO Inter-national Convention. In 2008 our BIO delegation to San Diego to attend the world’s premier biotechnology conference will exceed 70 people, more than two thirds of the participants from the Spanish state.
Future plans: boost Catalunya’s profile
The months to come will be very busy for the BioRegion. Thanks to Biocat’s role as a catalyst, several major projects are in the pipeline.
The Industrial Innovative Clusters Project
Biocat has led significant actions in the private sector, such as the presentation of two specific plans, for Biotechnology and for Medical Technologies, to the Spanish Ministry of Industry. These seek to improve the international competitiveness of Catalan companies in terms of innovative capabilities.
BiopolHealthPark
In terms of infrastructures, for both the public and private sector, we coordinate the BiopolHealthPark project, a 300,000m2 SciencePark near Barcelona, focused on human health and built to host hospitals, universities, research centres and companies. This project is aimed at leveraging the sector and surpassing the local stage to become an international hub, meeting quality standards in terms of advanced facilities, as well as urban image and design.
The European Institute of Technology
The future European Institute of Technology (EIT) is a great opportunity for Europe to see innovation as the main driver to the European Community’s development. It represents a major European innovation project, relying on techno-logical excellence and regional cooperation. This institute will be built around (and benefit from) relevant, already existing, development cores (Knowledge Innovation Communities or KICs), that will stimulate the necessary collaboration between industry and institutions, between public and private sectors. Biocat is leading the efforts towards the EIT initiative in Catalunya.
Training
According to the general goal of recruiting top human capital to cover the biomedical and biotechnological sector needs, we are also promoting the creation of experienced pools of managers for the life science industry. The proposal involves recruiting internationally, as well as training at local and European level. Programs for experts may require the establishment of specific grants to help entrepreneurs to achieve the mobility requirements to attend the different European modules on biotechnology industry management.
A brand: Catalan excellence
Catalunya, its researchers and all the structures in the bio sector need a brand in order to act collectively with enough critical mass to compete at all levels, to accede to global resources, to international projects and to communicate with the world competitiveness clusters. The agreements we have established with India, Finland, the West Coast of the USA and the Midi-Pyrénées and Languedoc-Roussillon French regions, must allow a fluent exchange of experience, expertise and partnerships on the international stage.
Acting jointly, we are strong enough to have a presence in a global world. This strength will en-able us to form a spearhead towards a knowledge-based economy. This unified image will be made visible by means of collaborations in future issues of this publication. Relevant representatives and outstanding experts of the Catalan life sciences community will use this window on the world to disseminate the Catalan stamp of excellence, through diverse visions of this modern, competitive Catalunya.
Us informo que avui, 8 de maig ha sortit publicat el meu article a la Vanguardia en el que parlo de la creació de l'Institut Europeu de Tecnologia (IET), es la primera iniciativa europea que integra formació, recerca i innovació i que impulsa la capacitat de transformar coneixement en oportunitats de negoci. L'institut podrà competir amb institucions com el Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Us informo que el dia 5 de maig va sortir publicat el meu article al Diario Médico en el que parlo de la creació del nou Ministeri, donscs representa una oportunitat per al sector biomèdic i biotecnològic català.
mbalcells |
dilluns, 18 de febrer de 2008 | 17:10h
Biocat ha participat a la fira internacional de biotecnologia BioAsia 08 (Hyderabad, Índia, 7-9 febrer 08), convidada d’honor pels organitzadors, la Federació d’Associacions Biotecnològiques d’Àsia (FABA). BioAsia és un esdeveniment de gran importància per India i per l'estat d'Andra Pradesh, la capital del qual, Hyderabad, allotja la trobada. Biocat ha disposat d'un espai d'exposició a la fira, des del qual ha fet difusió de les empreses i institucions de recerca catalanes. A més, ha fet un treball prospectiu del sector indi per a explorar possibilitats de partenariat de les empreses catalanes a Àsia i contribuir a reforçar les ja existents.
Durant la cerimònia inaugural del dia 7, Manel Balcells, president de Biocat, va manifestar la voluntat d'enfortir les relacions científiques i comercials amb la Índia, mitjançant la cooperació dels actors dels sectors biotecnològics català i indi. El president de Biocat va proposar Catalunya com a port d'entrada a Europa. El Primer Ministre d'Andra Pradesh, Y.S. Rajasekhara, va saludar Balcells i li va agrair la presència de Biocat i de la delegació catalana, formada per l’empresa Salvat Biotech, els parcs científics PCB i PRBB i per Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. A més, la totalitat d’actors de la BioRegió ha estat representada i promocionada per Biocat durant la fira.
Aquestes propostes i la presencia a BioAsia s'emmarquen dins del protocol de col·laboració signat per Biocat i AIBA, l'associació india de biotecnologia, a principis de l'any passat.
India és un país d'enormes contrastos, on coexisteixen amb una estranya harmonia clústers de biotecnologia amb una societat amb enormes mancances. En aquest sentit cal esmentar el significatiu compromís social de les grans empreses biotecnològiques que lideren el sector, com Serum Institute of India, Biocon, Shanta o Biological E. Els membres de la delegació de la BioRegió van tenir ocasió de conèixer les activitats d’aquestes dues darreres empreses durant la visita a Genome Valley, el clúster biomèdic d'Andra Pradesh, del dia 6 de febrer.
La visita a Genome Valley, va acollir una taula rodona sobre el paper dels parcs científics en el desenvolupament dels clústers, així com reunions amb els directius de les principals empreses biotecnològiques de l’àrea (Shanta i Biological E). En el marc d’aquesta taula rodona sobre parcs científics, la directora de Biocat, Montserrat Vendrell, va parlar dels actius de la BioRegió de Catalunya. Vendrell va participar també en una sessió específica dedicada a la indústria biotecnològica asiàtica i els seus socis mundials en el marc de les conferències de BioAsia, amb representants de Canadà, Malàisia, Pakistan, Iran i la Federació Europea de Biotecnologia, EFB.
Durant la fira en Manel Balcells va assistir a una reunió a porta tancada de la Federació d’Associacions Biotecnològiques d’Àsia, on es van decidir models de col·laboració industrial amb Catalunya i altres partners mundials. En concret, es va decidir posar en marxa una anàlisi de com facilitar el flux de coneixement entre els dos territoris i l’intercanvi de talent.
Biocat va oferir una roda de premsa a la qual hi van participar nombrosos mitjans econòmics indis que han fet ressò del paper promotor que ha desenvolupat l’organització en aquest esdeveniment i de les possibilitats de col·laboració obertes.
Amb el propòsit de donar a conèixer les empreses i les institucions de recerca catalanes, Biocat va oferir una recepció oficial el dissabte 9 com a cloenda de la fira, i a la qual hi van assistir directius d’empreses asiàtiques i responsables de l’organització. Gràcies a aquesta trobada s’han obert contactes amb empreses i institucions catalanes.
mbalcells |
divendres, 11 de gener de 2008 | 13:55h
És de rebut, al meu criteri, d’explicar alguns elements al voltant del procés de la fallida i posterior tancament, i també a la situació actual de l’antiga Policlínica del Vallès. Si mes no, pel coneixement del conjunt de la ciutadania, pel qui li pugui interessar, o be i sobretot per contestar als qui intoxiquen, o volen confondre quan parlen d’ aquest afer.
Algunes consideracions, doncs, d’allós més concret:
La policlínica estava en fallida. Després d’un llarg procés amb diverses suspensions de pagaments no superades, estava en un procés de subhasta i en mans de la tresoreria de la Seguretat Social.
La pèssima gestió dels darrers quinze anys, va portar a la ruïna la institució. no aixía alguns dels seus responsables, que darrera d’una complexa arquitectura institucional gaudiren durant anys d’importants beneficis. Un conjunt de querelles creuades entre ells i una profunda divisió dins del patronat amb un conjunt d’episodis molt poc clars, conduïren, a més, a un desgovern de la institució fins al punt que el seu president i alcalde de la ciutat demanà empara a la autoritat sanitària.
Els informes a mans del Servei Català de la Salut pel que fa a seguretat contra incendis i normes de seguretat bàsiques de manteniment de canonades, mesures d’ evacuació, accessibilitat ixarxes de subministrament, no permetien l’activitat sanitària amb garanties de seguretat. Les mesures correctores superaven amb escreix la construcció d’un nou equipament.
La intervenció combinada de la Generalitat, Ajuntament i Consell Comarcal, va anar orientada, i així es va fer, a la compra de l’equipament a la Tresoreria de la Seguretat Social per tal de posar un nou equipament sanitari de titularitat pública al servei de les necessitats de la comarca.
L’objectiu del manteniment dels llocs de treball, pactat amb el comitè d’empresa es realitzà d’una forma impecable per a tot el personal contractat, amb l’excel·lent col·laboració dels hospitals de Granollers, Sant Celoni i Mollet, alhora que aquests hospitals assumien l’activitat quirúrgica (la mèdica ja no existia), i s’obria un centre d’urgències de proximitat a l’edifici de la guàrdia urbana.
El retard actual de més d’un any en la resolució de tot aquest procés, no té, al meu criteri cap justificació hores d’ara. Es pot portar perfectament en paral·lel el pla funcional (fa un any que està fet), la negociació (que no vol dir obligatòriament expropiació), amb els propietaris dels locals comercials, i el concurs d’idees i elprojecte bàsic arquitectònic.
Dit axó, és urgent l’inici de les obres. L’enderrocament primer i la construcció desprès d’un equipament modern i funcional, de proximitat que complementi l’hospital i el descarregui de la pressió asfixiant actual. Cal dibuixar també el model assistencial integral e integrat que Granollers necessita i fer funcionar de forma coordinada tots els recursos, per tal de continuar garantint la qualitat. Tot aquest procés delicat i complexa alhora, necessita del màxim de consens. Tema de ciutat, en dèiem d’axó. Utilitzar-ho com a arma política només va en contra dels interessos de la gent. Cal incrementar els recursos sanitaris a la ciutat i comarca, i actuar amb diligència. Tots. Cadascú des de la seva responsabilitat. Ara ja, és urgent.
Probablement la realitat científica catalana, és, en tots els camps del coneixement, un dels nostres actius més preuats. Un actiu format per diversos elements d’ excel·lència que ens situen al món d’ una forma clara. Aquesta realitat, s’evidencia sobretot en el camp de la biomedicina i la biotecnologia, de la nanotecnologia, de les enginyeries, i també en el camp de les ciències socials i seguit d’un llarg etcètera.
Tanmateix, hem d’acceptar que aquesta realitat es troba atomitzada, fragmentada i que ha nascut amb cert grau d’anarquia, sense unes prioritzacions conseqüència d’un previ pla establert amb una visió estratègica, i que el que tenim és, en gran mesura, el fruit -com tantes altres coses- de l’emprenedoria de molts científics, que han creat i fet créixer el seu prestigi a nivell internacional, en base a la seva feina ben feta i des de fa molts anys. Conec bé els centres d’excel·lència, i les diverses xarxes existents a casa nostre, i conec bé, sobretot, el camp de la biomedicina, que és la meva actual responsabilitat, i he de dir, que ens falta molt per estar -pel que fa a la disponibilitat de recursos- a l’alçada europea, i que les administracions han -hem- anat semprea remolc d’una realitat que és tossuda, formada pel conjunt d’hospitals, empreses farmacèutiques i biotec i universitats, que han estat l’estímul constant que ha actuat de tractor d’una producció científica rellevant. L’actual percentatge del PIB destinat a recerca, és lluny encara de la mitjana europea i dels acords de Lisboa. I si és ben cert que s’han començat a notar els increments pressupostarisd’aquests darrers tres anys, l’esforç públic i privat ha de créixer encara de forma notable. La realitat tossuda i el talent i la inquietud de la nostra gent, ha fet que siguem presenta en molts centres punters en tots els continents i que les xarxes relacionals situen molts del nostres investigadors en llocs de gran rellevància arreu. Tanmateix observem, amb inquietud, que al costat d’una bona producció científica, hi trobem una pobre producció de patents, i encara una més pobre explotació industrial, i per tant comercial d’uns productes sorgits dels nostres centres.Tot això ha de canviar no només el panorama pressupostari i el foment dels centres de recerca i els instruments de transferència tecnològica, sinó el plantejament estratègic que ens ha de permetre agafar un altre impuls. No podem caure en la cultura de la queixa, sobretot d’uns recursos estatals que injustament no arriben. La nostra vocació europeista ens ha de permetre trobar altres recursos en el marc de la Unió Europea i en totes les sinergies globals i ésser capaços de no dependre de les polítiques d’altres.I tanmateix ens hem d’ entossudir també de sortir, dins de casa nostre, d’ actituds proteccionistes d’un o altre sector, impulsant decididament actuacions transversals amb la mirada posada en el món de la empresa com a destinatari final de la majoria d’esforços de la recerca, i unir amb un fil conductor, tots els elements de la cadena de valor que configura el llarg camí des d’una idea novedosa i brillant, a la seva comercialització i posada en el mercat, a l’abast de tothom, en un mercat cada cop més, també, globalitzat. Em refereixo que ens cal una visió d’Estat. És a dir, plantejaments de caràcter nacional, que permetin sumar esforços, aglutinar voluntats, que sobrepassin les competències d’una o altre conselleria i ni tan sols del govern, i que comportin el compromís del món de l’ empresa, de la universitat, de les societats científiques, i que vagin conformant la marca “Catalunya” davant d’un món globalitzat. Només així podrem competir. Catalunya com a marca, amb aliances arreu. A l’Estat, sobretot a Europa i amb una clara vocació de pertànyer a una comunitat científica mundial. Ens cal consolidar una política estructural de participació en xarxes i consorcis internacionals que ens han de permetre captació de recursos competitius supraestatals, i el que és més important, assegurar de forma regular el contacte dels nostres joves científics amb l’élite mundial. L’aposta és complexa, i estic segur que molts d’aquests elements sortiran en la reflexió conjunta que s’està duent a terme al voltant del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació... El diagnòstic, però, ja fa dies que està fet, i a la comunitat científica li calen ara concrecions mes o menys a curt termini que donin la confiança a una aposta que és decidida cap a un model de país. El projecte que presentem el proper divendres 14, d’un Centre Internacional Pel Debat Científic, a Torre Marimon (Caldes de Montbui), és senzillament això: un projecte d’àmbit nacional, fruit de la col·laboració de diferents entitats tan públic com privades i amb la clara voluntat de dotar al país d’una infraestructura necessària i pionera en el camp del coneixement , amb vocació interdisciplinari i d’excel·lència, que contribuirà a situar Catalunya al món en el terreny de la societat del coneixement, element clau per al desenvolupament. Visió d’Estat. Només depèn de nosaltres.
mbalcells |
dimarts, 16 d'octubre de 2007 | 11:17h
(Article publicat en el diari Avui en data 16 d'octubre de 2007)
El panorama polític català és ben remogut aquests moments, probablement amb un grau d’efervescència com no es recorden, si més no, des de fa molts anys.
La consciència col·lectiva que hem arribat al límit pel que fa a manca d’inversions en infraestructures que afecten a la nostre competitivitat, ha quallat fermament, fins a provocar una resposta ciutadana contundent. El país demana i necessita un horitzó amb un full de ruta concret, que permeti rellançar una il·lusió col·lectiva, que ens permeti avançar, sobretot, en la millora de la qualitat de vida, en l’esperit democràtic i en la plena integració nacional en una nova realitat europea.
En aquest context, Esquerra afronta, afrontem, la Conferència Nacional que ha de permetre confirmar, redreçar o canviar l’estratègia del partit pel que fa a la seva actuació política, en el benentès que el proper any es realitzarà el congrés ordinari del partit. Ens trobem, doncs, davant d’una cruïlla. Una cruïlla de camins, de gran transcendència no només per a Esquerra, sinó pel propi Govern de la Generalitat del qual formem part i, per tant, pel conjunt del país.
Esquerra és un partit independentista, tothom ho sap. Tots els militants/es , sense excepció, volem un estat propi, som partidaris de l’autodeterminació i del nostre dret a decidir, per la via democràtica, el nostre futur com a poble. No hi ha fissures, no hi han esquerdes. On és doncs, la cruïlla?. Doncs precisament en el full de ruta, en el camí. La ponència alternativa de Reagrupament i la base de les tesis de EI se sustenta en una renegociació de l’actual pacte de Govern amb la idea de la convocatòria d’un referèndum durant aquesta legislatura. Idees, unes i altres, que fan inviable l’actual acord de legislatura i obliguen, necessàriament, a romandre a l’oposició.
No vull oblidar altres aspectes que s’abordaran, com la millora de la democràcia interna del partit i dels aspectes organitzatius i, fins i tot, els lideratges. Aspectes tots ells que, si bé són transcendents, crec sincerament que caldrà abordar-los amb profunditat en el proper congrés, (de fet en menys d’ un any) perque és quan toca. Ara cal centrar-nos en l’ estratègia política i en el full de ruta.
La proposta de la ponència alternativa és un camí il·lusori que no ens portarà a l’objectiu que volem assolir. Necessitem, com a poble i com a partit, un horitzó. Un horitzó que no ens porti a la frustració i que ens permeti guanyar complicitats durant el camí. Que acumuli il·lusió, sumi voluntats arreu.
El 2014 és un bon horitzó. No per assolir la independència, ja ens agradaria!, només per tenir data per a la plena democràcia!. Es tracta, doncs, de treballar conjuntament per a propiciar les condicions suficients i necessàries per fer una consulta popular sobre el nostre propi destí, en una data tan emblemàtica com és l’onze de setembre del 2014.
I fins llavors què? Doncs, fer feina!. Al Govern, als Ajuntaments, a les plataformes, al llocs de treball, al carrer, a les llars, canalitzant cap a les propostes polítiques tot aquest sentiment ciutadà de rebel·lió que s’ensuma, pactant en la propera legislatura la llei de consultes populars, condicionant al proper Govern de Madrid pel que fa a les modificacions legislatives oportunes i creant, en definitiva, el caliu ciutadà que farà inevitable el referèndum.
Ens hem de guanyar l’espai de credibilitat com a gestors de la “cosa pública” i orientant Catalunya cap a l’eficiència i la modernitat, impulsant l’economia del coneixement, assegurant les polítiques públiques en salut i serveis socials, garantint l’ús de la nostra llengua.Que no ens confonguin moviments tàctics interns, orientats al congrés del nostre partit! Ara és l’hora, a la Conferència Nacional, d’afinar l’estratègia política. Ja parlarem més endavant d’organització i de lideratges. Ara cal que no ens equivoquem de camí!
mbalcells |
dilluns, 10 de setembre de 2007 | 17:14h
És ben cert que per tal de conèixer bé un país, cal coneix-se’l a peu....assaborir bé tots els racons, les valls, els colls, les cabanes dels pastors, les fonts i els rierols, les marmotes i els isards, les aus rapinyaires i tots els camins i corriols que ens permeten gairebé travessar el nostre sense, com aquell qui diu, caminar sobre l’ asfalt...
El nostre, de país, és senzillament extraordinari. Aquest estiu he tingut la oportunitat, ben acompanyat de la Maite, la meva dona, del Cesc i la Teresa, uns bons amics, i d’un grup excel·lent de muntanyencs, de fer la travessa des de Gósol, al Cadí, fins a Montsegur, allà a l’Occitània. L’anomenada ruta dels Càtars.
Set dies de travessa, compartint-ho tot, caminant i rient, gaudint d’un paisatge que només els Pirineus poden donar, són un veritable bàlsam per l’ànima, us ho ben asseguro.
Hem travessat els Pirineus, des del Principat fins al Nord de Catalunya, arribant a l’Occitània amiga, comprovant cóm va ésser d’injust el tractat dels Pirineus i quan de racional tenen les comarques.
Acaronat pel vent, mirant l’horitzó a la posta de Sol des del refugi de les Bessines, amb el cel clar i net dels 2.000 metres sense contaminar, cansat de tot el dia després de la llarga caminada, jo també somiava.....quan tardarem a gaudir de la pàtria plena? Ho veurem nosaltres o els nostres fills? La història ha d’ésser tan cruel com la dels Càtars? Què cal fer?
La resposta no és dalt les muntanyes. Allí recuperem les forces per continuar la lluita. La lluita és aquí baix, cada dia, guanyant els espais de sobirania, reconquerint el nostre dret a decidir, dignificant la nostre essència com a poble, com a persones.
Tenim horitzó, tenim futur.....sinópugeu dalt de qualsevol pic dels Pirineus, i ho veure-ho!
mbalcells |
divendres, 7 de setembre de 2007 | 11:16h
Reconec que el final de trimestre va ésser molt complicat... hi havia, al meu entendre un estat de confusió nacional, amanit amb un fracàs global de les infraestructures viaries, aeroportuàries i de serveis bàsics, i per acabar-ho d’adobar, dins del partit -ERC- la sensació, o bé certesa, que s’havia encetat un debat successori que no tocava.
Potser per tot això, o potser també per la proximitat de les vacances, que he fet un parèntesi al meu blog. Parèntesi que acabo avui, amb forces renovades, i no només pel fet guaridor i regenerador de les vacances, sinó perquè durant aquestes setmanes diversos fets permeten, al meu entendre, albirà una mica de llum al final del llarg túnel.
L’horitzó de les eleccions generals al març, i la necessitat d’un bon resultat, feliçment han provocat un treva a ERC, absolutament necessària hores d’ara. El fet més rellevant però ha estat l’anunci per part del president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, de la data emblemàtica del 2014 com a fita per tal de celebrar el referèndum per a l’autodeterminació, o més aviat pel dret a decidir...
Ha estat com la pedra llançada al llac...és a dir l’inici d’una onada que pot esdevenir imparable!
Tinc la certesa que una bona part de la nostre societat estava esperant que algú marqués la fita, que automàticament defineix el full de ruta...
De forma intel·ligent, no es posa data per a la independència, sinó per a la democràcia! S’inicia el compte enrere per a una consulta popular, i tenim temps per a preparar-nos, sumar esforços i albirar la llibertat!
Tanmateix no ha d’ésser tasca de cap partit en concret, ni de la societat civil sola... un referèndum ha d’estar a l’agenda del govern, i tenim properes ocasions per posar-ho al pacte legislatiu quan correspongui.
El debat ja està al carrer, i és imparable! La pedra ja ha estat llançada al llac, i la petita onada que s’ha generat, si el vent és favorable, es convertirà en un veritable tsunami.
mbalcells |
dimecres, 11 de juliol de 2007 | 18:34h
La situació actual en el sistema sanitari català és de tensió important pel que fa a la manca de professionals de la salut.
No només metges, encara que sigui el més cridaner. També falten infermeres, llevadores, fisioterapeutes ,etc.
Que en falten, és evident, sobretot en determinades especialitats, en els territoris més allunyats de Barcelona, i en determinades èpoques de l’any, com ara l’estiu.
El que crida l’atenció, tanmateix, és que la taxa de metges per mil habitants, situada en el 3.8 en el conjunt de l’estat, està per sobre del 3.4 de mitjana dels països de la OCDE, que ha d’esser la nostre referència.
Què està passant, doncs, a casa nostre? Quina és, doncs, la solució? Cal passar a la contractació en origen de professionals estrangers?
Abans de començar a prendre mesures indiscriminades i per sortir del pas de forma immediata, penso que és el moment d’una reflexió seriosa del model sanitari, que ha de portar a fer-lo molt més eficient, amb els professionals més ben pagats i amb una redistribució de tasques que permetin l’optimització dels recursos humans.
No hi han solucions màgiques ni fàcils. Totes necessiten d’un consens molt ampli entre tots els agents. És l’hora de plantejar un gran pacte nacional sobre el sistema sanitari que permeti remoure el propi model i observi, de forma gradual, com el professional torna a estar en el centre del sistema i com les noves tecnologies estan al servei del ciutadà.
Ara més que mai, cal lideratge, decisions valentes i consensuades. Abans que sigui massa tard.
Hem tingut la oportunitat, com a Biocat, d’esser presents al viatge institucional que el Govern de Catalunya ha fet aquests dies a Finlàndia.
Ha estat, de fet, de gran interès, no només per a nosaltres, sinó i sobretot per la representació empresarial que ens ha acompanyat.
No només hem conegut el model Finés d’Innovació i Recerca, sinó que sota el paraigües de Biocat, hem establert un pont amb Bioturku que permet i permetrà que empreses nostres col·laborin e interactuïn amb homònimes seves enllà. En concret, importants sinergies en PET i en aliments funcionals...
Ara bé, més enllà d’aquesta funció que des de Biocat, actuant com a marca de Catalunya, anem exercint arreu dels Bioclusters del món, em sembla que s’imposa una reflexió de més profunditat i de caràcter més domèstic, més intern:
Finlàndia és un país endreçat, és evident i que amb un nombre d’habitants inferior a Catalunya i sortint d’una important crisi econòmica dels anys noranta, s’ha situat com un país de referència en noves tecnologies, en recerca i en creixement econòmic. Aquesta és una realitat que ha estat possible en deu anys.
Que cal fer, doncs, a Catalunya? En parlàvem abastament aquest dies amb el conjunt d’empreses que ens acompanyaven, i sobretot amb en Joaquim Boixareu, president de FemCat: podem en un període de 5-6 anys resituar de nou el nostre país en un lloc de referència Europeu, donat que disposem del capital humà i el coneixement necessari. Cal, però, un impuls decidit amb la inversió pública sostinguda que farà de tractora de la privada. Sobretot en el camp de la recerca Biomèdica i la biotecnologia, això és evident!
El que cal, també, és un full de ruta, un pla nacional de Biotecnologia que estigui per sobre de conjuntures polítiques .
Bé, nosaltres disposem ja de l’instrument per fer això, que és Biocat, i estem disposats, amb el consens de tots els actors, de marcar aquest full de ruta. Després, caldrà que tothom compleixi la seva part de responsabilitat...
Ha arribat l’hora. Ara cal compactar i optimitzar, per tal de ser eficients, e invertir en serveis comuns que ens potenciïn a tot el sector, per deixar de ser un conjunt atomitzat de individualitats excel·lents, per ser un conjunt excel·lent en tres o quatre línies prioritàries.
Deixem ja de lamentar-nos, i actuem. Amb dignitat nacional, amb els recursos que tenim -pocs o molts-.Amb complementarietat i amb visió a mig termini...El sector Bio a Catalunya, està madur...
El país necessita estabilitat. El nostre partit, Esquerra, també.
El congrés de Lleida va marcar la línia estratègica, que s’ha refermat en l’acord de govern de la Generalitat, i que cal seguir-la, amb un mínim de coherència. En el proper congrés, quan toqui, ja debatrem si cal canviar l’estructura del partit, i en la propera conferència nacional, debatrem l’estratègia emprada i si cal modular-la...
És poc seriós, de fet, davant d’uns resultats poc satisfactoris a les municipals, replantejar-s’ho tot, sobretot fer una crida a un congrés nacional avançat, per tal de modificar de forma substancial, no només els lideratges del partit, sinó i sobretot, un pacte subscrit fa set mesos pel Govern de la Generalitat, i que generaria una crisi interna i nacional d’un abast tan desmesurat com previsible.
Hi ha malestar al partit, és cert. No sembla, però, que l’opció Carretero -ben coneguda també-, ni l’opció Bertran, siguin l’instrument per tal de retrobar un recolzament majoritari de la població. Tanmateix, sembla que en comptes d’obrir portes a la societat, ens portarien a posicions d’una radicalitat talment extraparlamentària, fentun flac favor a la causa sobiranista.
Ni Carretero, ni Bertran, són, en la meva opinió, el que el partit necessita.
Les eleccions de diumenge ens han deixat a tota la militància d’Esquerra en un estat de consternació. Bé, de consternació, de tristor i d’una certa confusió que fa difícil afinar què és el que ha passat, i per tant, què cal fer d’ara endavant.
És important, doncs, fer una anàlisi acurada dels resultats per veure clarament la causa de la gran pèrdua de vots, la pèrdua de percentatge, tot i l’increment de regidors evident lligada a la major presentació de llistes arreu.
El fet de mostrar-nos com la tercera força municipal del territori, no treu que constatem, amb dolor, la pèrdua de suport a Barcelona i de fet a tota l’àrea metropolitana. De fet en dinou ciutats grans hem perdut una mitjana de mil vots a cada una.
El diagnòstic fàcil és considerar que l’acord del govern d’entesa, que ha fet Montilla president, n’és la causa. Diversos estudis aquests dies mostren que la pèrdua de vot és similar a les eleccions al Parlament de Catalunya, que l’aparició de la CUP ha afectat d’una manera estadísticament no significativa, i que l’increment de vot en el seu moment i la posterior pèrdua és provinent probablement d’un anomenat vot volàtil de CiU, és a dir d’un vot deixat que ara ha declinat.
De fet hi ha un comportament general de pèrdua de confiança en el partit més lligat a partit poc seriós i amb sortides de to, que no pas a un càstig a les candidatures locals, que han aguantat el cop, bàsicament.
Cada situació local, inclosa Barcelona, precisa alhora una resposta diferent, d’acord. No desenfoquem, però i no caiguem en la trampa de culpar la davallada al pacte de govern de la Generalitat. Busquem millor en certes actituds poc responsables del partit, que ens resten credibilitat i no ens donen imatge d’estabilitat ni de govern. Això, el poble no ho perdona.
El projecte d’Esquerra a la ciutat de Granollers està molt consolidat. Ens ho diuen el seguit de resultats electorals en les diferents conteses però sobretot el sentiment de la gent, de la ciutadania, que ho reflecteix, que ho transmet i ens ho fa arribar en tots els actes, i pel carrer, a tots els membres de la candidatura.
Queda ja molt enrere aquell 1991, quan Esquerra es va quedar a un sol vot d’entrar a l’ajuntament. Queda també molt lluny aquell Granollers enfrontat entre PSC i CiU, amb un bipartidisme que va ser nefast per la història de la ciutat. Pesen molt també, en un sentit contrari, aquests darrers 12 anys que amb Esquerra present al consistori, ha imperat la cultura del diàleg, del pacte, de la coalició.
A l’inici, varem estar a l’oposició i després al govern. Primer, amb aquell pacte de “concentració ” amb PSC i CiU, després amb un Pacte amb PSC i finalment amb el PSC i ICV-EUA.
Des de ja fa anys, doncs, Esquerra és partit de Govern. Primer a les ciutats, després també a la Generalitat.
I la ciutat ha notat la feina d’ERC. Començant pel Pla Estratègic, que va definir a finals del segle passat el Granollers d’avui: proposant el cobriment de la via del tren, la fàbrica de les arts a Roca Umbert, el Parc Firal, acabant el Teatre Auditori, ... Seguint amb les propostes agosarades d’ERC, com el soterrament de la Ronda nord, la transformació de la Policlínica en institució pública, el manteniment de Palou com a zona agrícola, l’obertura de l’oficina d’acollida, l’escola pública al nord de la ciutat, la biblioteca Roca Umbert, els nous centres cívics, ... Un projecte de ciutat ben encaixat amb un projecte nacional, de progrés i de modernitat.
Ja no sobta, i és normal, poder parlar d’acció de govern feta i d’experiència. De relleu i saba nova, també. I, lluny de projectes enganxats a la poltrona, sense iniciativa, o que no saben canalitzar la força de la ciutat, ERC a Granollers té relleu. I un recanvi molt bo. La nostra candidata, la Isabel Alcalde, amb tot l’equip renovat i propostes reforçades, i amb molta experiència en gestió. Hereva de la feina feta tots aquests anys i aportant un tarannà nou, més obert i participatiu, amb il·lusió contrastada. Un nou impuls, per a Granollers i, des d’aquí, per a tot el país.
Tanmateix, val la pena no confiar-se. Cal anar a votar. No convé a la ciutat, una majoria absoluta del PSC. Ni del PSC en solitari, ni amb la crossa d’Iniciativa. La garantia d’un govern local, en visió nacional, no la donarà CiU que està en hores francament baixes...
Cal decidir-se per l’única força sobiranista i progressista útil: Esquerra Republicana de Catalunya.
Us animem a donar suport a la nostra candidata Isabel Alcalde!.
La darrera setmana, una delegació catalana d’onze empreses i deu institucions, coordinada per Biocat, la BioRegió de Catalunya, varem ser presents al BIO, que és la fira biotecnològica més important del món.
Prop de vint-i-tres mil participants i tots els països del món que tenen alguna cosa a dir en aquest camp, considerat un sector estratègic per tothom…
La novetat ha estat que per primera vegada Catalunya hi ha estat representada amb un pavelló propi -Catatonia- al costat del pavelló d’Spain.
No és poca cosa, això… a tots els més de quaranta membres de la delegació se’ns va posar la pell de gallina en veure l’estand… igual que al fer la recepció oficial a l’hotel Sheraton, en veure la senyera presidint l’acte, i en el moment d’adreçar en català unes paraules a tots els convidats, molts d’ells estudiants de doctorat i post-docs de Harvard i del MIT !
La nostre delegació va esser reconeguda per la seva qualitat, al mateix nivell que l’Índia i el Japó en l’acte oficial que es va fer amb el “premier “ d’Ontàrio...
Potser, al final, el paradigma mundial està canviant, i és més fàcil la nostre presència internacional quan no existeix la cotilla dels Estats i acaba emergint una altra realitat que és l’econòmica, o en aquest cas la dels anomenats Clústers. És a dir, que el ser o no ser en el panorama mundial no depèn de si ens donen permís. Senzillament si som una realitat en un sector, existim al món. Això se’n diu fer país, si senyor!
