Reconec que el final de trimestre va ésser molt complicat… hi havia, al meu entendre un estat de confusió nacional, amanit amb un fracàs global de les infraestructures viaries, aeroportuàries i de serveis bàsics, i per acabar-ho d?adobar, dins del partit -ERC- la sensació, o bé certesa, que s?havia encetat un debat successori que no tocava.
Potser per tot això, o potser també per la proximitat de les vacances, que he fet un parèntesi al meu blog. Parèntesi que acabo avui, amb forces renovades, i no només pel fet guaridor i regenerador de les vacances, sinó perquè durant aquestes setmanes diversos fets permeten, al meu entendre, albirà una mica de llum al final del llarg túnel.
L?horitzó de les eleccions generals al març, i la necessitat d?un bon resultat, feliçment han provocat un treva a ERC, absolutament necessària hores d?ara. El fet més rellevant però ha estat l?anunci per part del president d?Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, de la data emblemàtica del 2014 com a fita per tal de celebrar el referèndum per a l?autodeterminació, o més aviat pel dret a decidir…
Ha estat com la pedra llançada al llac…és a dir l?inici d?una onada que pot esdevenir imparable!
Tinc la certesa que una bona part de la nostre societat estava esperant que algú marqués la fita, que automàticament defineix el full de ruta…
De forma intel·ligent, no es posa data per a la independència, sinó per a la democràcia! S?inicia el compte enrere per a una consulta popular, i tenim temps per a preparar-nos, sumar esforços i albirar la llibertat!
Tanmateix no ha d?ésser tasca de cap partit en concret, ni de la societat civil sola… un referèndum ha d?estar a l?agenda del govern, i tenim properes ocasions per posar-ho al pacte legislatiu quan correspongui.
El debat ja està al carrer, i és imparable! La pedra ja ha estat llançada al llac, i la petita onada que s?ha generat, si el vent és favorable, es convertirà en un veritable tsunami.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Balcells: En Carod s´equivoca…Set anys son massa…Al 2014 "Donde dije digo,digo Diego"…Ja se sap…No foteu home!!!
Salut i República!
A Vilafranca del Penedès hem viscut debats que no tocaven o, si més no, no calia encetar-los de la manera com s’ha fet, trencant amb el treball de vint anys, destrossant la il.lusió de tantes i de tants, menyspreant càrrecs electes, promovent, alguns dels que ara demanen silenci i obediència, reunions secretes, utilitzant la premsa contra companys de partit, ignorant resultats d’assemblees, prometent respecte i oblidant aquells que han sacrificat bona part de la seva vida pel partit. Consti que no ho dic per mi, que he deixat la política (amb una profunda tristesa, sense recança però perduda l’esperança), sinó per bons amics que han estat deixats de banda, menyspreats i que, encara ara, esperen una trucada solidària (les recompenses materials, al contrari del que molts pensaven, mai no han estat una veritable motivació). Sóc militant d’ERC, ho seré mentre calgui, per Catalunya, però les gestes i la integritat republicanes han caigut pel camí. Potser calia, però, en sóc conscient. Però la humanitat i el respecte han de seguir estant per damunt de tot. És per això que, més que no pas enfadar-me, en Carod (particularment), en Puigcercós i en Vendrell m’han decebut. Parlo, repeteixo, des de la tristesa, un cop superat l’astorament per tot el que he viscut i per tot el que he sentit de qui ho he sentit. Tinc memòria, no oblido, però, a diferència del que sembla estar de moda, sóc lleial al meu partit. Salut i República!