Malgrat que no soc historiador, ni tampoc cap expert en sociologia o periodisme, m’agradaria escriure una reflexió amb el què ha succeït amb ERC i el Reagrupament.Cat.
Ser líder polític avui en dia no es pas fàcil, abans del segle XX els lideratges de les societats tenien que venir normalment per la via del ús de la forca, els líders tenien que demostrar poder, autoritat i dots de comunicació per a petits grups.
Amb l’aparició de la premsa escrita, els lideratges podien per primer cop influir i dominar sense fer servir sempre el recurs de la força, o bé gràcies a la premsa escrita algunes revolucions foren possibles amb el mínim del ús de la força. La premsa escrita encara avui en dia té molta capacitat d’influència en les societats. “Diguem quin diari llegeixes i et diré a quin partit votes”, és un frase molt certa durant el segle XX, malgrat que ara és més exacte dir: “Diguem quin diari llegeixes i et diré a quin partit no votaràs mai”.
En el segle XX gràcies als nous mitjans de comunicació com la ràdio, el cinema i la televisió, els líders polítics a part del que ja devien de tenir , era necessari també que tinguessin un dot de comunicació per a grans grups, per a les masses i si és possible també tenien que ser ben plantats. De la mateixa manera que molts actors del cinema mut varen fracassar en el cinema sonor, molts líders no varen ser capaços de superar el canvi que provocaren els nous mitjans audiovisuals.
En aquest context, líders demagogs i dictatorials, aprofitaren l’aparició del aparell de propaganda increïble que fou i és encara els mitjans audiovisuals, per a enredar i rentar el cervell als seus ciutadans, en molt casos incloïen un culta a la seva personalitat semblant al culta religiós. Aquesta propaganda a través dels mitjans audiovisual fou considerada una arma tan eficaç com l’ús de la força militar. Gràcies aquests nous mitjans es varen creant els pitjors dictadors de la historia d’Europa: Hitler, Mussolini, i Stalin.
Altres militars com Francisco Franco, després d’ imposar-se per la força, utilitzaren els mitjans audiovisuals i la premsa escrita per controlar i dominar la societat igual que el seus mestres. Malgrat que Franco era un aprenent si el comparem amb els dictadors abans esmentats, fou junt amb Stalin, l’únic que va poder morir al llit tranquilament. Fins i tot avui en dia, el seu llegat encara perdura sense que s’hagi ressentit rés del que va imposar: La unitat d’Espanya, cosa que Stalin no pot dir el mateix de la seva URSS.
Després de la segona guerra mundial, els mitjans audiovisuals continuaren transmeten la propaganda dels poders fàctics de la societat occidentals per tal de combatre el imperialisme comunisme de la URSS a la vegada que intentàvem imposar el seu model de societat al resta del països, mentre que en els països comunistes la propaganda era per a combatre el imperialisme occidental i a la vegada per a mantenir el partit comunista al poder i si es possible exportar-lo també a altres països.
Tota aquesta propaganda era també tan per el mon occidental com per el mon comunista per a controlar i dirigir els seus ciutadans cap els interessos respectius dels qui dominaven la societat.
Dins dels partits polítics, aquesta propaganda fou utilitzada per mantenir fidels els seus militants i simpatitzants amb la línia oficial del partit. Es varen bastir també alguns cultes a la personalitats i així s’entén com alguns polítics han estat durant molt de temps repetin majories quasi absolutes en molts dels països democràtics durant la segona meitat del segle XX.
Avui en dia en els inicis del segle XXI, amb els nou mitjans de comunicació com els telèfons mòbils i els seus SMS, que segons el PP influïren en el resultat de les eleccions espanyoles, i sobretot amb Internet i els seus blocs, diaris digitals, fòrums de discussió, webs…etc, estan posant molt difícil que aquesta propaganda tingui la mateixa eficàcia que abans.
De la mateixa manera que els publicistes avui en dia tenen més difícil que abans poder influir amb els desitjos dels possibles compradors, els lideratges polítics del segle XXI també ho tenen més difícil que abans…
Els lideratges polítics avui en dia, no tenen prou amb dominar els mitjans escrits i audiovisual, ara amb Internet els idees, les critiques, els pensaments i les reflexions tenen molta més llibertat i no és possible tenir control de tot. Un exemple és el cas de Reagrupament.Cat.
Aquest corrent crític dins d’ERC ha nascut i s’ha desenvolupat gràcies a la web Reagrupament.Cat, a on totes les persones crítiques amb l’actuació de la direcció d’ERC han pogut trobar-se encara que sigui virtualment i dir la seva.
Sense aquest mitjà, hauria estat quasi impossible afiliar 850 persones en tant poc de temps i consensuar la declaració fundacional del RCat.
Fins fa poc, la direcció de qualsevol partit tenia tots els mitjans clàssics per influir els seus militans i simpatitzants via contacte directe amb els sopars i reunions del partit, via telèfon, via revistes internes en paper o ara digitals, via la premsa amiga, via la ràdios amigues o via la televisió, en canvi els que no hi estaven d’acord fins ara no tenien cap oportunitat per dir la seva que la d’efectuar sopars i reunions a on s’explicava la discordança, però gràcies a Internet ara sí què és possible explicar la seva versió a tothom sense límits físics.
El lideratge d’un partit, cada vegada serà més difícil de dur a terme sense ser coherent amb els ideals compartits amb els seus militants i simpatitzats, no és pot enganyar sense que surtin veus discrepants crítiques que ho ensenyin, aquestes veus critiques ara tenen molts més mitjans que abans per fer sentir la seva veu.
A Catalunya gràcies al control que els partits del tripartit tenen dels mitjans audiovisuals i de la premsa escrita, la propaganda per mantenir els seus militants, simpatitzants i la societat en general sota la seva influència estava del tot garantida. Però en les darreres eleccions s’ha vist què no és pas del tot cert. La abstenció i la perduda de vots dels principals partits que governen les principals institucions del nostre país, es un indicador clar que el control total de la opinió publica ja no és pas possible.
Concretament dins d’ERC , em perdut molt de vots en llocs a on en teoria hauríem de créixer gràcies a l’estratègia que en Carod i Puigcercós han decidit dur a terme. S’ha intentat minimitzar la perduda i llegir-ho pel costat positiu, però no ha estat possible enganyar a la militància.
Dins d’ERC ens trobem moltes persones procedents de diferents àmbits, des de el pagès fins el botiguer, des de el sindicalista fins l’empresari, des de l’estudiant fins el professor d’universitat, des de paleta fins l’arquitecte…etc, molts amb inquietuds i realitats diferents, uns som més d’esquerres que d’altres, uns som més ecologistes que d’altres, uns som més nacionalistes que d’altres, uns som més humanistes que d’altres, uns som més religiosos que d’altres, però coincidim tots en que volem viure en una Catalunya lliure, justa i prospera.
Per sort, ERC és segons el meu parer quelcom més que un partit clàssic o tradicional com pot ser Iniciativa, PSC-PSOE, CiU o d’altres que no prefereixo anomenar. ERC és un partit assambleari que permet una certa llibertat estratègica a la seva direcció, però sempre al final la militància té la darrera paraula. Una militància que compartim els ideals republicans, socials i de llibertat per Catalunya.
La militància d’ERC no tenim un amor cec per les seves sigles, malgrat que compartim i sentim el seu significat, tampoc tenim un culte de personalitat a Carod o a Puigcercós malgrat que reconeixem l’aportació que han fet per el partit, militem per quelcom més. Militem perquè creiem que ERC pot ser el partit polític que pot ajudar aconseguir la Independència de Catalunya.
Si ja era molt difícil de poder-lo manipular o enganyar la militància d’ERC pel fet de que aquesta té la darrera paraula, ara, és encara més dificil si li afegim la possibilitat què té Internet de comunicar, de bescanviar informació i de convocar actes com el que varem fer la setmana passada a l’Auditori.
Tenir el militants enganyats per molt de temps malgrat que és domini el aparell del partit i els mitjans audiovisual, és molt difícil per no dir impossible gràcies a Internet.
Un Congrés extraordinari d’ERC JA!
Nota: M’agradaria que aquesta influència d’internet s’apliqués als altres partits catalanistes…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!