miozz mirades

Em podeu dir que el dret a veure pel·lícules està garantit universalment des del moment en què es disposa d’una pantalla domèstica i de qualsevol sistema de reproducció, o, si més no, de connexió a una xarxa de televisió. Però no em negareu que l’acte d’anar a un cinema a veure una pel·lícula hauria de ser públic i accessible a tothom. Perquè no és exactament el mateix. Ni les sensacions, ni tot el cerimonial que ho envolta. (continua)

Anar al cinema en grup és una de les activitats d’oci infantil, juvenil i adult que encara aporten alguna cosa de nou. La seva pràctica ha minvat, certament, però encara es manté. Anar un vespre al cinema tota la colla és una de les activitats típiques de les nostres colònies familiars a una masia del Gironès en què, comunitàriament, procurem oferir als nostres germans amb greus dèficits i discapacitats, oportunitats de lleure i convivència que els aportin vivències positives i possibilitats de participació activa. Dimecres vam anar a veure “ICE AGE 3”, una pel·lícula apta i òptima per a l’amplia gamma d’edats que conformava el nombrós grup. El cinema escollit, al complex comercial de Salt, “Espai Gironès”, era adaptat, només faltaria! Però és clar, la manera que tenen d’adaptar la sala no és precisament la més encertada per a una sortida en grup. Ni individual, penso. Les entrades són numerades, les butaques àmplies i còmodes. Cap queixa en aquest sentit. Però la sala té un greu inconvenient: s’hi entra per baix, i no hi ha rampa. A la primera fila hi ha un espai reservat per a dues cadires de rodes. Suposo que amb aquest “favor” ja cobreixen l’expedient. I es queden tan amples. Seure a primera fila de vegades és un privilegi. Al cinema, i en sales petites com les actuals, no. Més aviat és una condemna. Sovint els venedors d’entrades, quan només els en queda de primera fila, t’informen gairebé disculpant-se, entenent que potser prefereixis no veure aquella pel·lícula en semblants condicions.  A més, com han previst controlar el tema dels acompanyants? I si en una mateixa sessió hi volen entrar més de dues persones que van amb cadira de rodes? Dimecres passat la sala era pràcticament buida, les nostres entrades comprades ubicaven el grup a la fila 8, no ens feia cap gràcia deixar a la persona que va en cadira de rodes sola a primera fila, i al mateix temps ens va semblar absurd quedar tots condemnats a veure la pel·lícula des de la primera fila. Vam fer un esforç col·lectiu,  i vam pujar la cadira a pes, fins una filera que ens semblà òptima. El replà no era prou ampli, i allà vam ajudar al nostre familiar a seure a la butaca d’espectador. Va ser tot plegat laboriós i un xic arriscat. Irrepetible. Considero que al temps en què vivim hi ha solucions tècniques més que encertades per no condemnar als espectadors que van en cadira de rodes a veure la pel·lícula en condicions restrictives com aquestes. M’estranya no haver escoltat queixes sobre aquest aspecte, però amb tantes complicacions potser moltes persones ja dessiteixen d’anar al cinema… I el més lamentable és que aquests cinemes fa molt poc que s’han estrenat!