Manuel Zelaya, president d’Hondures, pretenia forçar la legalitat des de la legalitat mateixa. És a dir, per perpetuar-se en el poder, com ha après del seu bon amic Hugo Chávez, havia autoconvocat un referèndum que havia de possibilitar la reelecció presidencial. El problema és que totes les institucions del país, inclòs el Congrés, rebutjaven la iniciativa, i el Consell Nacional Electoral i el Tribunal Suprem l’havien declarat il·legal. Al final, l’exèrcit l’ha obligat a exiliar-se. I el dilema és patètic: acceptar el cop de mà militar, per molt que compti amb el suport de totes les institucions democràtiques, o riure les gràcies a un il·luminat. El que no s’acaba d’entendre és que Espanya exigeixi restablir “l’ordre constitucional”. Aquest concepte comença a fer por. Espanya sempre parla en clau interna. Zelaya, sol, és l’“ordre constitucional”? Pot arribar un moment en què l’“ordre constitucional” substitueixi la lògica i l’ordre democràtics?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dia a Catalunya es fassa una consulta o referendum que els espanyols no els agrade s’ho tindràn que empassar democràticament i tragar el seu desgavell i desordre consititucional espanyoliste.