És sens dubte la més important assemblea
que realitzà la Confederació Regional del Treball
de Catalunya (CRTC), tant pel nombre d’assistents, com pel contingut
de les seves resolucions i pels efectes d’expansió de l’anarcosindicalisme
que se’n derivaren després. El congrés se celebrà
a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants i el comitè
organitzador estava compost per:
Salvador Seguí, Enrique Rueda, Camilo Piñón,
Juan Pey i Salvador Quemades.
Hi van participar 155
delegats en nom de 137 sindicats, 11 Federacions locals, un Consell
local (el de Manlleu), La Federació Nacional de Adobadors i la
Federació Regional dels Metal.lúrgics, que representaven
a 74.219 afiliats de les següents localitats:
Localitat |
nombre d’afiliats |
Badalona |
2455
|
Barcelona |
54572
|
Blanes |
26
|
Calella |
10
|
Cornellà |
50
|
Figueres |
120
|
Granollers |
430
|
Igualada |
1607
|
Lleida |
490
|
Manlleu |
300
|
Manresa |
450
|
Mataró |
5100
|
Olot |
500
|
Palafrugell |
530
|
Reus |
700
|
Ripoll |
160
|
Roda de Ter |
100
|
Sabadell |
2795
|
Sant Feliu de Guíxols |
290
|
Sitges |
339
|
Tarragona |
1110
|
Terrassa |
1424
|
Valls |
?
|
Vic |
421
|
Vilanova i la Geltrú |
195
|
Total afiliats representats |
74.174
|
A més s’hi van adherir:
Societat de Joieria i Argenteria de Barcelona
Societat de Carboneria de Barcelona
Societat de Modelistes de Barcelona
Societat l’Abella Constructora de Barcelona
Societat de Peons de Paleta de Manresa
Federació de Pagesos d’Ivars d’Urgell
Sindicat d’Ajustadors de València
Entenem que és remarcable l’assistència
i participació en el congrés de reconeguts socialistes (com
el sitgetà Joan Durán i el reusenc Miquel Mestres).
Els temes debatuts giraren sobre vuit ponències,
que englobaven 40 temes presentats pels sindicats durant els mesos anteriors
al congrés.
La figura cabdal del congrés fou Salvador Seguí i Rubinat,
que participà abastament en la seva organització i que a
més a més proposà i definir la construcció
de la CRTC i (i de la CNT) sobre els pilars dels Sindicats de Ram o Indústria,
coneguts com Sindicat Únic, per donar a la Confederació
una millor cohesió i una eina per millorar l’organització
i la solidaritat. Les resolucions del congrés refermaren l’anarcosindicalisme
i la tàctica de l’acció directa, amb el clar objectiu final
de l’emancipació del proletariat.
Citem alguns acords:
En les lluites entre el capital i el treball,
els sindicats adherits a la Confederació venen obligats a exercir
d’un mode preferent el sistema d’acció directa mentre circumstàncies
de veritable força major, degudament justificada, no exigeixin
el fer servir altres fórmules diferents.Els polítics professionals no pondran
representar mai a les organitzacions obreres, i aquestes hauran de procurar
no domiciliar-se en cap centre polític.És un deure de tot associat impedir
sigui com sigui l’explotació dels menors d’edat.
La Confederació quedà organitzada de la
següent manera:
Cada Sindicat agrupava
els oficis del ram com a seccions. Els Sindicats s’englobaven en les Federacions
Locals o Comarcals i aquestes formaven la Confederació Regional
del Treball de Catalunya, la qual estendria la seva acció amb pactes
federals amb les confederacions de la resta de l’Estat. La CRTC tenia
un comitè executiu de 13 membres: un secretari general, dos secretaris
ajudants, tresorer, comptador i vuit vocals (en coneixem els següents
Pablo Ullod, Salvador Quemades, Salvador Seguí (secretari general),
Camil Piñón, Joan Pey, Salvador Ferrer).
En acabar-se la discussió de les ponències
es va elegir un secretari retribuït, Pablo Ullod del Sindicat de
Ferroviaris, i per aclamació fou elegit secretari general Salvador
Seguí. També es van nomenar els sindicats que havien de
participar en la constitució del Comitè de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), designant-se els sindicats de l’Art d’Imprimir,
Pintors, Cilindradors, Lampistes i Ram d’Elaborar Fusta.
En el míting de clausura van parlar Pablo Ullod, Miquel Mestres
socialista de Reus, Enric Rueda López del Sindicat dels Lampistes,
Joan Peiró i Belis, del Sindicat del Vidre de Badalona (detall
del discurs), Ricard Fornells de la Federació local de Barcelona,
Àngel Pallejà de Reus, Àngel Pestaña director
de “Solidaritad Obrera” i Salvador Seguí (detall
del discurs).Com hem dit el Congrés provocà un gran
creixement de l’afiliació anarcosindicalista. En la primera assembla
general convocada pel nou Comitè (08 de desembre de 1918) hi van
ser representats 254 sindicats i 345.000 afiliat. En el congrés
de la CNT del Teatre de la Comèdia, Madrid 10-18 de desembre de
1919, la CRTC presentà 427.000 afiliats.
Extret del Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins l’any 1939).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Us acabo de descobrir i sincerament he flipat. Una molt bona iniciativa
-no “per Catalunya”, és clar-. Ja ens anirem trobant en aquest món dels bloc, u he enganxat al meu i espero que ens mantinguem. Salut i anarquia.