Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de gener de 2008
2 comentaris

Sobre les dones, l’islam i la llibertat

Irshad Manji és una dona canadenca, d’origen hindú i de religió musulmana, autora de diversos llibres dedicats a conciliar islam i llibertat.

N’hi ha d’altres de dones que des dels països musulmans lluiten pels seus drets, pel respecte a la vida i a la llibertat, però aquesta jove ho fa des d’Occident projectant cap al món islàmic les seves opinions a través de la xarxa. Ha obert una pàgina: www.irshadmanji.com on es troben els seus escrits traduïts a l’urdú, el persa i l’àrab, també s’hi troben articles en llengües europees  d’altres pensadors musulmans defensant causes com el matrimoni interconfessional o contra el totalitarisme gihadista.

Als Països Catalans la població islàmica creix amb l’arribada d’immigrants procedents de països musulmans o de conversions de ciutadans autòctons. Deixant a banda el fenomen dels conversos, sovint moguts per actituds antisocials contra la seva comunitat d’origen, les joves musulmanes que creixen a les ciutats i viles catalanes són les protagonistes potencials de la conciliació futura entre la forma de vida islàmica i la laïcitat occidental.

El coratge moral de les dones que viuen la seva fe sense por, respectant-se a si mateixes i fent-se respectar en una societat intercultural com vol ésser la nostra, ha de trobar la complicitat de l’escola, les institucions i els agents polítics i socials. La prevenció de conflictes socials, que als països occidentals adopten la forma de conflictes religiosos, passa pel desenvolupament de les potencialitats de la dona musulmana.

Irshad Manji ha trobat un gran ressò a França on ja fa anys treballa en una línia similar el moviment “Ni putes, ni soumises”, (www.niputesnisoumises.com), creat per lluitar contra l’opressió de la dona en els ambients islàmics que no accepten els valors democràtics de la societat on viuen.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2017.

Al si de la comunitat musulmana catalana s’alcen veus de dones joves que s’adrecen al conjunt de la societat parlant de convivència i integració, però cal diferenciar l’integrisme de Fàtima Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta, promoguda a l’estrellat mediàtic nostrat pels filo-islamistes que controlen TV3, de la llibertat de pensament que demostra Hakima Abdoun en l’article “L’islam no és pau“, publicat el proppassat 29 d’agost a Reus Digital.

Post Scriptum, 5 de setembre del 2017.

Fatiha Boudjahlat publicà el proppassat 31 d’agost a Le Figaro l’article “Leïla Slimani, nouvelle cible de la censure antiraciste“, en suport a l’escriptora franco-marroquina que acaba de publicar el llibre-denúncia “Sexe et mensonges. La vie sexuelle au Marroc” (Les Arènes, 2017) exposant la cultura de l’ocultació i la mentida sobre la sexualitat a la societat marroquina que genera com a resultat l’assetjament massiu de dones a la via pública. Uns fets que han tingut un gran ressò mediàtic atesa la resposta coratjosa de les joves àrabs i amazics front a la impostura oficial del Regne del Marroc. Significativament Slimani ha estat blasmada a França pels col·lectius antiracistes acusant-la d’islamòfoba.

Post Scriptum, 7 d’octubre del 2018.

Tara Farès, jove iraquiana de 22 anys, que havia guanyat el concurs de bellesa femenina del seu país i era actualment una model molt admirada al món àrab amb milions de seguidors a les xarxes digitals, va ser assassinada el proppassat 27 de setembre a Bagdad mentre passejava per una cèntrica avinguda. Uns individus la van tirotejar a curta distància amb el propòsit de liquidar una forma de vida en llibertat que era un referent per a les dones musulmanes d’arreu del món obligades a observar una conducta de submissió a l’islam. La premsa israeliana n’ha donat àmplia informació i aqueix cop també TV3.

Nesrine Briki, periodista algeriana resident a França, ha publicat avui al digital francès Causeur un punyent article titulat: “Tara Farès, blogueuse et martyre de la liberté des femmes irakiennes“.

Post Scriptum, 4 de febrer del 2019.

Aqueix febrer grups islamistes transnacionals han llençat la campanya “World Hijab Day”, a la qual han contraatacat les dones musumanes sense vel amb el “No Hijab Day”. Nasrine Briki ho explica a l’article “Ces musulmanes qui osent retirer le voile” publicat avui a Causeur.

Post Scriptum, 21 de juny del 2021.

Avui a Le Figaro, Algérie: Fatiha Briki, figure des droits de l’Homme, en détention depuis le 17 juin.

Une figure de la lutte pour les droits de l’Homme en Algérie, Fatiha Briki, est en détention depuis jeudi 17 juin à Alger, sans que soit connu le motif de son arrestation, ont indiqué sa famille et le Comité national pour la libération des détenus (CNLD).

Fatiha Briki, une universitaire en retraite, réputée pour son engagement en faveur de la défense des droits humains et contre la torture, a été arrêtée et son domicile perquisitionné jeudi dernier, selon le CNLD, une association de soutien aux détenus d’opinion dont elle fait partie. La garde à vue de Fatiha Briki a été prolongée. Mais les faits qui lui sont reprochés n’ont pas été divulgués.

«Fatiha Briki est membre du CNLD, du Comité contre la torture. C’est une grande dame. Je pense que c’est son travail en faveur des détenus qui est la cause de son arrestation», a déclaré à l’AFP Saïd Salhi, vice-président de la Ligue algérienne pour la défense des droits de l’Homme (LADDH). «Elle est la cheville ouvrière dans la documentation des affaires de violation de droits humains. On lui reproche le délit de solidarité», a ajouté Saïd Salhi.

La famille de Fatiha Briki, qui s’est illustrée pendant la guerre d’indépendance (1956-1962), n’a pu lui rendre visite que dimanche 20 juin. «Fatiha se porte bien physiquement et moralement. Elle n’a rien à faire en prison! Fatiha Briki doit être libérée immédiatement !», a fait savoir la famille dans un communiqué. La militante participait régulièrement aux marches du mouvement contestataire du Hirak, avant leur interdiction par le ministère de l’Intérieur à l’approche des élections législatives.

Le régime algérien s’est efforcé ces derniers mois de briser le Hirak, mouvement antisystème inédit né en février 2019, empêchant ses manifestations et multipliant les interpellations et les poursuites judiciaires visant opposants, militants, journalistes et avocats. Jeudi 17 juin, un autre universitaire, Abdelali Rezagui, analyste politique connu pour ses interventions dans les médias, avait été interpellé par les services de sécurité dans la région d’Alger avant d’être relâché quelques heures plus tard, sans explication.

Au moins 260 personnes sont actuellement incarcérées pour des faits en lien avec le Hirak et/ou les libertés individuelles, selon le CNLD. Plus de 80 ONG algériennes et internationales ont récemment interpellé le Conseil des droits de l’Homme (CDH) de l’ONU à propos de «l’escalade répressive» des autorités algériennes et «la criminalisation incessante des libertés fondamentales».

Post Scriptum, 10 d’octubre del 2021.

A diferència d’Algèria, on el règim es reclou en l’integrisme islàmic per encobrir el seu fracàs, Tunísia té per primera vegada una dona com a primer ministre, Najla Bouden, i el nou govern del Marroc set dones ministres, cap d’elles amb vel islàmic.

Post Scriptum, 12 d’octubre del 2021.

El nou govern de Tunísia té nou dones entre els vint-i-quatre ministres.

Post Scriptum, 10 de novembre del 2021.

Andreu Barnils entrevista a Vilaweb l’ex-musulmana autora del llibre ‘La dona sense vel’ (Saldonar) i fundadora de l’ONG Free Hearts Free Minds Yasmine Mohammed: “Ajudem la gent que abandona l’islam”.

Post Scriptum, 1 de novembre del 2022.

També al Marroc, no solament a l’Iran i l’Afganistan, les dones al capdavant de la lluita per la llibertat, avui a Le Figaro: “Une internaute en grève de la faim après sa condamnation pour «atteinte à l’islam».

Une internaute marocaine observe depuis près de deux semaines une grève de la faim pour protester contre sa condamnation mi-septembre à deux ans de prison ferme pour avoir porté «atteinte à la religion islamique» sur Facebook, selon sa famille. Fatima Karim, 39 ans, «a entamé une grève de la faim il y a 13 jours pour protester contre son sévère jugement», a expliqué mardi à l’AFP un membre de sa famille qui a requis l’anonymat. «Nous craignons une détérioration de son état de santé.» En détention depuis la mi-juillet, Fatima Karim était poursuivie pour avoir commenté sur un ton satirique en langue arabe sur sa page Facebook des versets du Coran et des hadiths du prophète Mahomet, considérés comme sacrés dans la tradition musulmane. L’internaute marocaine a été condamnée le 15 août à deux ans de prison ferme pour «atteinte à la religion islamique par voie électronique» par le tribunal de première instance d’Oued Zem, à l’est de Casablanca. Ce verdict a été confirmé en appel le 14 septembre. Devant le tribunal de première instance, elle avait fait valoir son droit à la liberté d’expression, garanti par la Constitution marocaine. Elle avait également présenté publiquement des excuses à «quiconque s’est senti offensé» par ses publications, assurant n’avoir jamais eu l’intention de porter atteinte à l’islam, religion d’État au Maroc.

Les poursuites ont été déclenchées par le parquet. L’article 267-5 du Code pénal marocain, aux termes duquel Fatima Karim a été condamnée, punit de six mois à deux ans de prison ferme «quiconque porte atteinte à la religion musulmane». La peine est susceptible d’être portée à cinq ans d’emprisonnement si l’infraction est commise en public – «y compris par voie électronique». Les défenseurs des droits humains dénoncent ce texte de loi qui entrave la liberté d’expression et dont la formulation «ne spécifie pas concrètement les faits qui pourraient constituer une atteinte». Une affaire similaire avait conduit en 2021 à la condamnation d’une Italo-marocaine à trois ans et demi de prison pour «atteinte à la religion musulmane» après avoir publié sur Facebook des phrases satiriques imitant des versets du Coran. La jeune femme avait été libérée peu après, sa peine ayant été réduite en appel à deux mois de prison avec sursis, à la suite d’une campagne de protestation de défenseurs des droits humains.

Post Scriptum, 26 de novembre del 2022.

Ahir va ser el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, molt celebrat a Catalunya per part de les progre-feministes que defensen la imposició del vel islàmic volent fer creure que es tracta d’una opció voluntària. Les mateixes que callen quan assassinen les dones iranianes o afganes per llevar-se’l. Haurien de llegir què diuen les valentes militants de Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA), les vaig veure a Lió el mes passat, una ciutat on són acollides solidàriament, com ho mostra aqueixa crònica d’avui a Le Figaro:  “De jeunes comédiennes afghanes, en exil à Lyon, racontent leur «rêve perdu».

Post Scriptum, 6 de febrer del 2023.

Una notícia que recull la premsa israeliana però no pas la catalana, amarada de pseudofeminisme proislamista: ” Manifestation après la mort d’une YouTubeuse tuée par son père. Tiba al-Ali vivait en Turquie depuis 2017 et était en visite en Irak“.

Post Scriptum, 17 de gener del 2024.

Avui, a Tribune Juive, Abnousse Shalmani: “Les islamistes nous regardent dans les yeux et nous disent: ‘On n’aime pas vos libertés’”.

  1. La nostra societat vol ser "intercultural"? això ho dius tu. Certa esquerra progre fa el joc a la dreta perquè ens adaptem acríticament a la catàstrofe humana que suposen els moviments migratoris forçats per l’expolotació de mà d’obra barata.
    Una cultura intercultural, una llengua multilingüe, una societat multisocial…si clar. Un potipoti saníssim, estimulant, obert, cosmopolita. Com si la gent no fos tribal, gregària, com si no cerqués punts en comú, com si la cultura no fós aquesta plasmació d’un acord de convivència gestat, sovint dolorosament, amb el pas dels anys. Ara de cop i volta alguns pretenen que podem canviar el nostre model en cinc anys.

    Jo sóc políglota, però la llengua en què vull viure és la del meu país, com arreu. Em fascinen totes les cultures, llunyanes i properes, i ser capaç de sentir-m’hi partícep, però vull viure la meva catalanitat lliurement entre els qui vulguin viure-la també. Ni l’actitud pijoprogremulticultu ni l’actitud xenòfoba són opcions.Reflexionem-hi i no siguem tan políticament correctes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!