Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 d'agost de 2018
4 comentaris

Una escapada al Matarranya

Aqueix cap de setmana he fet una escapada al Matarranya, a Vall de Roures concretament per les festes de Sant Roc, ancestrals i molt populars arreu de les poblacions catalanoparlants. Aquí, però, el castellà és la llengua de l’ordre establert omnipresent a la vida oficial municipal de Valderrobres de la qual està exclòs el català i tota referència històrica vinculada amb Catalunya tot i ser evident en el patrimoni arquitectònic. Un mural pulcrament pintat al mig del poble pregona la distorsió de la realitat: “Yo parlo chapurriau”, sense que ningú hagi gosat contradir-lo. No hi ha cap senyera als balcons, i poques d’espanyoles fora de les que ha col·locat l’Ajuntament hores d’ara governat pel PP. La llibreria Serret és l’epicentre de la catalanitat resistent.

A l’església, dependent del bisbat de Saragossa, el capellà és sud-americà i els feligresos autòctons acostumats al llenguatge catòlic espanyol. La població resident és majoritàriament gent gran, el jovent estudia i viu majoritàriament fora vila i es veu immigració eslava i centreafricana que assumeix les feines més precàries. Sembla arribar-hi l’onada expansiva del desenvolupament de la veïna Terra Alta, amb el turisme rural i la recuperada producció vinícola. Els hotels restaurants El Salt, a Vall de Roures, i la Fàbrica de Solfa, a Beseit despunten per l’oferta gastronòmica de qualitat.

  1. No tos entereu de res catalanistes. Dret a desidí no? pos natros desidim que lo que parlem es chapurriau, del ocsitá champouriau, y mol orgullosos. “Senyeres” de quines señeres parleu? perque de la nostra del aragó ñan ficaes a manta y del nostro pais, España, tamé. Nauton a tocá los collons a una atre part en los vostres fanatismes que aqui se viu mol tranquil. La nostra vinculasió es l’Aragó que es lo que som de tota la vida y la nostra vinculasió lingüistica es en l’ocsitá. La unica vinculasió que tenim es que compartim mare.

  2. Bones. Això del Champouriau és un terme que no s’havia sentit mai. Seria interessant tenir bibliografia per poder consultar i contrastar aquests estudis filològics tan novedosos i d’última hora.

    Per una altra banda a l’Aragó, avui dia, per llei ja es reconeixen les tres llengües: Castellà, aragonès i català i es fomenta el seu ús, estudi i protecció a tots els nivells.

    Tot això posa a la comunitat aragonesa, en qüestió lingüística, al nivell d’altres territoris catalanoparlants (Andorra, Mallorca, València, l’Alguer a Itàlia…) i dóna l’oportunitat, sempre per a qui vulgui, de normalitzar l’ús de la llengua i utilitzar-la.

    Aragó és una comunitat de tres llengües i això la fa rica culturalment.

    Al segle XII, la franja va ser possiblement repoblada per gent de Lleida, per això aquests territoris venent se’n catalanoparlants. Fins al s. XV l’ús de les tres llengües era normal. Al S. XV, la llengua catalana i l’aragonesa cauen en desús institucional i queden com a llengües d’ús domèstic i les aïlle d’altres territoris. Al s. XIX, quan Catalunya fa la seva renaixença cultural, tampoc es fa res pel català de l’Aragó ni siquiera per l’aragonès. Al s. XX, Illes Balears, Andorra, València arreglen la seva situació lingüística. Veritablement, no és sinó a partir del s. XXI quan a l’Aragó s’ha treballat per normalitzar la situació. Per això, a alguns pobles queden moltes parles dialectals, a l’igual que en els pobles castellans, cada poble té unes paraules diferents. A castella, la normalització lingüística va començar en Nebrija al S. XVI. Porten molts anys, però les varietats dialectals les conserven (Andalusia, Extremadura, Valladolid…).

    No obstant la llei aragonesa no obliga a res, és a dir, que la gent pot fer ús si vol, i si no vol, no, però tanmateix reconeix uns drets i dona unes oportunitats per a qui vulgui emprar la llengua catalana de l’Aragó en un ús normal acord al segle XXI.

    1. Quina pena que no tos pugue fica aquí imagens per mostrá lo documen ocsitá que fa la definisió de chapurriau/champouriau. La teua dialectiva es la clásica del tipic suplantadó cultural catalánista. Lo que vatros parleu ara ya esta distorsionat per la gramática fabrenca y que lo catalá ya es un atre llengua. Lo que natros parlem en lo pasat era de una arraïl compartida que vau volé dixá, pero la cuestió aquí es que tos apropieu del origen. Lo catalá actual es filla del provensal, un dialecte mes del ocsitá y ara feu vore que hasta la llengüa mare es catalá. Aixó de “normalisá” lo teniu que cambia per “suplantá”. Voleu cambiá les vostres paraules inventades suplantan les nostres de tota la vida y que en mols casos venen d´eixe ocsitá y que grasies a no tení gramática uniforme com la vostre han pogut sobreviure. Lo que esta fen lo Gobierno de Aragón donan vida al catalá normatiu de Cataluña es producte de la política propisiada pels pancatalanistes de la Chunta Aragonesista renunsian a lo que natros realmen parlen. Eixos termes de “franja de ponent” en referensia al ponent de Cataluña denota les vostres ansies expansionistes. Nauton de aquí y dixamos tranquils.

  3. Els arguments que esgrimeix
    voste molt clars no deuen estar, si no la comunitat lingüística i històrica espanyola, francesa, andorrana i italiana ja ho haguessin descobert fa anys i les normatives dels Estats on es parla català ja s’haguessin adaptat a este nou idioma que sembla ser que es diu occità, o que no té ni nom. Bé pareix, que cuatre estats d’Europa han caigut a les garres d’aquesta suplantació catalanista que voste parla. L’Estat francès reconeix sense cap complexe què la llengua històrica al sud de frança es lo català. De fet, el convido a que vingui a Perpinyà, regió a la que i vaig sovint i en la que s’ensenya català als Liceus sense cap tipus de complexe. Està equivocat l’Estat francès? Andorra, un dels estats més rics d’Europa, la llengua oficial és el català. També deuen viure en un engany de suplantació de la llengua? L’Estat italià reconeix i protegeix l’ús del català a l’Alguer. Tambè estàn enganyats? A la llei aragonesa ningú parla de suplantació, es parla de la possibilitat que es dona a la gent d’aprendre les bases del seu idioma. És una llei optativa. Una llei que preserva i reconeix i estudia científicament les variants del català parlat als diferents pobles de l’Aragó. Qui tingui perjudicis o no vulgui que no ho faci, però per favor, es té que deixar que la gent que vulgui estudiar-ho ho pogué fer. No posem pals a les rodes de l’aprentatge, el progrès, la investigació i el dret universal a la educació en democràcia, igualtat i en valors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!