Turquia ha esdevingut formalment una autocràcia islamista

L’Orient-Le Jour de Beirut estant s’interrogava sobre les cinc possibles conseqüències del referèndum d’avui. Un cop conegut el resultat, la victòria d’Erdogan en una consulta sense garanties ( cap comparació amb el Brexit és admissible), amb centenars de milers de desplaçats, (sobretot kurds), milers de presoners polítics i exiliats, és una declaració de guerra al seu propi poble, a la democràcia i a Occident.

La vigília, la fiscalia ha anunciat l’inici d’accions contra disset responsables de l’Administració Obama per suposada implicació en el cop d’estat de l’estiu passat, (Trump està desplaçant la base d’Incirlick cap a una de nova a la cruïlla entre el Kurdistan sirià i l’Iraq) i el mateix Erdogan s’ha passat la campanya atiant l’odi a la Unió Europea i fent xantatge amb els fluxos de refugiats, alhora que justifica el terrorisme islamista (actitud que generarà un resposta europea encara per concretar).

la República de Turquia mai ha estat una democràcia, però formalment era laica i pro-occidental durant la guerra freda, ara que torna el conflicte amb Rússia Erdogan és un autòcrata a l’estil Putin, però en versió islamista, i un eventual aliat contra Occident.

Post Scriptum, 18 d’abril del 2017.

Ahir, L’Orient-Le Jour entrevistava al politòleg turc Baylam Balci tot analitzant el resultat del referèndum de diumenge i advertia del risc d’aïllament i declivi econòmic si Erdogan s’endinsa en el model Putin per a Turquia. Per la seva banda, el president nord-americà Trump ha felicitat l’autòcrata turc per la seva victòria en un intent de no perdre del tot un aliat geoestratègic en benefici de l’expansionisme rus.

Post SCriptum, 18 de maig del 2017.

Enllaço l’article de l’analista nordamericà Daniel Pipes “L’énigme Erdogan” publicat abans d’ahir en versió francesa a The Times of Israel on analitzat les repercusions multidimensionals de l’aberrant autocràcia imposada per Erdogan.

Post Scriptum, 9 de juliol del 2017.

Avui, centenars de milers de ciutadans turcs de totes les ètnies han tingut el coratge de cloure una marxa per la justícia iniciada fa més d etres setmanes entre Ankara i Istanbul denunciant el règim totalitari de caràcter islamista que està bastint Erdogan davant la passivitat d’Occident i les altres potències mundials que l’han admès a la ciemra del G-20 a Hamburg. Enllaço la crònica d’avui de L’Orient-Le Jour de Beirut sobre la manifestació democràtica que és una esperança de llibertat per a tots els pobles del Pròxim Orient.

Així mateix, abans d’ahir Le Figaro publicava una extensa entrevista amb l’escriptor francès resident a Turquia, Sébastien de Courtois, titulada prentensiosament “Seule la France peut sortir la Turquie de la crise qu’elle traverse“, on malgrat això aporta reflexions interessant sobre l’evolució futura del règim islamista otomà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *